Est de Turquia-36. Tur Abdin: Monestir de Mor Gabriel

Després de dinar vam anar a visitar un dels molts monestirs que hi ha a la regió, el de Mor Gabriel, que està a uns 20 km al sud-est de la ciutat.

A aquest monestir també se’l coneix amb el nom de Deyrulumur. És el segon monestir siríac ortodox més antic que ha sobreviscut fins ara, l’altra està al nord d’Iraq.

El van fundar, l’any 397, l’asceta Mor Samuel (que va morir en el 409) i el seu estudiant Mor Simeó (que va morir en el 433). Com ja he dit en algun altre lloc, Mor vol dir Sant.

Es diu que Simeó va tenir un somni en el que un àngel l’hi encarrega que construeixi una casa d’oració en una zona marcada per tres grans blocs de pedra. Quan es va despertar va dur al seu mestre al lloc que havia vist en somnis i va trobar les tres lloses de pedra, i és on van construir la casa d’oració.

La importància del monestir va augmentar en el segle VI on hi havia uns 1000 monjos locals i coptes. Es va fer tant famós que va rebre ajuts dels emperadors romans. Va ser un important centre d’estudis litúrgics, filosòfics i científics de l’església siríaca.

Entre el 615 i el 1049 la seu episcopal de Tur Abdin estava aquí i des de 1049 al 1915 el monestir tenia la seva pròpia diòcesi.

Va ser a finals del segle VII quan se l’hi va canviar el nom pel de Mor Gabriel, en homenatge al bisbe monofisita, Mor Gabriel (634-668), que va destacar per la seva vida ascètica i està enterrat aquí.

En el segle XIV  amb la invasió mongol 440 monjos van ser assassinats i l’any 1991 es van trobar les seves restes en les coves sota del monestir, datades de l’any 1401.

Durant el genocidi del 1915 els monjos van ser massacrats pels kurds i el monestir va ser ocupat durant quatre anys fins que va tornar a l'església en el 1919.

Des de la dècada de 1970 els monestir va començar a revifar. Actualment segueix sent un dels més importants centres religiosos de l’església siríaca i el més actiu de Turquia. Hi viuen monjos i monges, en ales separades, i és la seu i residencia del bisbe de Tur Abdin.

L’objectiu del centre és preservar la tradició cristiana ortodoxa siríaca, formant i ordenant a d’altres monjos. Per això, en aquest monestir hi ha també estudiants. En els moments de persecució dels cristians també ha servit de refugi.

El recinte té jardins i horts amb fruiters, i diferents edificis i detalls arquitectònics. Hi ha la cúpula Teodora, de 17metres d’altura, és en honor de l’esposa de Justinià I, per haver contribuït a la seva construcció. Jo no recordo haver-la vist.

L’Església Major, seria el nucli inicial del monestir;  els seus fundadors devien haver construït una casa d’oració, que es va completar, l’any 512, amb l’ajuda de l’emperador bizantí Anastasi I; és aquí on es conserven alguns mosaics bizantins.

L’Església de la Verge Maria, es va construir gràcies a l’ajut de l’emperador Teodosi II. I a la cripta és on es conserven les relíquies dels sants i màrtirs.

Entre els anys 2008 i 2018, el monestir va estar involucrat en una disputa de terres tant amb el govern turc com amb els líders dels pobles kurds. Els líders kurds reclamaven el territori del monestir i van perdre la disputa legal enfront del monestir; ara bé, enfront del govern turc el monestir va perdre, va perdre el dret sobre un 60% del seu terreny.

El monestir va portar el cas al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). El que es volia era pressionar pel reconeixement internacional dels assassinats de desenes de milers de siríacs durant la Primera Guerra Mundial, com a genocidi.

Tant el govern turc com els kurds reclamaven el terreny perquè deien que allà hi havia hagut anteriorment una mesquita, però el monestir s’havia fundat abans de l’aparició de l’islam.

Al gener del 2011 el Tribunal Suprem turc va concedir parts substancials del monestir al Tresor turc. La sentència va sostenir que els terrenys dins i adjacents al monestir, que el monestir ha controlat durant dècades i sobre els quals ha pagat impostos, pertanyen a l'estat. Al juny de 2012, el Tribunal Suprem d'Apel·lacions de Turquia va confirmar aquesta decisió. Els assiris van continuar protestant.

Al setembre de 2013 el primer ministre Erdogan va anunciar que la terra seria retornada a la comunitat siríaca. Al febrer del 2014 es retornaven 12 parcel·les de terra, en quedaven 18 més per tornar. Aljuny del2018 s’aprovava el retorn de les propietats històriques siríaques i es van retornar tots els títols de propietat, que havien estat confiscats, d’aquest monestir.

Es vista tan sols una part; la zona on vida els monjos no. En una de les sales hi ha una maqueta del monestir, que permet fer-se una idea millor de la quantitat d’espais que hi ha.

Es veuen inscripcions i també hi ha llibres, en que, si no estic confosa, en el text es fa servir l’alfabet àrab però la llengua és el siríac.

Vam baixar també a on hi ha enterrades les restes dels monjos dels que he parlat abans. Són dues sales, amb fosses a les parets i em sembla recordar que també alguna al terra.