diumenge, 23 de maig de 2021

Perpinyà_15: El riu Tet

Aquest mati l’objectiu era arribar al riu Tet. Ho vaig aconseguir. El dia abans ho havia provat però m’havia trobat amb grans avingudes de cotxes, difícils de creuar, i sense veure a on em portaven aquella mena d’autovies. En aquest segon intent em vaig mirar be el plànol i vaig arribar-hi. Vaig creuar el riu pel pont Jofre arribant al Vernet.

El Vernet era un poble que es trobava al nord de la ciutat de Perpinyà i que ja s’esmentava en documents del segle IX. Hi havia una església romànica dedicada a sant Cristòfol i un castell. Amb l’enderrocament de les muralles i l’expansió de la ciutat el Vernet es va incorporar a Perpinyà, unint-s’hi a través de l’avinguda Jofre.

En el segle XII ja hi havia un pont sobre el riu Tet, però que va caure diversos cops per les riuades. Al costat s’hi va construir una capella amb l’objectiu de proporcionar protecció al pont. Aquests capella va ser destruïda en el segle XVI, tot i que la imatge de la verge protectora es conserva en un nínxol no sé si al pont o a la vora.

Si no estic confosa, el pont Jofre es troba en el lloc on hi havia hagut aquest primer pont. Al llarg dels anys s’han construït diversos ponts que uneixen els barris que hi ha a una banda i l’altre del Tet.

Hi ha un passeig que voreja el riu, amb alguns bancs, la llàstima és que estaven tots a ple sol. He passejat fins a la passarel·la per vianants, que uneix el Vernet amb l’Espai Mediterrani, on hi ha el teatre de l’arxipèlag. Aquest teatre es va inaugurar en el 2011.

És un conjunt arquitectònic peculiar. Hi ha el que es coneix com el granat. Una construcció en forma d’ou, de color vermellós, en referència a aquesta pedra preciosa típica del Rosselló. Hi ha també un cub d’acer que fa referència a les mines de ferro del Canigó. 

Hi ha la torre, del mateix color vermellós del Castellet, i que té la mateixa alçada. Representa les muntanyes del Pirineu. Un edifici daurat que es una seu administrativa, que fa pensar en l’or que buscaven al riu o en el sol. L’estudi, una mena de túnel en alumini que simbolitza el camí de la creació. 

Després vaig tornar altra cop al vernet i arribo fins al pont següent, que al costat té el mercat dominical de les puces. 

Hi havia molts cotxes i molta gent. Era diumenge, i suposo que per això havia trobat el barri molt tranquil, sense ningú pels carrers: estaven tots aquí.

Al costat hi ha el palau de congressos i els seus jardins, però no vaig trobar la porta d’accés i estava massa cansada i morta de set com per caminar més. No hi havia res obert i estava una mica desesperada per beure alguna cosa. O sigui quer vaig tornar cap al centre on per fi vaig poder seure i recuperar-me.

Amb això acabava l'estada a Perpinyà. Uns dies tranquils, en que vagi poder descobrir aquesta ciutat. Han passat 9 mesos des d'aquella estada, la situació ha millorat però no sé si aquest estiu del 2021 podré anar una mica més lluny o continuaré explorant aquestes terres.