Pakistan-14. Ciutat emmurallada de Lahore: mesquita de Badshahi

Finalment ens donen permís per entrar a visitar la mesquita de Badshahi que es troba dins de la ciutat emmurallada, davant d’una de les portes, la porta d’Alamgiri.

La mesquita de Badshahi, que vol dir mesquita imperial, la va fer construir el sisè emperador mogol, Aurangzeb; les obres es van fer entre el 1671 i 1673, i en aquella època era la tercera mesquita més gran del mon. Actualment és la segona mesquita més gran del Pakistan i la cinquena més gran del món. En el pati hi caben unes 100.000 persones i a l’interior de la mesquita unes 10.000.

El sisè emperador mogol, Aurangzeb, a diferència dels emperadors anteriors, no va ser un gran mecenes de l’art i l’arquitectura, ja que durant bona part del seu regnat es va centrar, en les conquestes militars per engrandir l’imperi. Va fer construir aquesta mesquita per commemorar les seves campanyes militars al sud de l’Índia.

Per donar major rellevància a la mesquita es va construir just davant del fort de Lahore i la seva porta d’Alamgiri; la mesquita i la porta es van construir alhora.

Al juliol del 1799 l’exèrcit sikh de Ranjit Singh es va fer amb el control de la ciutat de Lahore; després va fer servir l’ampli pati com a estable pels  cavalls de l’exèrcit i les 80 “hujras” (petites habitacions d’estudi que envolten el pati) com estances per als soldats i com a magatzems.

L’any 1818, va fer construir un edifici en marbre, el Hazuri Bagh, davant de la mesquita, conegut com a Hazuri Bagh Baradari, que va utilitzar com a sala d’audiències.

Es pensa que les lloses de marbre que es van fer servir podrien provenir d’altres monuments de Lahore, que haurien saquejat els sikhs.

El 1839, després de la seva mort, el seu fill i successor, Kharak Singh, va començar la construcció d’un samadhi (em sembla que és un mausoleu) en la seva memòria, al costat de la mesquita. Només va governar uns mesos, ja que va ser destronat i empresonat, morint en el 1840. 

Porta Alamgiri

Durant la Primera Guerra Anglo-Sikh, l’any 1841, un altre fill de Ranjit Singh, Sher Singh, va utilitzar els grans minarets de la mesquita per col·locar-hi uns canons lleugers que es van utilitzar per bombardejar els partidaris de Chand Kaur (la vídua de Kharak Singh) que s’havien refugiat al fort assetjat de Lahore. En un d’aquests bombardejos, el Diwan-e-Aam (Sala d’Audiències Públiques) del fort va quedar destruït, i reconstruït en època britànica.

En aquesta època també es va emmagatzemar pólvora en un túnel que connectava aquesta mesquita de Badshahi amb el fort de Lahore.

L’any 1849 els britànics van prendre el control de la ciutat als sikh; durant el Raj Britànic la mesquita i el fort van continuar tenint us militar.

Després de la rebel·lió índia del 1857, els britànics van enderrocar les 80 cel·les que hi havia al voltant del pati, per evitar que s’hi poguessin realitzar activitats anti-britàniques. Les cel·les es van substituir per unes arcades, formant uns porxos.

A causa del creixent ressentiment musulmà contra l’ús de la mesquita com a guarnició militar, els britànics van establir la figura de l’Autoritat de la Mesquita de Badshahi, l’any 1852, per supervisar la restauració i que pogués tornar a ser un lloc de culte. Es va començar a fer alguna restauració puntual i es va retornar oficialment l’edifici a la comunitat musulmana.

A l’abril del 1919, després de la massacre d’Amritsar, una multitud de sikhs, hindús i musulmans, entre 25.000 i 35.000 persones, es va reunir al pati de la mesquita en senyal de protesta. En l’acte es va llegir un discurs de Gandhi.

En una protesta que s’estava fent a Amritsar, en contra del govern britànic, la policia va disparar morint 379 persones i hi va haver 1200 ferits.

La restauració més significativa es va fer a partir del 1939, quan Sikandar Hayat Khan (polític del Panjab ) va començar a recaptar fons per dur-ho a terme. En reconeixement a la tasca feta per la renovació de la mesquita Khan està enterrat al costat, al Hazuri Bagh.

Les obres de restauració iniciades el 1939 van continuar després de la independència del Pakistan i es van completar el 1960.

Com que no estava oberta al públic no vam entrar per la porta principal. Vam trobar-hi algunes persones, però molt poca gent havia aconseguit permís per entrar.