Continuem ruta fins arribar a Midyat. Actualment la seva
població esta formada majoritàriament per kurds, àrabs mhallami i assiris.
Aproximadament el 80 % de la població kurda es concentra en un antic barri,
Estel.
Originàriament era una ciutat de cristians siríacs, majoritàriament
siríacs ortodoxos, catòlics i protestants. La llengua que es parlava aquí a
Midyat era, fins fa poc, l’arameu modern, el surayt.
Aquesta ciutat ha estat considerada, al llarg de la història, la
capital de la regió de Tur Abdin, i el cor del cristianisme siríac.
Hi ha unes tauletes assíries, del segle IX aC, en les que es
refereixen a Midyat amb el nom de Matiate. Durant una campanya el 879 aC, el
rei assiri Assurnasirpal II i el seu exèrcit van passar per aquesta ciutat, en
la que hi van passar dues nits. El seu successor, el rei assiri Salmanassar III
va fer el mateix uns anys més tard, en el 845 aC. En aquestes tauletes també
s’hi diu que Assurnasirpal II va erigir un monument en aquesta ciutat, però em
sembla que encara no s’ha trobat.
El primer que visitem és una petita part de la ciutat
subterrània de Matiate, que es troba sota del barri antic de Midyat. El nom
antic assiri de Midyat era Matiate, que vol dir ciutat de les coves.
Sembla que va estar habitada durant uns 1.900 anys, i que en el
moment en que tenia màxima població hi vivien unes 70.000 persones. Està
considerat el sistema de coves més gran del món.
El sistema de túnels es va descobrir l’any 2020, per
casualitat, com passa sovint; es va descobrir quan s’estaven fent obres de
millora en la part antiga de Midyat. Els treballadors van desenterrar una cova
de pedra calcària i d’aquí sortia un túnel que duia a altres coves. Llavors es
van començar les excavacions, i l’any 2022 ja eren visibles 49 habitacions.
Els orígens d’aquesta ciutat es remunten al segle II o III dC,
i hi van arribar a viure unes 60.000 o70.000 persones. S’han descobert ja 100
metres de túnels i 49 habitacions, però es pensa que això és tan sols un 3% de
la ciutat.
El director de les excavacions pensa que aquest sistema de
coves era per amagar-se quan eren perseguits. Durant l’època romana la religió
cristiana estava perseguida i el seus seguidors van viure en ciutats
subterrànies, per tota l’Anatòlia.
En el sistema de coves hi ha una església cristiana i una
habitació amb una estrella de David, que se suposa que és una sinagoga jueva.
També es van descobrir pous d'aigua, sitges, monedes, llums i ossos d'humans i
animals. Els investigadors suposen que es va utilitzar com a amagatall entre
els segles I i VI. I quan la gent va poder tornar a viure a la superfície es va
fer servir com a celler i catacumbes.
Hi havia poca llum i moltes de les fotografies m’han quedat
desenfocades; així i tot, algunes les he posat perquè donen una certa idea de
com era el lloc.
En aquestes habitacions subterrànies s’hi exhibeixen tota mena
d’objectes de la vida quotidiana.
Després passegem per la ciutat antiga, que és com un museu a
l’aire lliure; hi ha un munt d’edificis i detalls que criden l’atenció.
Aquest antic palau atrau molt turisme ja que aquí s’hi va
filmar una sèrie de televisió. Les parelles venen a fer-se fotos en els racons
que m’imagino que sortien a la sèrie romàntica.
És un edifici de tres plantes, de pedra calcària groguenca, amb
decoració impressionant i una terrassa des de la que es té bona vista de la
ciutat.
Jo vaig començar la visita per dalt; primer vaig pujar a la
terrassa i després vaig anar baixant i entrant a les diferents habitacions.
Des de la terrassa es veu el contrast, entre la ciutat antiga,
imagino que de l’època otomana i la ciutat moderna.
De la ciutat antiga hi ha una part cuidada i arreglada, però
una altra bastant abandonada.
Molt a prop hi ha un altre
edifici amb una façana del mateix estil. De fet la ciutat està plena d’edificis
de color ocre o terra, amb motllures i decoracions. Alguns estan en bon estat,
restaurats i d’altres encara estan força malament.
Midyat va ser l'única ciutat de l'Imperi Otomà que tenia una
majoria ètnica assíria, tot i que a nivell religiós estava dividida entre
l'Església Ortodoxa Siríaca, l'Església Catòlica Caldea i els protestants
assiris.
Poc abans de que comences la Primera Guerra Mundial aquí hi
vivien unes 8.000 persones. La majoria d'ells eren cristians siríac-ortodoxos,
a més d'alguns protestants, siríac-catòlics, caldeus, armenis i musulmans
(majoritàriament kurds).
La població cristiana
de
Midyat també va patir la persecució i massacres, a mitjans del 1915. El 21 de
juny, 100 homes cristians (majoritàriament armenis i protestants assiris) van
ser arrestats, torturats i executats fora de la ciutat; això va provocar el
pànic entre la població assíria. La gent es va negar a lliurar les armes, va
atacar oficines governamentals i va tallar línies de telègraf.
El govern otomà va reclutar homes de les tribus àrabs i kurdes
locals per atacar als cristians. Els enfrontaments a la ciutat van durar
setmanes, en que es van matar a centenars de cristians, assiris i armenis. A
començaments havien “pacificat” la ciutat. Els supervivents van fugir cap a
l'est, cap a Gulgoze (o Iwardo),
on hi
havia un millor sistema de defensa, i on van poder resistir gràcies a l'ajuda
alimentària dels yazidis locals.
Així que, els assiris que havien sigut la població majoritària
abans del 1915, al llarg del segle XX van anar marxant.
Les esglésies i cases dels cristians s'han conservat, encara
que moltes d'elles estan buides, i els seus propietaris viuen lluny. Actualment
a la ciutat hi viuen uns 500 cristians assiris, i fugint de la guerra civil a
Síria, han arribat uns 100-300 més.
A la ciutat hi ha cinc esglésies i totes són de l’església
ortodoxa siríaca.
