La següent visita va ser a l’hotel Pams. És una palauet impressionant. Aquí també predomina la pedra vermella i blanc. Del vestíbul surt una escalinata que et permet accedir a la planta on hi ha els salons i un jardí central. En una de les sales hi ha la projecció d’un vídeo sobre la construcció de la ciutat de Perpinyà.
El salons actualment es fan servir per fer-hi recepcions; tant els salons com les habitacions estaven molt decorats i algunes peces provenen del pavelló xinès de l’exposició universal de 1889, que Pierre Bardou va comprar.
Aquesta propietat era de Pierre Bardou, el fill del fundador de l’empresa de paper de cigarretes JOB, dels que ja he parlat abans. Utilitzant els diners de la família va comprar la casa que hi havia aquí l’any 1852.
Vint anys després va comprar altres parcel·les i és aquí on va obrir la seva primera fàbrica de vidre, que donava a un pati central.
A l’altre banda del carrer es va obrir una nova fàbrica; no sé si va ser abans o després de la seva mort. Un cop mort, en el 1892, la seva filla Jeanne i el seu marit Jules Pams, van remodelar la casa convertint-la en el que es veu actualment.
Les obres es van acabar en el 1902, i l’estil era el de l’època, Art Nouveau, incloent en les decoracions les sigles JOB i també referències a la Costa Vermella, d’on era originari Jules Pams. Jules Pams va ser un home influent, que va ser dos cops ministre.
Jeanne va morir l’any 1916 i dos anys més tard, el seu marit Jules es va tornar a casar. Ell va morir l’any 1930. Més tard, en el 1946 la seva vídua va vendre la casa a la ciutat de Perpinyà.
La gran escalinata és d’ònix i estuc, imitant el marbre rosa, i està decorada amb pintures de Paul Gervais, que era un especialista en la decoració de mansions, balnearis, salons i ministeris.
Una de les pintures representa l’arribada triomfal de Venus, fundadora del Port de Venus, aportant la civilització als bàrbars i camperols.
El patí central es va construir mb la idea d’integrar la part de la fàbrica de vidre a la mansió familiar.