Nord deSenegal (2011)-10. Riu Senegal: Parc Nacional de Djoudj

El Parc Nacional d’aus de Djoudj es troba a uns 80 km de Saint-Louis. Establert el 1971, ampliat el 1975, el parc va ser classificat el 1980 “Aiguamoll d’Importància Internacional” pel Conveni de Ramsar, i està inscrit a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 1981.

He trobat aquest mapa de la zona del parc, que m’ha semblat interessant perquè també indica on hi ha l’obertura que es va fer a la Langue de Barbàrie. https://www.researchgate.net/publication/306257264_Cartographie_participative_dossier

En aquest altra es veu millor la zona del parc i les comunitats del voltant. https://www.researchgate.net/figure/Map-of-Djoudj-National-Park-and-the-surrounding-communities-Source-DPN-2017-Legend_fig1_330234932

A causa de la seva ubicació geogràfica, el Parc Nacional de Djoudj és més que un refugi de pau per a les aus migratòries paleàrtiques. Representa un oasi al desert format per una cadena de llacs, aiguamolls, i bancs de sorra. És la primera etapa de migració després de creuar el Sàhara per a espècies d’ocells paleàrtics i afrotropicals.

Després dels avenços tècnics realitzats per millorar les condicions per a la migració (construcció de caixes niu), les espècies han començat a reproduir-s’hi. Amb la rehabilitació anual d’aquestes instal·lacions i els esforços per controlar el règim hidràulic, el nombre d’aus migrants i espècies nidificants està augmentant.

El parc compren un gran llac envoltat de rierols, estanys i aigües tranquil·les. Aquest hàbitat acull més d’un milió i mig d’aus de 365 espècies, incloent-hi més de 120 espècies de migradors paleàrtics.

Aquest espai proporciona un santuari vital per a la nidificació d’espècies com el pelicà blanc (Pelecanus onocrotalus), l’agró porpra (Ardea purpurea), el becplaner africà (Platalea alba), l’agró gran (Casmerodius albus), l’agró de corona negra (Nycticorax nycticorax) i el corb marí (Phalacrocorax carbo). Al parc hi ha també poblacions significatives de cocodrils i manatís.

Una de les amenaces que pateix el parc són els productes químics agrícoles, ja que són una font de contaminació de les aigües del riu Senegal, amenaçant l’equilibri delicat de la cadena alimentària.

Una altra amenaça és la construcció proposada d’una presa, aigües avall, que podria alterar greument l’equilibri hidrològic del parc. Després de l’obertura de la presa de Diama, situada aigües avall del parc, l’equilibri hidrològic es va veure fortament alterat. Això ha provocat la proliferació de plantes aquàtiques invasores (Pistia stratoites, Savinia molesta, Typha australis, etc.), la reducció de l’amplitud dels nivells d’aigua, la disminució i/o desaparició d’algunes colònies d’ocells. Per aquestes raons, aquest parc va ser inscrit a la Llista del Patrimoni Mundial en Perill durant els períodes 1984-1988 i 2000-2006.

Aquest parc és el tercer santuari d’aus al món. S’estima que uns tres milions d’aus migratòries passen pel parc al llarg de l’any. S’hi han catalogat 350 espècies, entre les quals destaquen el flamenc comú (Phoenicopterus roseus), el pelicà vulgar (Pelecanus onocrotalus), els martinets (Egretta), les oques esperonades (Plectropterus gambensis), el bernat pescaire (Ardea cinerea) i l’àguila peixatera (Pandion haliaetus), així com nombroses espècies d’ànecs, corbs marins i ocells coraciformes. És la principal àrea d’hivernada per la boscarla d’aigua (Acrocephalus paludicola).

Entre els rèptils, abunden els varànids, les pitons i els cocodrils. Entre els mamífers, la mona rogenca (Erythrocebus patas) i el facoquer comú (Phacochoerus africanus), i també s’hi poden trobar hienes, gats salvatges (Felis silvestris), servals (Leptailurus serval) i gaseles comunes (Gazella dorcas).

La visita al parc la vaig trobar molt interessant, però em va semblar una mica cara l’entrada, 20.000 CFA, equivalent a 30 euros. Crec que el recorregut pel parc es fa en piragua.

Veient les fotografies he recordat la impressió que em va fer veure que viuen tant atapeïts; una densitat de població brutal. Em sorprenia llavors i també ara que amb lo junts que estan puguin arribar a estendre les ales per iniciar el vol. El recorregut pel parc va durar unes dues hores; ens vam donar el goig complert de veure pelicans!

Nord de Senegal (2011)-9. Riu Senegal: navengant cap a Dar Salam

Vam continuar navegant direcció a Dar Salam, segons la fitxa del viatge vam acampar a la vora d’aquesta població, que està a uns 15 km a l’oest de Podor. Podor és a l’extrem de l’illa de Morfil, per tant la zona de Dar Salam j a no és en aquesta illa. 

Em sembla que aquesta població és transfronterera, una part està a la riba mauritana i pertany a Mauritània i l’altra a la senegalesa, però no n’estic massa segura. Hi ha diverses poblacions amb aquest mateix nom, i a Senegal almenys n’hi ha una altra al sud-est del país. No he sabut trobar informació sobre la població de Dar Salam del riu Senegal.

Després de la darrera nit d’acampada, vam matinar, sortint a 2/4 de 8 per poder anar al parc nacional Djoudj. 

Nord de Senegal (2011)-8. Riu Senegal: Illa de Morfil

Vam tornar a embarcar per anar cap a l’illa de Morfil, que és l’illa més gran del Senegal. Es troba entre el riu Senegal i una de les seves branques secundàries, el Doué.

Cap al segle XI, Morfil es trobava al cor de Tekrour, un dels primers estats musulmans subsaharians. Per tant, era un centre important del comerç transsaharià. Posteriorment, l’illa va passar a formar part de l’Imperi de Ghana, després de l’Imperi de Mali, i finalment va ser conquerida pels francesos.

El seu nom significa literalment “l’illa dels ivoris”, perquè hi vivien elefants i potser hi tenien el seu cementiri. Aquest animals van desaparèixer a la dècada de 1960.

Morfil és una franja de terra estreta i baixa, de més de 100 km de llargada, que es troba entre els dos rius, el Senegal i el Doué.

Les dues ciutats més importants de l’illa són Podor, a l’extrem occidental, i Saldé a l’altre extrem. Podor era un antic port comercial a l’època colonial. A l’illa hi ha camps de mill i d’arròs.

No tinc massa clar el recorregut que vam fer. Tinc apuntat que vam arribar fins a Saldé, però el lloc marcat al mapa amb aquest nom em sembla una mica allunyat. També tinc apuntat que vam parar a Podor.

Per les fotografies no arribo a saber si és Podor o Saldé.

Jumbo són unes pastilles de caldo que es troben en molts llocs d’Àfrica Occidental. 

Vam acampar al costat d’un poble petit, en algun lloc de l’illa de Morfil, prop d’un poble una mica més gran que crec que era Guédé.

Aquí la gent va a dormir d’hora i a les set del matí ja se senten els animals. Després d’esmorzar vam anar caminant fins al poble més gran, Guédé, que tinc apuntat que tenia uns 1.000 habitants. Les cases estaven molt ben arreglades i cuidades; en moltes tenien mosquiteres als llits. Venien uns pastissos, com una mena de brioixos cúbics deliciosos.

A la riba del riu, en tot el trajecte que estàvem fent, anàvem veient gent treballant als camps, hi havia cultius d’arròs, de blat de moro, de mill... Pels poblets que anem passant la gent és amable. Un cop més ens van avisar que no donéssim res als nens, per evitar que deixessin l’escola per anar a a buscar als turistes.

Hi ha camps familiars i també un comunitari del poble al que han d’anar-hi a treballar un cop per setmana. El gra es guarda al magatzem col·lectiu, per quan hi ha alguna necessitat.

Ens van parlar també del respecte als grans. Tots els adults tenen dret a renyar als nens, encara que no siguin els seus fills; i els nens, als grans

 

Ens van parlar també del respecte als grans. Tots els adults tenen dret a renyar als nens, encara que no siguin els seus fills; i els nens, als grans els anomenen pare i mare, com a senyal de respecte, encara que no siguin la seva família sanguínia.

Vam embarcar de nou, començant el retorn cap a Saint Louis.  El paisatge és molt diferent a una banda i l’altre del riu. La banda mauritana és àrida i seca, mentre que la senegalesa és verda i es veu cultivada. Si ho tinc ben entès, el riu pertany a Senegal, tot i que els mauritans poden aprofitar l’aigua per al rec i em sembla que també hi poden pescar. Nosaltres no podem desembarcar a la costa mauritana.