L’any 1869 es va fundar el festival de la Cançó d’Estònia amb l’objectiu de divulgar la música i cultura del país; tot en llengua estoniana. Aquest auditori es va construir per acollir aquest festival que es fa cada cinc anys.
En aquest indret també s’hi fan concerts multitudinaris ja que hi ha molt espai i és un entorn molt agradable. La gent s’asseu a la gran esplanada coberta de gespa que hi ha al davant de l’escenari. Al festival de la cançó hi assisteixen uns 25.000 cantaires i el públic arriba a ser de 100.000 persones.
El festival es va començar a fer en aquest terreny l’any 1928. Però al construcció de l’auditori es va fer en època soviètica, es va inaugurar l’any 1959.
En tot
el procés per aconseguir la independència aquest festival era un moment de
reivindicació.
En
aquest escenari s’hi ha fet grans concerts internacionals, com el festival
Glasnost Rock de l’any 1988. Després de la independència, aquest auditori s’ha
utilitzat per grans concerts; aquí hi havia actuat Michael Jackson (1997), Metallica (2006), Madonna (2009) i Lady Gaga (2012).
L’any 2008 el Festival de la Cançó d’Estònia va ser declarat patrimoni cultural immaterial de la humanitat, per la Unesco.
Aquest auditori es va acabar de completar, amb la graderia,
l’any 1960 i va ser la primera construcció que es va fer a la ciutat després de
la guerra. El seu disseny té en compte la naturalesa del terreny, com que està
en un turó, el públic pot seure en el pendent del turó. Per altra banda, la
forma de la coberta fa de caixa de ressonància i la música a tots elsracons de
l’esplanada. Actualment hi ha una rèplica d’aquest auditori a Vilnius.
En aquest parc hi ha una torre de 42 metres d’alçada que permet
tenir bona vista de la ciutat i la badia, i si es tenen binocles espot arribar
a veure en dies clars el golf de Finlàndia. Nosaltres no teníem temps de
pujar-hi. Només vam veure la gran esplanada de l’auditori.
Hi ha una escultura dedicada al compositor i director de cors (com el cor nacional masculí), Gustav Ernesaks.
Aquest
cor va ser una important institució musical; tant és així que a l’època
soviètica era de les poques que se li permetia anar a fer concerts fora de la
Unió Soviètica. A Estònia se’l coneix com el “pare de la cançó”.