En aquest viatge no teníem els allotjaments reservats, excepte
a Duixambé, ja que no es podia preveure si arribaries al lloc previst o no; a
vegades la pista està tallada o impracticable, poden haver-hi accidents que
bloquegen la ruta... molts imprevistos que fa difícil saber si s’arribarà a
lloc o cal modificar l’itinerari. Per això calia arribar d’hora a les
poblacions per poder buscar alguna casa on allotjar-nos.
El nom dels llocs no sempre es correspon el que tenia a la
fitxa del viatge amb el que trobo per internet o que apareix al google maps. En
la major part dels casos em sembla que és una qüestió de transcripció, canviar
de l’alfabet ciríl·lic al llatí.
Si no estic confosa aquesta ruta és la M41 o carretera del
Pamir. És una carretera que travessa les
muntanyes del Pamir a través de l’Afganistan, Uzbekistan, Tadjikistan i
Kirguizistan, a l’Àsia central. És l’única ruta contínua, per la dificultat del
terreny que ha de creuar, i serveix com a principal ruta de subministrament a
la regió autònoma del Tadjikistan de Gorno-Badakhshan. La ruta fa mil·lennis
que s’utilitza, ja que hi ha un nombre limitat de rutes viables a través de les
muntanyes del Pamir. La carretera formava un enllaç de l’antiga Ruta de la
Seda.
Tonc apuntat que vam dinar al llac blau, suposo que deu ser
aquí, però no he trobat cap informació d’aquest llac o potser és que té un
altre nom.
La carretera passa pel pas de muntanya Khaburabot, a 3.252
metres d’altitud. Jo tenia apuntat que el nom del pas és Sagirdasht, però
aquest nom correspon al poble que hi ha una mica més avall, a 2.556
metres.
Després del pas de muntanya el paisatge canvia més, hi ha
gorges més estretes, més rocós...
Si no estic confosa, vam trigar unes 10 hores en arribar a Kalaikhum.
