diumenge, 30 de maig de 2021

Occitània_7: Maruèis

De camí de tornada cap a Millau vam parar a la població de Maruèis, en occità, en francès, Meyrueis. La població es troba a les gorges de la Jonta.

El riu Jonta circula pel fons d’un canyó de 21 kilòmetres que va des de Maruèis fins a Rozier, on comencen les gorges del tarn i s’ajunten aquestes dues gorges.

Aquesta població estava emmurallada i va ser una ciutadella protestant durant la guerra de la religió. Es conserven alguns vestigis d’aquest passat, així com de que era un centre comercial i industrial important.

Aquesta població va ser famosa, durant segles, per la fabricació de barrets de feltre de llana, amb una ala força ampla, que duien els homes del Llenguadoc i la Provença.

Una de les seves especialitats, en barrets, eren en color gris o negre, que duien els “gardians” de la Camarga. Els “gardians” eren els genets que vetllaven i cuidaven els ramats bovins i cavalls semisalvatges que hi havia a la Camarga. Aquest personal duia una vestimenta característica, entre elles, el barret fabricat en aquesta població.

Aquí hi havia hagut uns 15 tallers, el que vol dir que hi havia molta gent treballant en aquesta indústria.

El poeta provençal Fréderic Mistral comprava els seus barrets aquí. Mistral va renovar la llengua d’Oc i va rebre el premi Nobel de literatura l’any 1904.

Com ja he comentat va ser un centre important de culte protestant. Encara es conserva el temple que es va construir en el 1804, tot i que es va haver de reconstruir en el 1840. En el seu moment era el més gran de la Losera, llavors aquí hi vivien uns 3000 protestants. 

El temple actual té forma octogonal amb un porxo a l’entrada i campanar. Predomina la fusta en la seva construcció. Té una cabuda d’unes 400 persones. 

El primer temple que hi va haver es va construir en el 1580 i tenia forma rectangular. El següent que es va construir en el mateix lloc en el 1804, tenia ja forma octogonal. Ara be, es va haver de tancar l’any 1827 i es va destruir, ja que presentava problemes estructurals. 

Altre cop en el mateix lloc, l’any 1840, es va construir el nou temple, utilitzant alguns dels murs de les anteriors construccions. Al seu voltant hi ha el cementiri; va ser el cementiri de la població des del segle XVI fins a finals del XIX.

És una població agradable per passejar. Vagis per on vagis acabes anant a parar a la vora del riu Jonta. La població es troba a banda i banda del riu i hi ha al menys dos ponts per passar d’una banda a l’altra.

Aquí el riu Jonta porta molt poca aigua, potser és per l’època de l’any, a finals d’agost. Com a riu no és espectacular.