Vam arribar a la ciutat i vam anar a dinar; ja era una mica
tard i anàvem morts de gana. Aquella tarda vam passejar al nostre aire,
explorant diferents racons d’aquesta ciutat entranyable. Al matí següent és
quan vam fer la visita oficial, repetint molts dels llocs que havíem vist.
És una ciutat molt tranquil·la i silenciosa. Són calmats,
parlen fluix, no s’aglomeren. Un dels acudits que expliquen en aquesta època: a
veure quan s’acaba la covid i podem tornar a estar a 5 metres de distància enlloc
de dos. Al matí següent, a l’hora d’esmorzar, em vaig adonar de que si t’apropaves
massa a algú, la persona en qüestió s’allunyava de seguida. Vaig deduir que el
seu espai vital és molt més ampli que el nostre, suposo que propiciat pel fet
de ser pocs habitants.
Tallinn a part de ser la capital és la ciutat més
important del país. Està situada al golf de Finlàndia, davant de Hèlsinki.
L’any 1980, durant els jocs olímpics de Moscou, aquí es van fer algunes proves
nàutiques, ja que en aquell moment encara pertanyia a la Unió Soviètica.
El port de Tallinn va tenir gran importància a nivell
comercial, ja que unia per via marítima Europa occidental i Rússia. A l’edat
mitjana formava part de la lliga hanseàtica, el que la va convertir en una
població molt pròspera.
El centre històric de Tallinn forma part del patrimoni de la
Unesco, des de l’any 1997. Té dos barris,
Toompea, dalt d’un turó d’aquest nom, i la ciutat baixa. És
de l’època medieval amb carrerons
estrets i cases amb façanes atractives ja que eren residències de comerciants
de la lliga hanseàtica. La muralla encercla la ciutat.
A la
part baixa destaca la plaça de l’ajuntament. Una àmplia plaça en la que
conflueixen uns quants carrers. És el centre neuràlgic del barri. En el segle
XI era la plaça del mercat. En un cantó de la plaça hi ha l’edifici gòtic de
l’ajuntament; diuen que és l’únic ajuntament d’aquest estil que ha sobreviscut
del nord d’Europa. La resta d’edificis de la plaça són cases construïdes entre
els segles XV-XVII, que destaquen per les seves façanes pintades en color
pastel. Molts d’aquests edificis tenen a la planta baixa un restaurant o un
bar, pel que la plaça estava plena de terrasses, deixant tot i així, un gran
espai buit central.
Aquesta ciutat antigament se la coneixia amb el seu nom
germànic, Reval o Revel. En aconseguir la independència per primer
cop, en el 1918, se la va anomenar Tallinna, que més tard es va modificar al
nom actual de Tallinn.
Hi ha una certa discussió sobre l’origen d’aquest nom. La més
acceptada és que deriva de Taani-linn, que vol dir ciutat danesa. Sobre el turó
de Toompea hi havia una fortalesa construïda pels danesos, per això aquesta
explicació del nom sembla coherent. Però hi ha altres teories: que derivi de
Talu linn que vol dir ciutat de l’agricultura, o que provingui de Tali-Linna
que vol dir ciutat d’hivern.
La ciutat ha tingut diferents noms al llarg de la seva història,
Koluvan, Lindanisse i Reval i les seves variants, però Reval és com
l’anomenaven els alemanys i els suecs, i va ser una de les denominacions
oficials de la ciutat fins a començaments del segle xx.
L’origen del nom germànic de Reval se situa al segle XIII quan
el comtat de Raval ocupava el nord de l'actual Estònia.
La costa sud del golf de Finlàndia ja estava habitada en el
segon mil·lenni
aC. La primera menció
que hi ha d’aquesta població és de l’any 1154, en un mapa d’un cartògraf
Muhammad al-Idrisi, en que aquesta ciutat
porta el nom de Kaluria.
Muhammad al-Idrisi va ser un cartògraf, geògraf i viatger
andalusí, nascut a Ceuta i que va viure a la cort siciliana durant el regnat de
Roger II.
Tallinn està molt ben situat, entre Escandinàvia i Rússia, per
això va tenir importància estratègica, i era cobejada per molts. En el segle
XIII, durant les creuades bàltiques, se la disputaven les ordes
religioses-militars germàniques i el regne de Dinamarca.
Tallinn va ser conquerida pels danesos l’any 1219. Les
cròniques de l’època narren la resistència dels estonians al setge a que els va
sotmetre l’exèrcit danès. Finalment el rei de Dinamarca va guanyar i es va
apoderar de la ciutat. Un cop capturada van construir una fortalesa dalt del
turó Toompea.
La població no va acceptar de bon grat l’ocupació danesa; un
parell de cops, en el 1220 i el 1223,
van
assetjar Toompea. Els danesos no hi van estar gaire temps, ja que l’any 1227
els germans livonians de l’espasa van expulsar-los i van apoderar-se de
Tallinn.
Els nous conqueridors, per consolidar el seu poder van
substituir la fortalesa de Toompea, que era de fusta, per una altra construïda
en pedra.
En el 1230 van arribar els primers comerciants alemanys,
procedents de l’illa de Gotland. Es van instal·lar al peu de la fortalesa
formant una colònia d’unes 200 persones. Sembla que aquest és l’origen de la
ciutat baixa que es va anomenar Reval. La ciutat alta era Toompea, on hi havia
la fortalesa.
L’any 1238 va ser l’hora de perdre dels germans livonians, que
van haver de cedir altre cop la ciutat de Tallinn a Dinamarca.
En aquesta nova època danesa es va establir el bisbat, que
depenia de l’arquebisbat de Lund.
A partir del 1285 la ciutat va pertànyer a la lliga Hanseàtica,
de la que en va formar part fins a l’any 1865. En tenir port era un clau per
unir Novgorod (una important ciutat russa) i occident i va tenir un important
creixement econòmic. Les mercaderies que es transportaven eren, pells, mel i
greix de foca, en direcció oest, i en
sentit contrari, cap a l’est, sal, arengades, teles i vi.
La lliga hanseàtica va contribuir a que la llengua alemanya fos
la preponderant; aquesta llengua va deixar de ser oficial en el 1889.
Els estonians, especialment els camperols, no estaven contents
amb la dominació estrangera i l’any 1343 va tenir lloc l’aixecament de la Nit
de Sant Jordi. Aquest dia els estonians es van revoltar i van assetjar Tallinn.
Els cavallers teutònics van ser els que van sufocar la revolta, augmentant així
el seu poder, mentre que els danesos en perdien. Tant és així que tres anys més
tard, Dinamarca venia el territori d’Estònia als cavallers teutons.
Dinamarca va conservar el poder eclesiàstic, però hi havia
constants enfrontaments entre el bisbe i els cavallers teutons. Degut a això es
va construir una muralla que envoltava la ciutat baixa; aquesta muralla tenia
66 torres.
Amb la reforma luterana la influencia germànica va augmentar
encara més i Tallinn es va convertir al luteranisme en el 1525.
Llegeixo que és d’aquesta època, el penell que hi ha a la part
alta de l’agulla de l’ajuntament, que es va col·locar en el 1530 i s’ha
convertit en símbol de la ciutat. Aquest penell representa la figura d’un antic
guerrer.
Amb l’ofensiva russa i l’enfonsament de l’orde teutònic,
Tallinn va demanar protecció a Suècia. L’atacant era el tsar Ivan el Terrible,
que entre el 1570 i el 1571 va assetjar la ciutat durant 29 setmanes.
A finals del segle XV es va construir la nova torre gòtica de
l’església de sant Olaf. Tenia 159 metres d’alçada i en aquell moment era una
de les més altes d’Europa. L’any 1629 va patir un incendi i va quedar malmesa i
després de la reconstrucció va quedar
amb l’alçada actual, de 123 metres.
La ciutat va estar sota el poder suec fins al 1710 quan hi va
haver la gran guerra del nord. Hi havia hagut una epidèmia de pesta i les tropes
sueques que estaven a Tallinn s’havien vist molt reduïdes, així que davant
l’atac de l’imperi rus van capitular. De totes formes, es va conservar el ducat
d’Estònia dins de l’imperi rus, i es van mantenir les institucions locals. El
ducat mantenia la seva independència econòmica i cultural. Com ja he dit, va
mantenir l’alemany com a llengua oficial fins al 1889 quan va començar la
política de russificació.
Durant el regnat de
Pere el Gran,
es va construir el
palau Kadriorg, fora de
les muralles de la ciutat.
Llegeixo que el tsar Pere I tenia molt d’interès pel port de
Tallinn i que el va visitar 11 cops, fins i tot va passar un nadal aquí.
L’any 1870,
es va inaugurar la línia de ferrocarril que unia Tallin amb Sant
Petersburg; això va fer que el port de Tallinn fos molt important
dins de l'imperi rus. Molts camperols estonians van anar a viure a Tallinn.
Va ser durant la primera guerra mundial que es va crear la
Governació Autònoma d’Estònia i Tallinn va ser la capital, a l’abril del 1917.
Al febrer de l’any següent Estònia va proclamar la independència, però l’endemà
l’exèrcit de l’imperi alemany va ocupar Tallinn i s’hi va quedar fins al
novembre quan va acabar la guerra.
Després van haver de lluitar contra els bolxevics, que no van
arribar a entrar a la ciutat. Els estonians van rebre ajuda militar del regne
unit gràcies al seu port.
Els soviètics, van entrar a Estònia a l’agost del 1940, gràcies
al pacte Molotov-Ribbentrop. Tallinn es va convertir en la capital de La
República Socialista Soviètica d’Estònia. Va convertir-se en
la principal base naval de la Unió
Soviètica, ja que el seu port no es gelava.
Com a la resta de repúbliques bàltiques, tothom que fos
sospitós de ser anticomunista era detingut i deportat.
A l’agost del 1941 els soviètics no van poder defensar la base
militar i la ciutat, enfront la invasió alemanya. Tallin va caure i els
alemanys van avançar fins a Leningrad.
Ara els que van patir persecució van ser els suposats comunistes i els
jueus. Bona part de la població va ser exterminada.
Al març del 1944 la ciutat de Tallin va ser bombardejada pels
soviètics i parcialment destruïda.
El 18 de setembre del 1944 el govern independent d’Estònia va
ser restituït. Els alemanys van abandonar la ciutat. la bandera nacional va
onejar un parell de dies abans de que entrés altre cop l’exèrcit soviètic. El
govern va marxar a l’exili des d’on va donar continuïtat a la República
d’Estònia fins a la nova independència, en el 1991.
En aquest període soviètic la ciutat va créixer i es va
desenvolupar econòmicament. Va ser el principal port de transport de cereals de
la Unió Soviètica. Prop de la ciutat es van instal·lar industries.
Com ja he comentat, durant els jocs olímpics del 1980 les
regates es van celebrar aquí a Tallinn. A finals d’aquesta dècada es va
reactivar el moviment d’independència. El festival de la cançó estoniana va
anar prenent força i va ser clau en aquest moviment. Al festival
de l’any 1980 hi van anar unes 300.000
persones i deu anys més tard, en el del 1990, ja hi van assistir unes 500.000
persones. D’aquí va sorgir la revolució cantada que va dur a es Repúbliques
Bàltiques fins a la independència.
Amb la independència del 1991 Tallinn es va convertir en la
capital: el centre es va rehabilitar i al costat va sorgir un nou barri, el
barri de negocis, amb edificis moderns. Van sorgir també noves zones
residencials, una d’elles prop de l’aeroport en un antic pantà dessecat.
A finals d’abril del 2007 hi va haver grans aldarulls; Cinc
dies de saquejos i enfrontaments entre radicals russos i la policia. El motiu
era que es volia traslladar el monument d’un soldat de bronze, que havien
erigit els soviètics després de la segona guerra mundial per commemorar la
victòria sobre els nazis, cap al cementiri de les forces de defensa d’Estònia.
Per tant, la ciutat medieval constava de tres barris o zones
diferenciades:
La part alta, Toompea, en el turó on hi ha la catedral, on
residien les autoritats i la noblesa
bàltica. Actualment hi ha la seu del govern i algunes ambaixades i cases
residencials.
La ciutat baixa, on
s’havien instal·lat els comerciants de la lliga hanseàtica. Administrativament
no va estar unida a Toompea fins a finals del segle XIX. Era el centre comercial en l’època medieval;
un dels productes amb que comerciaven i que li va permetre prosperar molt va
ser la sal.
Al sud d’aquesta ciutat
baixa s’hi van establir els estonians. Fins a mitjans del segle XIX la població
Tallinn no va començar a ser majoritàriament estoniana; abans predominaven els
estrangers: alemanys, danesos, suecs, russos. Era una ciutat amb una composició
ètnica molt variada, tot i que amb gran pes alemany.
Tallinn ha sigut de
sempre una ciutat multiètnica, en part degut a que va ser fundada pels
germànics que fins a la segona guerra mundial van tenir un gran pes a la
ciutat.
A l’edat mitjana la
població era meitat alemanya i meitat estoniana: els alemanys eren els
comerciants i artesans que vivien a la ciutat antiga; els estonians eren els
treballadors i serfs, que generalment vivien extramurs que era més econòmic.
La guerra del nord va
reduir molt la població, passant d’uns 10.000 habitants en el 1708 a tan sols
2.000 el 1710. Després va tornar a créixer, en part gràcies a la
industrialització.
Amb l’ocupació soviètica
van arribar molts russos, provinents d’altres repúbliques soviètiques, però
després de la independència molts d’ells van tornar a marxar.
La
ciutat és una combinació de la tranquil·litat de la ciutat medieval i la ciutat
moderna. El barri antic, emmurallat, té botigues i galeries d’art, mercats,
restaurants a l’aire lliure... Molt agradable tot i el fred i la pluja.
La primera tarda
explorem al nostre aire els diferents racons que hi ha a la ciutat emmurallada.
La muralla medieval té prop de 2 Km i connecta nou torres.
Passejant
per la ciutat antiga es troben moltes esglésies, de diferents cultes: ortodoxa,
catòlic,
o protestant. Algunes amb els
anys, segons qui dominava la ciutat es reconvertien, especialment entre
catòliques i protestants. L’església ortodoxa de Sant Nicolàs, construïda en el
1827 en el lloc on abans hi havia hagut una església catòlica, que ja es
mencionava en el segle XV. A aquesta església ortodoxa hi venia la comunitat de
russa.
Aquest
edifici de planta circular que es veu aquí sota era un moli de cereals, que es
va construir en el segle XIV. Es feia servir quan els molins d’aigua no
funcionaven per manca d’aigua i també es va fer servir o durant el setge de la
ciutat. Funcionava amb 8 cavalls que donaven voltes a l’interior de l’edifici.
Actualment
aquí hi ha restes d’altres edificis destruïts amb el bombardeig de la ciutat,
en el 1944. Actualment aquí s’hi fan espectacles i exposicions. També vespres
medievals que poden acollir fins a 140 persones.
Fora del
recinte emmurallat hi ha la catedral d’Alexandre Nevsky, fàcil de reconèixer
per tenir les típiques cúpules de les esglésies ortodoxes russes. Es va
construir
a
finals del segle XIX, dins del projecte de russificació que s’estava duent a
terme.
La
catedral ortodoxa es troba a Toompea i a la vora hi ha el castell de Toompea.
Va ser tota una sorpresa ja que m’esperava veure un edifici medieval, amb la
forma típica de castell. En canvi el que et trobes és un edifici peculiar, amb
dues cares ben diferenciades. Per una banda es conserven tres torres del
castell del segle XV, construït pels cavallers livonians. Per l’altra et trobes
una façana de color rosa. En el segle XVIII la fortalesa va canviar totalment d’estil,
era l’època de l’emperadriu russa Caterina la Gran: va fer convertir l’antiga
fortalesa en un palau d’estil barroc. Actualment és la seu del parlament d’Estònia.
