Pakistan-5. Tàxila: monestir i stupa de Jaulian

Després del museu anem a visitar un dels jaciments arqueològics de Tàxila: el monestir de Jaulian.

Jaulian és un dels jaciments arqueològics de Tàxila, que com ja he dit va ser una ciutat important i un reputat centre d’aprenentatge. Es trobava en les rutes comercials que hi havia a la vall de Tàxila i va ser a través d’aquesta via que es devia expandir el budisme.

Jaulian es va construir en el segle II dC, en els primers temps de l’expansió del budisme cap al subcontinent indi. Es troba a la confluència dels rius Kabul i Swat, sobre un turó que queda uns 100 metres per sobre de l’actual població. Va tenir molta importància en l’època de l’imperi Kuixan, entre els segles I i IV dC.

El monestir de Jaulian es coneix com la “Seu dels Sants”.

Es va construir en la mateixa època que el monestir proper de Mohra Muradu. A l’igual que els altres monestirs de la vall de Tàxila, va patir l’atac dels huns, i va quedar molt malmès, cap a mitjans del segle V dC i després sembla que va quedar abandonar.

Des d’aquí es tenia accés a les rutes terrestres de l’Imperi Part (Persa) a l’oest, als ports marítims al llarg de la costa oest de l’Índia i al corredor d’Àsia Central de la Ruta de la Seda; per tant aquest monestir i els de Gandhara estaven molt ben situats per beneficiar-se de l’activitat comercial. L’Imperi Kuixan va fomentar el comerç a través de la inclusió cultural, prenent prestades característiques de les cultures de qui tenien influència, hel·lenística, persa i índia; això els hi va permetre participar més fàcilment en el comerç amb els seus veïns. Aquesta fluïdesa cultural també és visible en la barreja de característiques arquitectòniques de les stupes de Jaulian, en les que s’hi poden veure característiques gregues, perses i romanes.

El complex monàstic constava d’una stupa central, 27 stupes menors al seu voltant; hi havia també la part de monestir, de dos pisos, amb dos patis rectangulars, amb les habitacions pels monjos al voltant, 28 a cada pis, i 59 capelletes. Una escala de pedra connectava les dues plantes.

En alguna de les capelles encara es conserva alguna imatge de Buda.

Cada habitació tenia un racó on col·locar la làmpada i una finestra que permetia que entrés l’aire i també una mica de llum natural. Les finestres eren més amples a la part interior que a l’exterior, per evitar que poguessin entrar animals. Les parets estaven recobertes amb guix i pintades a sobre.

Era típic en els monestirs de la regió de Gandhara que hi hagués un espai reservat a la producció de manuscrits budistes; generalment es feia servir escorça de bedoll, que es deteriora fàcilment i suposo que per això no se n’han conservat gaires.

El monestir tenia una gran piscina, utilitzada pel bany, i també tenia, lògicament, una cuina. S’ha trobat una pedra emprada per moldre espècies i dos molins de pedra per moldre grans. També hi havia un magatzem i una sala d’actes o de reunions.

Primer visitem la part del monestir i després entrem a la zona on hi ha les stupes, que és la més impactant, to i que de l’stupa principal tan sols es conserva la base. 

Aquesta imatge es troba en  una de les capelles que hi ha al pati on hi havia les habitacions dels monjos. Algunes altres estan exposades al museu de Tàxila.

Després anem cap al lloc on hi ha les stupes.

Una stupa pot contenir relíquies de Buda o d’un sant budista, commemorar un esdeveniment sagrat o marcar un lloc sagrat. Les stupes es van convertir en una manera de difondre la presència viva del Buda i proporcionar una manifestació física de la religió als forasters. Realitzar un pelegrinatge a una stupa o donar diners per a la creació d’una stupa eren algunes de les formes d’adorar Buda i mostrar adhesió a la fe.

Es pensa que algunes de les stupes del voltant podrien contenir les relíquies d’alguns monjos importants. D’altres eren pagades per la gent que volia ser enterrada aquí. Algunes d’aquestes stupes tenen en la seva base inscripcions en escriptura Kharosthi, indicant el nom i títol dels donants. Això posa de manifest la importància que va tenir el mecenatge en la difusió del budisme en aquesta regió. Hi havia donants de diferents classes socials, el que indica que la religió tenia impacte en molts segments de la societat. De totes formes, em sembla que la proximitat a l’stupa principal depenia de la classe social, o poder adquisitiu.

Una de les stupes té una estàtua de Buda amb un forat al melic, i se la coneix com el Buda de la medicina. La gent quan ve a visitar-la posa el dit al forat tot pregant per guarir-se dels mals. La inscripció que s’ha conservat és del segle V.