dissabte, 15 de maig de 2021

Perpinyà_6

Font del baró Desprès

En el camí que feia per anar des de l’hotel fins al centre passava per la plaça Bardou-Job que té al centre una font. És una plaça no massa gran i em va sorprendre una mica que tingués una font al centre que em semblava una mica desproporcionada pel lloc on es troba. L’explicació rau en el fet de que no era l’emplaçament original. Primer va estar a la plaça reial, després a la plaça de la república, més tard als jardins Terrus. I finalment en aquesta plaça dedicada als Bardou.

Jean Bardou es va inspirar en la fàbrica de paper de paper de fumar que hi havia a la Seu d’Urgell i a Puigcerdà i l’any 1849 associat amb un dels seus fills, patenten a França la marca de paper de fumar JB, les seves inicials, que estaven separades per una estrella. Més tard les dues lletres estaven separades per l’escut de Perpinyà, aquest símbol entre la J i la B va derivar en un rombe i finalment va acabant sent una O, quedant doncs com paper de fumar JOB. La producció del paper JOB s’iniciava en el 1849, però tres anys després moria Jean Bardou i el que va heretar el negoci va ser un altre fill, Pierre, que és el que va fer créixer l’empresa. Suposo que la plaça ret homenatge tant al pare com al fill.

Pel que fa a la font que hi ha al centre, la va fer construir el baró Hipòlit Desprès, que va ser l’alcalde de Perpinyà entre els anys 1818 i el 1827 i ho va pagar de la seva butxaca, com agraïment a la població de la ciutat. Aquesta font que es va inaugurar l’any 1831.

Plaça Catalunya

La plaça Catalunya es va construir després de l’enderrocament de les muralles, en el 1904. Ben aviat es va convertir en un important punt de connexió entre el barri de l’estació i el centre de la ciutat.

L’aparició dels grans magatzems a París va començar a principis del segle XIX. L’objectiu era que en un mateix edifici es poguessin trobar diferents productes, botigues de roba, de decoració, de parament de la llar, joieria i bijuteria... estava dirigit a una clientela amb recursos, es tenia cura de la decoració, amb grans espais, bona il·luminació, les darreres tecnologies, com l’ascensor...

Els germans Gompel havien creat a finals del segle XIX o començaments del segle XX una xarxa de galeries comercials anomenada “Aux Dames de France”. Estava inspirada en les galeries Lafayette i Printemps i al mateix temps competia amb elles per la clientela. Van tenir molt d’èxit i de seguida les grans ciutats franceses tenien un d’aquests centres comercials.

A Perpinyà van aprofitar l’espai que quedava després de tirar les muralles i van construir un dels seus magatzems a la plaça Catalunya. Em sembla que va obrir les portes en el 1910. L’estil de construcció era el modern de l’època, art nouveau, combinant estructures metàl·liques, grans finestrals, una cúpula...

Fins al 1970 aquests magatzems funcionaven molt be, en aquest any hi treballaven unes 300 persones. Però l’any 1979 l’empresa dels germans Gompel té greus problemes econòmics i perden el control d’aquest edifici, que passa per diferents propietaris. L’any 1987 ho va comprar el grup de galeries Lafayette, però va durar tan sols dos anys. La galeria comercial va tancar l’any 1989. L’edifici s’anava degradant; es va tapiar amb planxes metàl·liques.

Es van idear diferents projectes per salvar l’edifici, però no van arribar a veure la llum. L’any 1998 una empresa australiana va comprar l’edifici per convertir-lo en un cinema, però la família Font propietaris del cinema Castellet, s’hi van oposar. L’any 2000 va ser l’alcaldia de Perpinyà qui va comprar l’edifici, un any més tard la llibreria Fnac va llogar una part de l’espai i va fer obres per rehabilitar l’edifici. Així que el centre comercial de plaça Catalunya va tornar a obrir les portes, amb unes deu botigues.

L’estació

Cansada de pluja em vaig refugiar una bona estona a l’habitació de l’hotel fins que va parar. Llavors vaig anar cap a l’altra banda del carrer, cap a l’estació de trens i busos.

L’estació va posar-se en funcionament en el 1858 amb la línia fèrria que anava de Narbona a Perpinyà. En un primer moment, al mes de febrer, l’estació estava a Vernet, ja que encara no estava a punt el pont sobre el riu Tet. El tren va poder creuar el riu pel pont al juliol. I deu dies després es va decidir que es tenia que construir una estació fora de les muralles però propera a la ciutat.

Els primers edificis de l’estació, provisionals, eren de fusta. Van començar a sorgir habitatges de forma desorganitzada, al voltant de l’estació. A la dècada del 1880 es considerava que era arriscat passejar per allà a peu, ja que hi havia molt moviment de carros i ramats, i no hi havia enllumenat públic.

L’estació actual és moderna, i té un vincle especial amb Salvador Dalí que l’any 1965 va pintar el quadre “l’estació de Perpinyà”, evidentment inspirat en aquest indret.

Dalí havia dit que a l’estació de Perpinyà es on tenia les idees més brillants, era el seu lloc d’inspiració. A partir del 1960 es referia a aquesta estació com el centre còsmic de l’univers. Una de les seves frases era “vaig tenir a l’estació de Perpinyà una mena d’èxtasi cosmogònic més fort que els anteriors. Vaig tenir una visió exacta de la constitució de l'univers. L'univers que és una de les coses més limitades que existeixen seria, segons totes les consideracions, l'estructura similar a l'estació de Perpinyà." Així doncs, l’estació de Perpinyà a quedat lligada al terme “centre de l’univers” i el centre comercial que es va construir en el 2010 se ‘anomena Centre del Mon.

Per passar al barri que hi ha darrera de l’estació i on hi ha el centre comercial es passa pel passatge Dalí.

Al vespre la ciutat estava més morta, tot i que prop de la plaça Aragó, on hi ha totes les terrasses, hi havia música. Hi havia menys restaurants i llocs oberts. Em va costar una mica trobar taula.