Pakistan-17. Lahore: estació de tren

Sortim del recinte emmurallat de Lahore i anem cap a l’estació. Dinem allà a la vora (400 rupies) i en acabar entrem a veure l’estació.

En un primer moment la policia no ens deixa passar; després accedeix però ens han de fer una foto de tot el grup.

És una de les estacions de ferrocarril més antigues del subcontinent indi. Es va construir en l’època colonial britànica, poc després de la rebel·lió dels sipais (1857), en el 1859-1860. Es va ubicar fora de la ciutat emmurallada, i té l’estil típic de fortalesa medieval: parets gruixudes i torretes i obertures per on disparar amb els canons.

L’estació forma part de l’extensa xarxa ferroviària que va deixar com a llegat el Raj britànic. Durant els disturbis que hi va haver durant el procés de partició de l’Índia i la independència, l’estació va quedar greument malmesa. Hi va haver atacs dins de la mateixa estació als hindús i sikhs que fugien en tren; el mateix els hi passava als musulmans que marxaven des de Delhi i Amritsar.

L’ambient a l’estació era de bogeria, hi havia molta gent amb maletes i paquets, anant amunt i avall, el típic de qualsevol estació important, però també hi havia grups de peregrins amb mocadors vermells, per la festa de l’Urs.

Urs o Urus, és l’aniversari de la mort d’un sant sufí i generalment se celebra al santuari on hi ha la seva tomba, el dargah.

Els peregrins que vam trobar es dirigien cap al sud, a la província del Sindh, on hi ha diversos santuaris sufís. De fet quan vam anar a visitar algun dels santuaris hi vam trobar peregrins que arribaven.

Un grup de peregrins duien un parell d’estruços vives; em va xocar molt veure el grup de gent i els dos animals entrant a l’estació.

La festa anual de l’urs del sant sufí conegut com Lal Shahbaz Qalandar començava el dia 18 de febrer; estàvem a dia 15, per tant, suposo que anaven a aquesta festa a Sehwan, que és on hi ha la seva tomba.