El nom antic d'aquest poble és Hah que prové de la llengua
aramea. Actualment segueix sent un poble cristià poblat majoritàriament per
assiris (süriani). El nombre de famílies que hi viuen no és gaire elevat; l’any
1966 hi vivien 73 famílies però en el 2013 eren tan sols 18, i en un altre
lloc, diuen que hi viuen unes 30 famílies, però no sé de quin any és aquesta
informació.
Les esglésies i monestirs de Tur Abdin de l’època bizantina, són exemples significatius de l'arquitectura monàstica; dos d’aquests monestirs estan aquí a Anıtlı, i estan inclosos a la llista provisional del Patrimoni Mundial de la UNESCO.
Són testimonis de tradicions i litúrgies centenàries realitzades en el seu antic siríac, el dialecte edessà de l'arameu i es considera com una llengua pont del grec a l'àrab. Avui dia, un dialecte neoarameu del siríac, anomenat “Turoyo”, encara és viu en aquesta regió i és una llengua greument amenaçada, segons l'Atles de la UNESCO.Les esglésies dels segles VI al VIII d’aquest poble tenen característiques comunes i proporcionen una comprensió del caràcter de la regió en el seu conjunt.
Juntament amb les vinyes en bancades, oliveres i ametllers que l'envolten, els monestirs i esglésies formen un paisatge espectacular. Han conservat les seves característiques originals a través de molts segles de domini islàmic i encara formen la majoria de la població al poble d'Anıtlı.Anıtlı és una atracció turística important per les seves
litúrgies, oracions nocturnes i misses matinals, celebrades regularment cada 15
dies a l'església de la Mare de Déu.
L’església de Mor Sobo, que actualment està en ruïnes, era la
catedral en el segle VI, durant l’època bizantina.
La data de construcció de Meryen Ana està relacionada amb el
naixement de Jesus. Sembla que l’estructura es va construir inicialment com una
estructura romana, en forma d’arc de triomf en el segle I; després, entre els
segles V i VI es deuria convertir en església. La superestructura externa de la
cúpula i el campanar es van afegir en el segle XX.
És notable il·lustrar la continuïtat de la tradició clàssica a la regió. La seva arquitectura mostra similituds amb l'arquitectura armènia i georgiana, però també té moltes característiques locals que la fan única. L'església va ser descrita com la “glòria de la corona de Tur Abdin” per Gertrude Bell a principis del segle XX.