L’última visita que fem a Ahlat és al cementiri Meydan, el
cementiri Seljúcida, que és impressionant; hi ha dos factors que contribueixen
a fer la passejada per allà molt agradable: l’entorn, que és molt bonic, amb
les muntanyes al fons, la gespa i les flors als vorals dels camins, i les
làpides de pedra vermellosa, contrastant amb el verd, amb gravats, inscripcions
i relleus.
Ahlat va ser una de les ciutats més importants del món islàmic
en els segles XIII i XIV i va arribar a tenir uns 300.000 habitants.
Ahlat en estar a l’entrada d’Anatòlia era un punt de connexió
entre l’est i l’oest, va ser durant segles un centre comercial i d’intercanvis
culturals. Al llarg de la història ha sigut reconeguda com un dels tres
principals centres de ciència, cultura i art del mont islàmic; les altres
poblacions són Belh a l’Afganistan i Bukhara a l’Uzbekistan.
La història d’Ahlat es remunta aproximadament al 4.000 aC, quan
va ser habitada per primer cop pels hurrites. Després va pertànyer al llarg
dels segles a diferents regnes i imperis, fins que va acabar a mans dels
otomans.
L’any 1071 va quedar sota el domini turc i és quan es va
convertir en un lloc de pas clau entre est i oest.
En època bizantina se la coneixia com Khlat, en època siríaca
com Khelat, i en àpoca àrab com Rope. El nom que s’ha conservat al llarg del
temps és Ahlat.
Aquest cementiri és molt extens, 210.000 m2, és el
tercer cementiri turc-islàmic més gran. Hi ha unes 9.000 tombes amb làpides de
pedra. L’estudi de les làpides ha permès identificar la contribució de 32
artesans. Es poden veure tres estils de tombes.
A la ciutat hi vivien alts càrrecs, científics, artistes,
religiosos, artesans.... i evidentment també hi morien. Aquesta gent tenien
tombes elaborades, i em sembla que l’estil variava d’uns als altres. Si no
recordo malament, en el cementiri estan agrupats segons la seva activitat en
vida.
Per exemple, la secció Kadis és on estan enterrats els kadis, els
jutges responsables de resoldre les disputes legals i fer cumplir les lleis
islàmiques.
En algunes làpides s’hi pot veure un drac amb dos caps, que
reflexa la cultura turca de l’Àsia Central. Les làpides estan decorades al
cantó esquerra i les inscripcions estan a la dreta. Per un cantó de la làpida
hi ha la informació sobre el difunt i per l’altra banda el nom del mestre i
versets de l’Alcorà.
En aquest cementiri hi ha tombes que van des del segle XI fins
al XVI.
