Tadjikistan (2011)-17. Gorno-Badakhxan, vall de Wakhan: Langar i rodalies

Avancem per la vall de Wakhan cap a l'oest. 

Abans d’arribar a Langar, a uns 10 km, hi ha les ruïnes d’una antiga fortalesa, la fortalesa i torre de guaita de Ratm. Es troba en un turó amb bona visibilitat sobre la vall, per això servia com a torre de vigilància; des d’aquí es controlava si hi havia moviments sospitosos des d’Afganistan i en cas necessari, es podia avisar a la població del perill. Per arribar-hi s’ha de caminar uns 20 minuts per un camí agradable. Es troba prop del poble que té el mateix nom.

Arribem a Langar a dinar. La casa on ens allotgem té electricitat algunes hores del dia i wàter, lavabo i banyera.

L’home de la casa on ens allotgem ens fa la visita pel poble. Comencem pel museu. De fet és una casa tradicional.

La bancada que envolta la sala, que serveix per seure-hi i per dormir-hi, té sistema de calefacció.

A la vora del museu hi ha el mazar-i Shoh Kambar-i Oftob.

Els mazars del Pamir són petits llocs sagrats que es troben a les valls del Pamir tadjik i afganès, especialment al Wakhan. Sovint estan  emblanquinades i decorades amb banyes d’ibex (cabra dels Alps) o de carner Marco Polo, i reflecteixen una barreja única de tradicions espirituals. Actualment la majoria dels pamirís són musulmans ismaïlites; aquests santuaris conserven elements molt antics, pre-islàmics i zoroastrians, simbolitzats per banyes d’animals, pedres sagrades i ofrenes vinculades a cultes antics de la muntanya.

Les ubicacions dels mazars varien, alguns es troben al costat de pobles, altres en carenes o passos remots, però cadascun d’ells està relacionat amb un sant local, heroi o protector llegendari. Els pelegrins els visiten per rebre benediccions, curació o protecció durant els viatges. La seva arquitectura és senzilla però plena de simbolisme, fusionant la devoció islàmica amb la cosmologia antiga del Pamir.

En els mazars es pot veure la profunda continuïtat cultural de la regió, on les creences centenàries conviuen tranquil·lament amb la vida moderna a la muntanya.

El nom d’aquest mazar, Mazar-i Shoh Kambar-i Oftob, significa literalment “Mestre del Sol”, i la seva ubicació es coneix com a Khriz, que prové de l’antic iranià i significa “lloc de culte al Sol”. Tinc anotat que aquí hi ha enterrat el santó que dona nom al lloc.

Es diu que aquest lloc ja era venerat abans de l’arribada de l’islam. En el jardí hi ha arbres sagrats, antics, i un lloc on es cremen plantes aromàtiques.

Els caçadors venen aquí a oferir les banyes dels animals. La gent segueix venint a fer ofrenes, farina, oli o diners per ajudar als necessitats.

Llegeixo que la religió més antiga aquí va ser el zoroastrisme; quan en el segle XIII van arribar diversos propagadors de l’ismaïlisme, la població seguia també les seves directrius. Un d’aquests predicadors i sants va ser Shohkambari Oftob, que vivia en aquesta vall i de seguida la gent va començar a venerar el lloc on va ser enterrat, que no sé si també era on vivia i ensenyava.

Al dia següent sortíem de Langar a les 5 del matí per anar a veure els petroglifs.

S’han identificat més de 5.000 imatges gravades a les parets rocoses; les més antigues daten de l’edat de Bronze, a començaments del primer mil·lenni aC, i els darrers són de fa tan sols alguns segles. Malauradament també hi ha gravats fets en els darrers anys per turistes, i que fan malbé els petroglifs originals.

Langar es troba a uns 2900 metres d’altitud, i quan vam ser al peu de la paret rocosa, vam pujar uns 600 metres buscant els gravats, sense èxit. Diuen que els que estan més amunt són els més interessants, però no els vam trobar, així és que vam baixar per veure els que es troben més avall. És una llàstima veure com esbarregen els antics amb els gravats actuals, i en molts llocs ha saltat la capa de roca on hi havia els gravats, o potser algú l’ha arrencat.