Est de Turquia-31. Més racons de Mardin

En sortir de la gran mesquita vam seguir passejant per la ciutat antiga. A la tarda vam anar a Dara, que en parlaré en laproper entrada, i al dia seguent, vaig seguir explorant la ciutat amb més calma. 

Sehidiye, mesquita i madrassa

Abans ja havia esmentat aquesta mesquita, quan parlava de Mor Behnam o l’església dels 40 màrtirs. Aquí hi havia hagut l’antiga església dels 40 màrtirs que més tard es va convertir en mesquita, aquesta mesquita. De totes formes, les dates no m’acaben de quadrar del tot.

En el segle VII la ciutat va passar d’estar sota el domini de l’Imperi Romà al domini d’estats islàmics. Els artúqids hi van governar entre els segles XII i XV, i com ja havia comentat, molts edificis i monument de la ciutat són d’aquesta època.

Aquest conjunt es va construir en la primera meitat del segle XIII, en el barri que tenia el mateix nom. Primer va ser una madrassa i després va quedar com a mesquita. Al llarg del temps s’hi ha fet nombroses reparacions i remodelacions; les primeres modificacions registrades son del segle XVII. Una reforma significativa es va fer en el 1787–88 i el minaret va ser reconstruït, per un arquitecte armeni, en el 1916–17.

Continuant el passeig passo per davant de l’església catòlica caldea de Sant Hirmiz, o Mor Hirmiz.  Segons la placa que hi ha a la porta és de l’any 397, però diuen que l’edifici actual és del segle XVI o XVII.

Des de diferents punts de la ciutat es veu el castell, que no es pot visitar, però sí que espot arribar fins a dalt de tot.

Aquesta fortalesa es coneix com el niu de l’àliga. Es troba a uns 1.000 per sobre de la plana mesopotàmica i per això aquí hi ha instal·lada una estació de radar, i ha servit també coma base militar, com a part d'un acord de l'OTAN.

Segons les llegendes el castell s’hauria construït en el segle IV aC; diuen que un babilònic seguidor del zoroastrisme, Shad Buhari, es va recuperar d’una greu malaltia quan va estar en aquest cim. Per això va decidir construir en aquest lloc un palau.

Llegendes apart, el castell es va construir en el segle X, durant el govern de la dinastia hamdànida i va continuar amb la dinastia artúqid del segle XI al XIII. El castell va ser parcialment restaurat durant el regnat del sultà otomà Selim III, però a finals del període otomà tornava a estar molt deteriorat.

Durant el genocidi armeni el castell va servir com a presó i aquí hi tancaven als armenis catòlics i ortodoxos abans de ser executats.

S’han fet diverses tasques per reforçar el castell i evitar que caiguin rocs sobre la ciutat, i també en els darrers deu anys o més s’han fet gestions per obrir-ho al turisme, però sempre s’encallava per qüestions burocràtiques. I ara és una base militar, o sigui que segueix sense poder-se visitar.

Si no estic confosa això és el basar, però com que era a la tarda, i dia festiu, estava tancat.

Un edifici que crida l’atenció és l’antiga residència de la família Sahtana, que es va construir l’any 1890.

S’ha utilitzat com edifici de correus des del 1950 i ara hi ha un hotel i algunes dependències del a universitat. 

Una altra mesquita construïda en l’època artúqida és la mesquita Abdullatif. També se la coneix com mesquita Latifiye. Es va construir l’any 1371 i el minaret actual és del 1845.

Un dels avantatges que tenim les dones és que podem visitar els dos espais, el dels homes i el de les dones. 

Al vespre anem fins a un hotel que hi ha a l’altra banda de la carretera des d’on és veu la citat de front, amb la fortalesa al cim del turó. Val la pena arribar-hi abans de la posta de sol i veure com es van encenent els llums de la ciutat.