Avui anem ja direcció Tallin, la capital d’Estònia. De camí ens aturem a visitar la casa pairal de Palsme, que és una de les més importants del país. És una altra de les cases pairals que es troben en el parc nacional Lahemaa.
L’any 1522 Dyrick Metztacken, d’una mansió propera, es va casar
amb la filla de Junge i va comprar Palmse al sogre. La mansió va pertànyer a
aquesta família al llarg de generacions, fins que va morir el darrer hereu
masculí. Així que en el 1677 l’hereta el marit d’una de les noies de la
família, Gustav Christian von der Pahlen. I a partir d’aquest moment és la
família von der Pahlen la que s’anirà passant la casa pairal de generació en
generació, fins al moment de la independència, en el 1919. Els von der Pahlen
eren alemanys bàltics i van marxar.
El propietari de la finca en el 1864 era el president de la Companyia de
Ferrocarrils del Bàltic. Aquesta companyia de ferrocarrils inicialment era privada, i
en l’època en que Estònia pertanyia a l’Imperi rus va ser estatal. Va existir
entre 1868 i 1907, tot i que va començar a operar en el 1870. La línia principal de la companyia connectava
el port Bàltic de Reval (actualment Tallin) amb sant Petersburg.
Llegeixo
que hi ha tres camins principals per recórrer el jardí, el camí del senyor de
la mansió, el de la senyora i el de la donzella que acaba a la casa dels
treballadors de la taberna.
El mobiliari que hi ha no és el que hi havia a la
finca, només alguna peça, la resta son de diferents llocs d’Estònia. Les
estufes son antigues, de finals del segle XVIII una i l’altra de començaments
del XIX.
La casa pairal consta de diferents edificis i
instal·lacions.
L’orangeria
es va construir en el 1870, tot i que anteriorment ja n’hi havia hagut una
altra, a finals del segle XVIII. Com el
seu nom ja suggereix era un hivernacle pels tarongers, tot i que podia haver-hi
altres cítrics i vegetals que necessitessin estar resguardats del fred. És un
edifici cobert de vidre.
Es va desenvolupar molt la jardineria i el
disseny de jardins. Els primers hivernacles es van construir prop de les cases pairal;
de la mateixa època és l’hivernacle del jardí botànic de Tartu.
Un altre dels edificis era el magatzem; el que es veu és la
reconstrucció del que hi havia en el 1820. Aquí s‘hi guardava gra, vodka, carn
i altres productes. En el 1722 la mansió tenia 5 magatzems; el més gran tenia
dos pisos i una mena de garatge al centre.
L’edifici
de la forja es va construir en el 1802. Totes les grans mansions tenien també
una ferreria. Com que hi havia perill d’incendi es construïen allunyades dels
altres edificis. En el cas de Palmese estava al costat de l’estany.
A Estònia, els senyors de les cases pairals van
començar a utilitzar treballadors remunerats en el segon quart del segle XIX. Aquests
treballadors vivien en cases agrupades prop del pati de la casa pairal o prop
dels camps. Sembla que ja hi havia la casa dels treballadors a finals del segle
XVIII.
A
mitjans del segle XX estava molt deteriorada i es va restaurar en base a les
fotografies antigues existents l’any 1987-88.
El graner de malta es trobava ja en aquest lloc
en el 1753, però era un edifici de fusta amb sostre de palla. L'actual graner
va ser construït entre 1804 i 1805.
La casa de l’administrador, actualment és un hostal.
A començaments del segle XX aquí hi havia un magatzem, l’administrador,
un escrivà, en algunmoment hi va haver també el ferrer i el lleter. Era un
edifici de dues plantes. La seva funció original era com a casa d’hostes. L’any 1889 a la planta baixa hi havia 13 llits
i al pis superior 11. No hi faltava una habitació de planxar, l'habitació de la
mestressa de casa i una cuina.
La destil·lació del vodka a Estònia es va iniciar en la segona meitat del segle XVIII. La producció de vodka aportava substancials beneficis a la família de la casa pairal.
A finals del segle
XVIII, les mansions estonianes destil·laven de mitjana entre 1,4 i 1,6 milions
de botes de licors a l’any, d’una concentració en alcohol del 50%. A finals del
segle XIX, la producció havia crescut considerablement, fins a uns 3
milions i en vigílies de la Primera Guerra Mundial, era de més de 4 milions de botes
per any.
L'edifici voluminós actual amb
la seva xemeneia de 33 metres va ser construït en les anys 1860 i 1870, i no
estava alimentat per un molí d’aigua, sinó per vapor.
Hi ha un altre pavelló, el mirador, construït en
el 1840.
El parc de la casa pairal de Palmse, és un dels
més destacats d’Estònia. A part de tots aquests edificis i una zona més
enjardinada, hi ha una altra part, més allunyada de la casa que és el parc
forestal, més semblant a un bosc.
Més tard, entre 1818 i 1840, es va remodelar
canviant d’estil, més lliure amb uanpart tipus jardí anglès.
Hi havia uns altres pavellons dispersos pel
jardí, eren les rotondes, o temples de l’amistat. Eren petites estructures de
planta circular i columnes. Tenien unes escales que permetien baixar
directament a l’aigua de l’estany.
