El paisatge fins aquí va canviant. Parem a menjar alguna cosa
en una àrea de servei; és curiós veure l’ambient. El clima també va canviant.
El llac Van és el llac
més gran de Turquia. Està situat a l'altiplà d'Armènia, està envoltat per altes
muntanyes al sud, altiplans i muntanyes a l'est, i volcans a l'oest. Es troba
prop de la frontera iraniana i té característiques comunes, com la salinitat,
amb el Llac Urmia, que està a l’altra banda de la frontera, a l’Iran.
Juntament amb el llac Sevan i el llac Urmia, és un dels tres
grans llacs de l'antic regne d'Armènia, anomenat el “mar d'Armènia”. És un llac
alcalí i salat, és el llac alcalí més gran de la Terra, i rep l'aigua de molts
petits rierols que baixen de les muntanyes circumdants.
La seva aigua és molt bàsica, té un pH entre 9,6 i 10 i també
és força salada, amb una salinitat de 23 g per kg. Una de les sals predominants
és el carbonat de sodi; les sals s'extreuen per evaporació i s'utilitzen com a
detergents. L’elevada salinitat fa que difícilment es congeli la seva
superfície durant l'hivern. El pH i la salinitat de l’aigua fan que no sigui
potable ni sigui apta per al reg.
El llac Van és un dels llacs sagrats del poble armeni. David de
Sasún és l’heroi del poema èpic nacional armeni “Els temeraris de Sasún”;
segons la llegenda la seva mare va quedar embarassada d’ell després de beure
tres glops d'aigua del llac.
El nivell de l'aigua ha canviat molt al llarg dels segles, a
causa del canvi climàtic, les erupcions volcàniques i l'activitat tectònica. A
la riba sud hi ha terrasses a 110 metres per sobre del nivell actual del llac i
rastres d'erosió de la pedra que indiquen que el nivell de l'aigua antigament
era més alt que l’actual.
En el segle X la península d’Anatòlia va començar a patir
sequera i això va fer baixar significativament el nivell de l’aigua del llac.
El llac té quatre illes: Gadir (al nord), Çarpanak (a l'est) i
Akdamar Adası i Atrek (al sud).
Actualment, la zona al voltant del llac Van està poblada
principalment per kurds, armenis i una minoria de turcs.
En aquest mapa he indicat els quatre llocs que vam visitar al voltant
del llac.
L’any 2016 uns submarinistes van descobrir a uns 10 metres de
profunditat, a la ciutat d'Adilcevaz, que es troba a la riba nord del llac, una
llarga muralla, que sortia del port i s’endinsava en el llac. En algun lloc he
llegit que era un castell submergit.
Els bussejadors havien baixat per estudiar el fons marí, la
microbialita i les restes arqueològiques que hi pogués haver, tot i que no hi
anava cap arqueòleg.
L'estructura que van trobar estava ben conservada, i es diu que
va ser construïda entre el IX i VI aC durant el regne d’Urartu. Van documentar que
havien vist escultures de lleons, una característica d’aquesta monarquia, i inscripcions
que esmentaven al rei Rusa I.
Després del regne d’Urartu va ser el centre de la satrapia
d'Armènia, del regne de la Gran Armènia i del regne armeni de Vaspurakan.
Juntament amb el llac Sevan (Armènia) i el llac Urmia (Iran)
era un dels tres llacs més grans del regne d’Armènia i se l’anomenava “el mar
d’Armènia”. En fonts assíries antigues se l’anomenava “mar superior de Nairi” sent
el llac Urmia el “llac inferior”. Al llarg del temps aquest llac ha rebut
diferents noms armenis.
La regió va pertànyer principalment a tres clans de famílies
nobles armènies: els Beznuní, el Reixtuní i els Artsruní.
Els Artsruní van arribar a tenir la major part del territori i
hi van establir el principat de Vaspurakan, que vol dir terra de prínceps.
Els Artsruní es van crear un gran principat; l’any 908 s’estenia
des del llac Van fins al llac Urmia i al nord fins al riu Araxes, reconeixen
l'alta sobirania del rei d'Ani. Va rebre el títol reial l’any 908.
En el 1022 el regne de Vaspukaran es va integrar a l’Imperi
Romà d’Orient, fins que hi va haver el domini seljúcida, cap al 1070, i després
va passar a formar part de l’Imperi Otomà.
La ciutat està poblada pels kurds de la tribu Bekiran. Ara be,
de la ciutat no vaig veure res, em vaig dedicar tan sols a passejar per la vora
del llac. De totes formes, em sembla que no hi ha massa a veure.
La ciutadella d’Eski Tatvan sembla que és del període Urartu, i
va estar en us fins al segle XVII.
