Estònia. Tallinn: barri de Rotermann. Final de viatge

Per acabar la visita de la ciutat vaig anar cap al barri de Rotermann; és un barri peculiar en el que es barregen estils arquitectònics; hi ha construccions modernes que aprofiten com a base antigues naus industrials. Es troba entre la ciutat antiga i el port.

Aquesta zona industrial s’havia començat a desenvolupar en el segle XIX. Aquí hi havia fàbriques i magatzems de productes diversos.

Actualment s’han aprofitat moltes d’aquestes antigues construccions quedant un barri peculiar. Hi ha bars, restaurants i botigues que donen vida al barri.

Chsitian Abraham Rotermann era el propietari d’una empresa que es va establir aquí en el 1829. Va ser la primera i amb ella va arrencar aquest barri industrial. En època soviètica molts dels edificis es van anar deteriorant. No va ser fins a l’any 2001 que es va donar valor als edificis que encara quedaven i es van voler protegir i es va tirar endavant el projecte per retornar la vida a alguns d’ells.

Llegeixo que un dels edificis més espectaculars és l’elevador de gra que es va acabar de construir en el 1904. És un edifici llarg i estret, 100 metres de llarg. Es veuen corretges metàl·liques que reforcen la façana.

I per acabar i entrar en calor, res millor que una xocolata calenta en un dels locals emblemàtics del centre que si no recordo malament son especialistes en figuretes de massapà.

Ha sigut un viatge curt però intens i molt interessant. El temps no ha acompanyat gens, però no ens hem fet enrere per la pluja i el fred i hem vist tot el que estava programat.

El que m’ha impactat més és descobrir la història dels països bàltics, de la que me n’he adonat que no en sabia gairebé res. He trobat que han tingut una història complicada, que han patit un munt d’invasions. M’ha commogut la seva resistència, que malgrat els alts i baixos, i el patiments de molts al llarg del procés,  els ha dut a la independència.

Si no estic confosa, els estonians s’emmirallen en Suècia que és el que tenen més a la vora. En quant a Letònia segueix tenint molta influència alemanya. Lituània no sabria dir-ho. Tots tres països es van trobar ocupats pels nazis i pels soviètics. Quan creien que els venien a alliberar era sortir del foc per caure a les brases.

Tots tres països han tingut una historia dura i a més, les condicions climàtiques també son dures. A Estònia, durant dos mesos el sol surt a les 9 del matí i es pon a les 3. Ja des de ben petits acostumen als nens al fred: de dia, aprofitant l’estona de sol, els posen a dormir a fora.

M’ha semblat que tot i ser països tant propers i amb bona part de la seva història comuna tenen caràcters diferents. Riga la vaig trobar bulliciosa, Tallinn, en línies generals, molt menys. Tot i que la cerveseria del darrer sopar a Tallinn estava plena de gom a gom i amb molt de soroll.

En tornar vaig llegir un parell de llibres més abans de donar aquest tema per tancat; tots dos de Sofi Oksanen, una escriptora finlandesa, de pare finlandès i mare estoniana. Un és “La purga” i l’altre “Quan els coloms van desaparèixer”.

Tots els llibres basats en històries d’aquests països son durs, ja que son vivències dels anys de persecucions i guerres, de purgues; mostren el coratge i la feblesa en situacions difícils. Instint de supervivència, adaptació, solidaritat i traïció... la vida és una amalgama de sentiments i de personatges, amb situacions personals diferents, amb recursos emocionals diferents per tirar endavant.