Pakistan 10. Sheikhupura: Hiran Minar

Prop de Lahore, al poble de Sheikhupura hi ha el “minaret de l’antilop”, l’Hiran Minar.  

És un monument funerari que va fer construir l’emperador mogol Jahangir com un monument a Mansiraj, un antílop que era la seva mascota preferida. Mansiraj es tradueix com llum de la ment.

El minaret fa 30,48 metres d’alt i es troba sobre una amplia i alta plataforma. És de planta circular i té sis nivells, cada cop més petits. Hi ha un total de 210 petits orificis quadrats a les parets exteriors, disposats en 14 fileres. Hi ha una escala helicoidal per pujar fins a dalt. Al llarg de l’escala hi ha 11 obertures que proporcionen ventilació i llum.

El conjunt original a més del minaret consistia en un gran estany artificial, gairebé quadrat, envoltat per tres grans plataformes, com si fossin grades. En el centre de cada costat hi ha una rampa que baixa cap l’aigua i que permetia als animals accedir a l’aigua; tant els animals del rei com els que vivien en el bosc proper.

Durant el regnat de l’emperador mogol Xa Jahan, l’any 1620 es va construir en el centre de l’estany un baradari (pavelló) octogonal com a  residencia real. S’hi accedeix pel costat occidental de l’estany per una via elevada alineada amb el minaret i suportada sobre 21 arcs sobre pilastres. Per accedir a aquesta via hi ha un petit pavelló d’entrada.

Una característica d’aquest complex és el sistema de recollida d’aigües. Originalment l’estany s’abastia d’aigua per medi d’un canal que transportava l’aigua del rierol Aik. Després es va construir en cada cantonada un sistema de recollida d’aigües subterrànies que complementava el subministrament, i estava rematat amb un petit edifici quadrat; només se’n conserva un.

L’Hiran Minar es va construir en una reserva de caça utilitzada pels reis mogols. L’emperador Jahangir és recordat per la seva afició a la natura, i el seu complex encarna la relació mogol entre humans, mascotes i caça. L’homenatge de l’emperador Jahangir al seu estimat company va iniciar la tradició de l’enterrament d’animals durant diversos segles. La pràctica de construir làpides sobre els cranis dels animals de caça és un antic costum persa.

La reserva de caça estava en un bosc de matolls i permetia als emperadors mogols experimentar una sensació de semi-natura salvatge prop de la ciutat imperial de Lahore. La reserva salvatge s’utilitzava com a parc on els visitants podien gaudir de l’esport de la caça.

 A l’emperador Jahangir, com a tots els governants mogols, li encantava caçar animals com l’antílop. Curiosament, Jahangir també tenia un vincle especial amb un antílop que anomenava Mansraj. Durant una de les seves exhibicions de caça amb uns amics va morir el seu antílop i molt trist per la seva pèrdua va fer construir aquest minaret.