Seguim ruta fins al fort de Rohtas, que es troba a uns 15 Km al
nord-oest de Jhelum, a tocar del riu Kahan, a les muntanyes Tilla.
M’ha costat una mica fer-me una idea de la història d’aquest
fort, en la que s’entrecreua la història dels mogols i de la dinastia Surí. El
fort el va fer construir Xer-Xah Surí (Sher Shah Suri), l’any 1542.
Farid-ad-Din Xer-Xah Surí (1486 –1545), conegut amb el nom de
Xer Khan (el rei lleó) o Xer Xah Surí,
va ser el fundador de la dinastia Surí. Era d’origen afganès, d’ètnia
paixtu i religió islàmica sunnita. Va ser emperador del nord de l’Índia, del
1540 al 1545. La dinastia Surí va governar el soldanat de Delhi fins al 1555.
El nord de l’Índia se’l disputaven els mogols i els afganesos.
Xer Xah va governar entre el primer regnat de l’emperador mogol Humayun (1530 a
1540) i el segon (1555-1556). Durant el seu govern Xer Xah va establir moltes
reformes de caràcter civil i militar, com un sistema de correus, el sistema de
carreteres i l’antecedent directe de la moneda actual de l’Índia, la rupia.
Els exèrcits de Xer Xah i d’Humayun es van enfrontar diversos
cops i en diversos llocs. Quan l’any 1542 Xer Xah va fer construir aquest fort,
l’emperador mogol estava enderrocat, però tenia aliats en aquesta zona, els
gakhars; l’objectiu era vigilar i controlar als gakhars.
Els gakhars són una
ètnia d’origen persa i noble, que en el seumoment eren una mena d’aristocràcia
local. En època de l’emperador mogol Humayun, el soldà gakhar Sarang tenia
permís per encunyar moneda pròpia. L’any 1546 Sarang va ser capturat i va morir
en mans de les forces de l’Imperi Suri.
Una de les victòries que va tenir Xer Xah va ser a Bihar, on hi
ha també un fort anomenat Rohtas, Rohtasgarh. Per això a aquest fort del
Pakistan se l’hi va donar el mateix nom. És Patrimoni de la Humanitat des del
1997.
A la mort de Xer Xah va pujar al tron el seu fill petit,
Islam-Xah Suri (1545-1553) que va poder mantenir l’imperi cohesionat, però amb
el seu successor va començar l’anarquia i lluites pel poder i Humayun va poder
fer-se de nou amb el control del nord de l’Índia.
Després de derrotar l’emperador mogol Humayun, el 1541, Xer Xah
Suri va ordenar construir un conjunt de fortificacions a Rothas, un lloc
estratègic situat al nord de l’actual territori del Pakistan. Aquest fort, mai
va ser conquerit i es va conservar fins a l’actualitat.
La fortificació principal és una muralla de més de quatre
quilòmetres de perímetre dotada de bastions i portes monumentals. Aquest fort
constitueix un exemple excepcional de l’antiga arquitectura militar musulmana
en aquesta regió d’Àsia. Jo no hi entenc gens d’arquitectura, però diuen que hi
ha confluència dels estils afganès i persa, i que el seu disseny va influir en
els forts mogols que es van construir posteriorment, com el de Fatehpur Sikri i
el fort de Lahore.
Quan Xer Xah havia vençut a Humayun el va desterra i diuen que
això va ser un error, ja que va donar ales als rebels dels clans de les planes
de Potohar, com els gakhars, al nord de Rohtas.
Va haver dues raons per construir aquest fort: contenir aquests
clans i actuar de tap davant d’una eventual tornada d’Humayun. A més
s’assegurava el control de la Grand Trunk Road, que va començar a connectar el
golf de Bengala amb Kabul.
En la construcció de Rohtas hi van participar uns 30.000 homes,
al llarg de vuit anys. Xer Xah no el va veure acabat ja que va morir abans, per
un accident, crec que va ser l’explosió d’un polvorí.
Humayun va reconquerir l’Índia el 1555 i em sembla que l’hi van
entregar el fort de forma pacífica. Humayan el va nomenar residència reial. Ara
be, als mogols dels segles següents aquest fort no els hi agradava gaire, ja
que el trobaven matusser.
Alguns líders locals, com Man Singh I, van intentar millorar la
seva imatge construint palaus en el seu interior. I amb el temps, Rohtas va
perdre el seu caràcter defensiu i a l’interior del recinte emmurallat hi va
anar creixent un poble. Malgrat els intents de desallotjar-lo, segueix habitat.
Rohtas està clarament dissenyat per resistir assetjaments, tot
i que no en va patir. Té una muralla de més de 5 km, que segueix el perfil del
turo on es troba la fortalesa. Hi ha intercalats 68 bastions. Les muralles
tenen fins a 18 metres d’alçada i 13 de gruix, amb diversos pisos.
Hi ha dotze portes, de les quals destaca la de Sohail. És una
doble porta de 21 metres d’alçada amb relleus decoratius de gira-sols. Ambdues
portes estan separades per un arc amb balcons típicament hindús, l’exterior amb
un bastió a cada costat. És el model bàsic que es repeteix en algunes de les
altres portes. La que és totalment diferent és la porta de Shishi, que té
rajoles blaves; això després va ser habitual a Lahore.
A l’ interior es distingeixen dues zones separades per una
muralla interior de més de mig quilòmetre. La porta Xah Chandwali comunica la
zona comuna amb la ciutadella, que al seu torn té una zona encara més protegida
on segurament residien els líders. A l’interior de la ciutadella hi ha la
històrica mesquita Xahi, integrada en el disseny defensiu de Rohtas, que és
l’edifici més decorat.
Les estructures afegides posteriorment són el Haveli Man Singh,
al capdamunt, del qual només sobreviu una torre i el Rani Mahal o palau de la
reina, que tan sols conserva una habitació de les quatre que va tenir.
