Després anem a Gülgöze, també conegut com Inwardo o Iwardo, que
és el nom en siríac. La seva població són assiris. Aquí hi ha una església
fortificada, Mor Had Bshabo. El poble i la fortalesa-església són del segle X,
però el campanar que hi ha ara es va construir en el segle XX.
Abans de la Primera Guerra Mundial, aquest poble tenia unes 200
famílies, totes elles pertanyien a l'Església Ortodoxa Siríaca. Com ja vaig
comentar en parlar de Midyat, durant el genocidi assiri, milers de refugiats de
tot Tur Abdin van venir aquí a refugiar-se, ja que hi ha l’església fortalesa.
La població va augmentar molt, arribant a viure-hi prop de
22.000 persones. També arribaven refugiats procedents d’altres pobles, que no
eren de Tur Abdin.
Quan els turcs i kurds s’apropaven a la ciutat els vilatans i
els refugiats van crear una milícia de defensa, que va dirigir Gallo Shabo. Van
resistir durant 60 dies i em sembla que van reeixir a que no entressin.
L’autoritat kurda de Midyat va rebre ordres d'atacar Gülgöze i
Arnas. Ara be, el líder de la zona de Midyat, Aziz Agha, els hi va dir que no
tenien prou soldats per atacar les dues àrees, i per tant atacarien primer Gülgöze
i després ja anirien a Arnas.
Els kurds de Tur Abdin i Ramman, es van reunir a Mardin, i van
crear una unitat de 13.000 homes. El govern va autoritzar la distribució
d'armes, i es van dirigir cap a Gülgöze, on hi van arribar a altes hores de la
nit per començar el setge.
Després d'hores de batalla, els vilatans van derrotar els kurds
i els van expulsar, però hi va haver moltes baixes en ambdós bàndols. Després
de 10 dies, els kurds van tornar a atacar només per ser derrotats una vegada
més, ja que van perdre més de 300 homes. Abans del començament d'un tercer
intent, els líders kurds van demanar ajut als alcaldes de Diyarbakır i Mardin. Així
i tot, en aquest tercer intent també van fracassar; quan ja duien 30 dies de
batalla, Aziz Agha va suggerir un tractat de pau entre les dues parts. 3
vilatans es van reunir amb Aziz per discutir un tractat de pau, però els
vilatans es van negar a deposar les armes, per la qual cosa la batalla va
continuar. El setge va continuar durant 30 dies més, provocant molts morts en
ambdós bàndols.
Finalment els soldats kurds es van retirar sense haver
conquerit aquesta fortalesa. Per tant, aquí va sobreviure bona part de la
població ortodoxa siríaca de Tur Abdin que s’hi havia refugiat. I per això la
regió de Tur Abdin és l'única zona poblada per cristians que queda a Turquia
fora d'Istanbul.
Es desconeix la xifra total de morts que hi va haver durant el
setge, s’estima que entre tots dos bàndols van morir unes 1000 persones.
L’església fortalesa és impressionat i també l’entorn, el
paisatge i les casetes de pedra. Em va encantar el lloc i això que el temps no
era gaire bo, ja que feia molt vent i plovisquejava a estones.
Hi ha algunes tombes, i em sembla que va ser en aquesta
església que ens van explicar que els enterraven asseguts.
