Deixem Mardin enrere i entrem en la regió muntanyosa anomenada
Tur Abdin. El nom Tur Abdin és siríac i vol dir “Muntanyes dels servidors de
Déu”.
De fet, aquesta regió comença a tocar de Mardin, cap a l’est, i s’estén fins al riu Tigris, pel nord i per
l’est, i cap al sud fins a la frontera amb Síria. Tur Abdin és un altiplà amb
una altitud mitjana entre 990 i 1200 metres sobre el nivell del mar. Hi ha
diverses cadenes muntanyoses al seu voltant i també al mateix Tur Abdin.
La ciutat més important és Midyat i al seu voltant hi ha molts
monestirs. Tur Abdin té molta importància per l'Església ortodoxa siríaca. El
poble arameu de Tur Abdin s'anomena a si mateix suroye o suryoye, nom que
comparteixen amb els nestorians i caldeus assiris. Tradicionalment parlen un dialecte
de l’arameu, que actualment s’anomena turoyo, i abans surayt, en la seva
llengua.
El nom Tur Abdin és arameu i se l’hi va donar en el primer
període cristià. El primer cop que es menciona és en una obra escrita en
siríac, sobre la vida dels sants, que es va escriure en època de l'emperador
Julià l'Apòstata (351-363).
Nosaltres visitem Midyat i alguns dels monestirs que hi ha en aquesta regió.
El primer que visitem és Dereiçi i l’església de Mor Yuhanun.
Entre Mardin i Midyat, al nord de la carretera que uneix
aquestes dues ciutat hi ha el poble de Dereiçi. En siríac romanitzat s’anomena
Qeleth i també ho trobo escrit com Killit.
Aquest poblet es troba al costat del mont Qoros. Està pràcticament
abandonat i moltes cases mig en ruïnes.
Pugem cap a l’església de Mor Yuhanun o església de Sant Joan,
que es va construir probablement a finals del segle VI o VII i després
restaurada en el 2006.
El poble va ser atacat pels kurds a principis de novembre de
1895 durant les massacres hamidianes. I després altre cop, durant el genocidi
del 1915; en aquella època el poble estava habitat per cristians ortodoxos
siríacs, catòlics siríacs i protestants siríacs. Quan els kurds van atacar la
gent del poble va armar-se i va intentar defensar-se, molts van morir, a les
dones i nens els van segrestar. Més de 200 cases van quedar completament
devastades.
L’any 1960 aquí hi vivien 871 persones, entre elles 600 assiris
ortodoxos siríacs. En la dècada de 1970 molts dels seus habitants van emigrar a
l’estranger i el poble va quedar pràcticament desert. L’any 2018 només hi
vivien algunes famílies. En el 1974, al poble hi vivien 20 famílies protestants
siríacs. En el 2013, hi havia tan sols 5 o 6 famílies, amb un total 14 o 15
persones vivint al poble.
El que dona noma l’església, Yuhanun, o Joan, va néixer a
Edessa i el seu nom era Yusuf, Josep. L’any 1125 es va fer monjo i gràcies a la
seva vida virtuosa va ser ordenat Metroplità de Mardin i dels pobles del
voltant. El nom que va rebre en ser ordenat va ser el de Yuhanun, Joan. Diuen
que va treballar molt per millorar les condicions de la diòcesis. Va renovar 25
monestirs i esglésies, alguns van ser construïts de nou.
En un article de començaments del 2021 parlen d’aquesta
església. Diuen que s’havia posat a la venda i que es volia convertir en
allotjament per turisme.
En aquesta església hi ha les tombes de dos patriarques de
l’Església siríaca ortodoxa i per això l’any 2009 es va catalogar com a bé
cultural.
Abans del 2021 l’església ja estava era una propietat privada.
Durant dos anys els seus propietaris l’havien fet servir com a magatzem. Segons
la llei, els propietaris tenen dreta vendre-la, però no a fer modificacions en
la seva estructura.
L’arquebisbe va demanar a les autoritats turques que l’església
passi a dependre de la Fundació Ortodoxa Siríaca, ja que ells no tenen els
recursos suficients per comprar-la. De fet hi ha diferents organitzacions
religioses i culturals ortodoxes siríacs que volen que aquesta església passi a
una fundació religiosa o cultural.
Suposo que ho han aconseguit ja que sembla que funciona com a
església.
