Tenim sort i ens autoritzen també a entrar al fort, i a l’igual
que a la mesquita, entrem per una porta lateral. Quan nosaltres arribem surt un
grup de coreans.
Al fort hi ha forces
ràngers controlant. Hi ha un grup de noies que també visiten el fort, són d’una
escola militar; no deixen que els dos grups coincidim en el mateix espai, fins
que elles no surten d’una sala no podem entrar-hi nosaltres; minimitzen el
contacte.
Fins que no he vist el plànol del fort no m’he fet a la idea de
la ubicació de la mesquita (a l’esquerra) respecte del fort; ara també me n’he
adonat de que la construcció de color clar i diferent a la resta, que es veia
al fons, era la porta d’entrada al recinte del fort.
El fort de Lahore, o ciutadella de Shahi Qila, està situat a
l’extrem nord-occidental de la ciutat fortificada, al costat del recinte
emmurallat.
Se sap que al segle XI ja existia un fort construït amb argila.
L’any 1241 va ser destruït pels mongols i en el 1267 el soldà de Delhi, Ghiyath
al-Din Balban, va fer construir una nova fortalesa en el mateix lloc. Va ser
destruït altre cop per l’exèrcit de Tamerlà, en el 1398, i reconstruït en el 1421.
El fort que es veu actualment correspon, en gran part, a la
construcció feta durant el regnat de l’emperador mogol Akbar el Gran, a finals
del segle XVI. Era l’any 1566 quan Akbar va reconstruir el fort per poder
controlar des d’aquí la frontera nord-oest del seu regne; probablement també el
va ampliar cap al riu Ravi que en aquella època, i fins al 1849, passava pel
costat de la muralla nord. En el nou fort hi va incorporar elements
arquitectònics perses i el va convertir en un símbol del poder mogol. La ubicació
estratègica, prop del riu Ravi, el va convertir en un important centre militar
i administratiu.
Al llarg del segle XVII, els emperadors mogols Jahangir, Xa
Jahan i Aurangzeb van fer noves ampliacions i modificacions. Xa Jahan va
introduir el marbre com a element bàsic per les edificacions, amb dissenys
florals, i Aurangzeb va fer construir la porta d’Alamgiri, flaquejada per dues
torres semi-circulars.
Amb el declivi de l’Imperi Mogol el fort va quedar sota el
control de l’Imperi Sikh, a principis del segle XIX. El maharajà fundador de
l’Imperi sikh, Ranjit Singh, va convertir el fort en la seva residència i hi va
fer modificacions. Va fer construir la fortificació exterior del costat nord i
va fer construir un palau d’estil sikh, conegut com el Haveli de Kharak Singh.
En aquesta època el fort seguia tenint un important paper militar i polític.
Durant el període britànic, entre el 1846 i el 1927, es va
emprar amb finalitats militars, i tot i que es van fer alguns canvis, a nivell
estructural no van ser massa significatius. L’any 1927, després de la demolició
parcial del mur sud, els britànics van cedir el fort al Departament
d’Arqueologia. I després de la independència es va començar la seva
restauració, tot i que queda encara molta feina per fer.
En el fort es poden veure diferents estils arquitectònics, ja
que s’hi ha anat fent reformes i ampliacions al llarg del temps. Alguns dels
llocs més destacats són:
La porta Alamgiri, que va fer construir Aurangzeb, és un
exemple de l’arquitectura militar mogol, dissenyada per resistir setges i també
per impressionar als visitants.
El Sheesh Mahal, o palau dels miralls, el va fer construir Xa
Jahan; està considerat un dels millors exemples de l’art decoratiu mogol.
El pavelló Naulakha és també una contribució de Xa Jahan;
destaca pel disseny elegant i la utilització de pedres precioses en la
decoració.
El Mur de les Pintures, és una paret decorada amb frescos, que
va fer afegir Jahangir. Hi ha també treball amb rajoles que representen escenes
de la vida quotidiana en aquella època.
El fort estava dividit en dues parts: la part dedicada a
l’administració i la zona residencial.
Em sembla que és per aquí, el que es veu en aquesta fotografia,
que hi ha el Hathi Paer, o escala dels elefants. Correspon a l’entrada privada
a la zona residencial i permetia a la reialesa pujar fins a la porta del fort
sense necessitat de baixar de l’elefant. És una escalinata ampla i amb graus
molt baixets per facilitar que els elefants poguessin pujar.
Em sembla que també era per aquí que passaven els elefants
carregats de mercaderies precioses com joies i seda.
En una de les cantonades del fort hi ha un pati amb diferents
construccions, una d’elles és el palau dels miralls.
Arribem al jardí de les dones, el Paien Bagh, i al bany reial,
Shahi Hammam.
Hi ha una sala que anomenen la galeria mogol, ubicada en el que
eren les habitacions de l’emperador mogol Jahangir, que va governar des del
1605 al 1627.
Hi ha tres sales: la central per on s’entra, i dues més, una a
cada banda d’aquesta. S’exposen objectes antics, pintures, miniatures, monedes,
manuscrits escrits en persa i en àrab, i llibres escrits pels historiadors de
la cort.
El què atrau més l’atenció és la maqueta que hi ha davant de la
porta d’entrada. És una reproducció del Taj Mahal feta en ivori. L’any 1842 va
entrar a formar part de la col·lecció del museu Fitzwilliam a Cambridge; l’any
1924 va passar al museu londinenc Victoria and Albert, i l’any 1950 es va
oferir com a regal al govern de Pakistan.
Hi havia molt poca llum pel que no vaig poder fer fotografies
de
les miniatures i altres coses
exposades.
En alguns llocs del recinte trobem homes vestits d’època, que
volen que els hi fem fotografies pagant. Normalment deuen tenir èxit, però avui
que no hi ha pràcticament ningú estan una mica frustrats.
Seguim en les dependències privades, en el quadrangle de
l’emperador Jahangir. Aquest espai el va començar a construir Akbar, el pare de
Jahangir, i es va acabar en època del fill, per això du el seu nom.
