diumenge, 23 de maig de 2021

Perpinyà_13: Barri de Sant Jaume

El barri de Sant Jaume, on hi ha l’església del mateix nom, és un altre mon. Em va costar una mica de trobar. Està situat en un turó, amb carrers estrets, cases un tant deteriorades i els carrers no massa nets.

Aquest barri es trobava fora de les muralles, al puig dels teixidors o dels hortolans; aquests dos noms apareixen en els escrits de l’època medieval. Aquests dos gremis eren els que predominaven en aquesta zona. Se’ls havia foragitat del centre de la ciutat i van venir a raure aquí.

En un altre vessant d’aquest turó s’hi va establir el call jueu, que es va crear en el 1243, en època de Jaume I el conqueridor i que va perdurar durant 3 segles.

En el punt més elevat hi ha l’església de Sant Jaume que va ser construïda l’any 1244, per desig del rei Jaume I, que volia urbanitzar i expandir la ciutat.

L’església va ser destruïda diversos cops. El campanar original va ser destruït pels francesos en el 1545; l’actual es del 1846 i es va construir mantenint el mateix estil que l’original. 

El barri de Sant Jaume es va construir al voltant del puig on hi havia l’església; hi havia cases baixes, i va arribar a tenir cinc grans convents, casernes, palauets i també la universitat.

Durant el setge que va patir la ciutat l’any 1642 moltes cases van quedar destruïdes i es va aprofitar l’espai buit per construir-hi una caserna, la caserna de Vauban. Actualment aquesta construcció està destinada a habitatge social.

En aquesta zona hi havia diversos convents de diferents ordres monàstiques. Amb la revolució francesa, tots aquests centres religiosos els van convertir en casernes militars.

Com ja he dit, prop de l’església de Sant Jaume hi havia un llatzeret, un hospital per leprosos; es trobava on ara hi ha la plaça Josep Cassanyes, que és on es fa el mercat. En alguns documents antics al puig de sant Jaume se l’anomenava puig dels leprosos.

En aquest turó hi havia hagut també un altre hospital, el dels teixidors, que tenia un capella dedicada a la mare de deu dels desemparats.

L’església de Sant Jaume és la segona més coneguda de la ciutat, la primera és la catedral. El divendres sant, la processó surt des d’aquesta església.

Quan es va construir l’església quedava fora de les muralles, però quan aquestes es van ampliar en el segle XIV va quedar a dins.

La portalada de marbre blanc de Ceret, és de mitjans del segle XVII quan es va desmuntar la façana de l’església de Santa Maria la Real, que es trobava en el barri del costat, el barri de la Real.

L’orgue es va construir entre el 1808 i 1816 després de que l’església hagués quedat devastada amb la revolució francesa. Va ser restaurat a començaments del segle XX.

A finals dels segles XVIII i començament del XIX molts gitanos provinents de Catalunya van creuar la frontera i es van instal·lar a Perpinyà. Se suposa que fugien de l’intent d’assimilació a que se’ls sotmetia. Volien preservar la seva llengua, cultura i estil de vida. Es van assentar en aquest barri. Més tard, van arribar els magrebins, cap als anys 90; l’any 2005 hi va haver un enfrontament entre aquestes dues comunitats en els quals hi va haver dos morts. En aquest barri és on se sent més parlar català. Els gitanos han preservat la llengua.

Aquest barri em recorda el raval. Hi ha africans, magrebins, gitanos... ve ja d’antic que els més pobres o els marginats s’instal·laven al voltant de l’església.

El gitanos d’aquest barri consideren el català com el seu patrimoni cultural i ètnic, i es transmet als més joves.

L’ajuntament ha volgut canviar l’aspecte del barri, i ha enderrocat forces habitatges. Això ha provocat enfrontaments amb els residents. Si no estic confosa les obres van quedar a mig per aquests enfrontaments. Sembla que enderroquen cases però no se’n construeixen de noves i al seu lloc s’hi construeixen places de ciment. Alguns dels seus habitants opinen que els intenten fer fora del barri.

Al començament de la pandèmia, en el barri de Sant Jaume és on hi havia més casos de covid-19 de tota la ciutat. Tres mesos després, els estudis serològics realitzats el mes de juliol a la seva població indiquen que no hi ha cap cas positiu i que en aquest barri hi ha una immunitat col·lectiva.

Com que des d’avui era obligatori l’ús de mascareta pel carrer han aparegut cartells per tot arreu avisant. En aquest barri, a la plaça del puig, un taxista m’explica que aquest matí ha aparegut un home enganxat els cartells.

Quan he entrat a l’església estava acabant la missa. Hi havia unes deu persones. Al final han cantat una cançó en català a la Inmaculada i alguna cosa del Canigó. La gent per aquest barri és molt amable; els hi sorprèn trobar algú de fora, perdut en aquest racó de la ciutat.

Més avall hi ha la plaça Castanyes on hi ha un mercat. És un mercat peculiar, en el que es troben barrejades les parades de roba, amb les de fruita, de llibres de segona ma, d’objectes diversos....

El museu història natural tancat, com altres coses que he intentat visitar. Em vaig aturar en una casa propera a l’hotel pans. És un ambient molt de barri.