De tornada a Midyat vam sortir altre cop a passejar, per anar
descobrint racons i tornar per alguns dels carrers que ja havíem vist. Amb la
llum de tarda els colors dels edificis canvien i es tornen més vermellosos.
La ciutat encara conserva nou esglésies ortodoxes, però no a
totes s’hi fan rituals religiosos, i estan protegides.
Midyat és una de les ciutats més grans de la província de
Mardin. A l’igual que Mardin, aquí també tenen artesania de tela, com catifes,
tovalloles i altres articles.
Més específic d’aquesta ciutat és l’artesania de
plata, anomenada telkari; són ornaments filigranats fets a mà. A finals del
2023 es va inaugurar el Museu Midyat Telkâri, que exhibeix una gran varietat
d'obres de plata amb filigranes, de diferents èpoques:
l'Imperi Romà, l'Imperi Bizantí, l'Imperi
Otomà i del període republicà.
L'art de l'orfebreria en aquesta regió va començar uns tres
mil·lennis aC. Les obres d'art mil·lenàries que hi ha al museu són d'Anatòlia i
Mesopotàmia.
La plata s’utilitzava en articles de cuina per les seves
propietats antibacterianes i també es va emprar per elements decoratius. En
l’època romana, la plata es feia servir per evitar que l’aigua de les piscines
s’omplís d’algues.
Els mestres assiris de l’art de la filigrana de Midyat tenen
molta reputació, la tècnica ha anat passant del mestre a l’aprenent, al llarg
de la història.
Per fer les filigranes de plata s’agafa el fil de plata i es
fon a 950ºC llavors s’estira per aprimar-lo i obtenir un filament de 0,022 mm
de diàmetre.
A l'est de la ciutat hi ha un celler que elabora vi siríac
tradicional, originari d’aquesta regió. Un altre aliment bàsic al mercat de
Midyat és el bulgur, que és un aliment de cereals derivat del blat.
