Vaig continuar passejant i em vaig trobar de nou al Castellet. Ben a la vora, fora del casc antic, hi ha un edifici que em va agradar molt: el cinema Castellet. A l’igual que l’emblemàtic Castellet, aquest edifici, cada cop que passava per aquí no podia estar de mirar-me’l i fer-li alguna fotografia.
Es va construir en l’espai que havia quedat buit en enderrocar les muralles de la ciutat. El seu disseny arquitectònic es va inspirar en la dels teatres del segle XIX amb elements modernistes. Es va inaugurar l’any 1911 i va ser la primera sala de cinema de la ciutat. Hi cabien més de mil persones i es feia servir coma sala de cinema però també per actuacions musicals. En la segona meitat del segle XX es va convertir, com apassat a molts altres llocs, en un cinema amb moltes sales de cabuda més limitada.
El mateix any s’havia inaugurat un altre cinema a la ciutat, però ja no funciona, pel que el cinema castellet és el cinema més antic de França.
