Pakistan-13. Lahore: Minar-e-Pakistan

Avui ens dediquem a la ciutat. Comencem anant a la ciutat antiga, la ciutat emmurallada.  

La ciutat es va establir al voltant de l’any 1000, a la part occidental de la ciutat emmurallada, que es va fortificar amb un mur de fang durant l’època medieval. Des de finals de l’època medieval ha estat el principal centre cultural de la regió del Panjab.

La importància de la ciutat emmurallada va anaren augment quan va ser la capital mogol, que és quan es va construir el fort. En aquesta mateixa època es van reforçar les muralles. Moltes de les construccions més rellevants del període mogol es troben aquí, a la ciutat antiga.

Sota el domini sikh, Lahore també va ser escollida com a capital, i la ciutat emmurallada va tornar a guanyar protagonisme; es van construir nombrosos edificis religiosos.

En principi teníem que visitar el parc Iqbal i la torre de Pakistan o Minar-e-Pakistan, però quan vam arribar estava tancat. Les coses no pintaven gens bé, ja que van dir que estava tot tancat, el parc, el fort, la mesquita... Hi havia algun acte programat relacionat amb el criquet.

No vam poder entrar al parc ni apropar-nos a la torre. Per sort, la resta de visites les vam poder fer. 

El nom del parc fa referència al poeta i filòsof Muhammad Iqbal. En el terreny on es troba el parc en l’època mogol s’hi feien desfilades militars cerimonials. Quan els sikhs van pujar al poder seguia utilitzant-se amb la mateixa finalitat. Quan els britànics van capturar Lahore en el 1849, van anomenar aquest espai Parc Mirto, en referència al primer comte de Minto que va ser governador general de l’Índia entre juliol de 1807 i 1813. Després de la creació del Pakistan és quan el parc es va anomenar Iqbal.

El poeta i filòsof Muhammad Iqbal era un membre destacat de la Lliga Musulmana, i en el presidencial que va fer l’any 1930 en la convenció de la Lliga Musulmana va defensar que era essencial que existís un estat musulmà en el sud-est asiàtic dominat pels hindús. Va ser l’embrió perquè en el 1940 es presentés la Resolució de Lahore, que després es va anomenar Resolució de Pakistan. Si no estic confosa es va presentar i em sembla que ratificar aquí. Per commemorar aquest esdeveniment es va construir la torre o minaret (1960-1968). Diuen que l’estil arquitectònic reflecteix una combinació d’estil mogol i modern.

Nosaltres ens hem d’acontentar amb veure-la des de darrera la tanca. I des d’aquí es veu el minaret de la mesquita.

Mentre intentaven trobar una solució perquè no perdéssim les visites més importants de Lahore, ens van dur a un jardí a veure un entrenament d’una mena de lluita lliure.

He trobat que aquest esport s’anomena  Pehlwani, o també Kushti. Es va desenvolupar a l’Imperi Mogol combinant dues lluites, una persa i l’altra índia. Les paraules pehlwani i kushti deriven dels termes perses pahlavani (heroic) i koshti (lluita, literalment matança),o sigui que significa lluita heroica. Entrem doncs en el pati d’una casa, amb una zona de terra on es fa l’entrenament. Hi ha exercicis diversos, com ara arrossegar una gran pedra per allisar el terra, i enfortir musculatura, i exercicis de lluita.