La província de Khatlon, la més poblada i s’ubica al sud-oest
del país. Al sud limita amb l’Afganistan, i el riu Panj fa de frontera natural;
a l’oest limita amb l’Uzbekistan.
Administrativament, la província de Khatlon està dividida en 24 districtes, i quatre ciutats lliures de districte: Qurghonteppa, Kulob, Norak i Sarband. La fortalesa que visitem està prop de Kulob, en aquesta regió.
A finals del segle XIX, Khatlon va quedar dividit en la zona
d’influència de l’Imperi Rus i la d’influència de la Gran Bretanya. Acabada la
Guerra Civil russa, es van crear la República Popular de Bukharà i la República
Socialista Soviètica Autònoma del Turquestan (part de l’RSFSR) a l’antiga zona
d’influència de l’Imperi Rus. En el procés de delimitació de les fronteres de
l’Àsia central soviètica el 1924, la part nord de la regió de Tokharistan va
quedar dividida entre la República Socialista Soviètica de l’Uzbekistan i la
República Socialista Soviètica Autònoma del Tadjikistan. Aquesta darrera, a
partir del 1932 va esdevenir la República Socialista Soviètica del Tadjikistan.
En el procés de col·lapse de la Unió Soviètica, en aquest territori es formaren
les repúbliques independents de l’Uzbekistan i Tadjikistan, respectivament.
Dins el marc de la desintegració de la Unió Soviètica, el 24 de
gener de 1990 la regió de Khatlon fou efímerament abolida i en el seu lloc es
crearen novament les antigues regions de Kuliab i Kurgan-Tiubinsk. No obstant,
el 2 de desembre de 1992, la regió de Khatlon fou novament restaurada.
Durant l’era soviètica, Khatlon es va convertir en una de les
dues principals regions cotoneres del Tadjikistan, juntament amb Sughd
(Leninabad). La col·lectivització de l’agricultura es va implementar de manera
agressiva a principis de la dècada de 1930, per expandir el cultiu de cotó a
tot el Tadjikistan, amb especial èmfasi en la part sud de la república. Això va
comportar l’ampliació de la xarxa de regadiu, però també hi va haver abusos
sobre la població local i desplaçaments demogràfics forçosos. Es va forçar a
població de les muntanyes i d’Uzbekistan a instal·lar-se a les terres baixes.
Aquests nouvinguts no es van integrar amb els locals, i van combatre entre ells
durant la guerra civil.
Com que els conflictes que van conduir a la guerra civil mai es
van arribar a resoldre, les tensions a la regió encara persisteixen. La part
oriental, Kulob, és la llar del president i el seu clan i, per tant, ha guanyat
molta influència política. Durant l’època soviètica, la regió va cooperar amb
l’elit governant de Leninabad i era responsable de la milícia, l’exèrcit i les
forces de seguretat. Kulob és considerada una regió molt conservadora. A la
capital, Bokhtar, i parts de Kulob, l’oposició islàmica té molt suport entre
els Garmis.
Khulbuk o Hulbuk és una antiga ciutadella que es troba a uns 26 km al sud-oest de la ciutat de Kulob.
Les excavacions arqueològiques indiquen que va ser la capital
de la província de Khuttal entre els segles IX i XI. El complex inclou el palau
dels governants, la ciutadella i habitatges amb decoracions que inclouen
figures humanes i animals. S’hi va trobar una figura d’una nena tocant una
arpa, un tauler d’escacs de marfil i estris de vidre i bronze. La ciutadella
tenia el seu propi sistema de calefacció, hi havia una canalització de l’aigua
de pluja. Aquest recinte era un centre administratiu i comercial, i també un
centre cultural.
Entre els segles IX i XI, aquest palau va ser el centre d’una
de les quatre ciutats més grans d’Àsia Central i la seu del Xa de Khatlon. El
palau custodiava un enorme turó de sal que era de gran valor en aquell moment
com a font d’un dels tres recursos preciosos (juntament amb or i cavalls) que
es comerciaven al llarg de les rutes de la seda.
Des d’aquí ens dirigim ja cap al nord, per arribar a dormir a Duixanbé. El paisatge és molt diferent al del Pamir.
