Vam continuar el passeig anant al parc Umekita, inaugurat al setembre del 2024.
Em va cridar l’atenció una escultura que em sembla que és de Daniel Kei Wo, un artista contemporani.
L’aeroport internacional de Kansai és un aeroport internacional situat en una illa artificial a la badia d’Osaka. Va ser inaugurat el 4 de setembre del 1994. Comunament se l’anomena Kanku. L’anterior aeroport internacional, a Itami, ara es fa servir per als vols nacionals.
L’aeroport Internacional d’Osaka, Aeroport d’Itami, més proper
ala ciutat, estava massa congestionat i per això es va construir el nou
aeroport, Kansai.
En la dècada de 1960, quan la regió de Kansai perdia ràpidament comerç davant Tòquio, es va proposar un nou aeroport prop de Kobe i d’Osaka.
L’aeroport internacional original de la ciutat, l’Aeroport d’Itami, situat als suburbis densament poblats d’Itami i Toyonaka, estava envoltat d’edificis; no es podia ampliar, i molts dels seus veïns havien presentat queixes per problemes de contaminació acústica. L’expansió de l’aeroport d’Itami també estava limitada pel factor geogràfic, ja que l’àrea al seu voltant és una zona muntanyosa.
Per tant l’única opció que es va trobar en aquell moment era construir un nou aeroport a l’exterior.
Inicialment, es preveia construir l’aeroport prop de Kobe, però la ciutat de Kobe va rebutjar el pla, així que l’aeroport es va traslladar a una ubicació més meridional a la badia d’Osaka; a diferència de l’aeroport d’Itami, que es trobava a la ciutat, aquest en estar allunyat podria romandre obert les 24 hores del dia.
L’any 1990 es va completar el pont que unia l’illa artificial amb la costa. L’any següent començava la construcció de la terminal. L’aeroport es va inaugurar al setembre del 1994.
El 17 de gener de 1995, el Japó va patir el terratrèmol de Hanshin, que tenia l’epicentre a uns 20 km de l’aeroport. A causa del terratrèmol a l’illa principal del Japó, Honsu, van morir 6.434. L’enginyeria sísmica, especialment l’ús de juntes lliscants, que s’havia emprat en la construcció de l’aeroport, va fer que no es veiés afectat per terratrèmol; fins i tot el vidre de les finestres va romandre intacte. El 22 de setembre de 1998, l’aeroport va sobreviure a un tifó amb vents de més de 60 m/s .
El 19 d’abril de 2001, l’aeroport va ser una de les deu estructures guardonades amb el premi “Monument d’Enginyeria Civil del Mil·lenni” atorgat per l’American Society of Civil Engineers.
El 4 de setembre de 2018, l’aeroport va ser colpejat pel tifó Jebi i va haver de suspendre les operacions ja que les onades d’aigua marina inundaven l’illa. Les pistes es van veure afectades i l’aigua va arribar fins als motors d’alguns avions. La situació es va agreujar encara més quan un gran camió cisterna es va estavellar contra el pont que connecta l’aeroport amb la costa, deixant pràcticament atrapades les persones que quedaven a l’aeroport. Durant dos dies es van cancel·lar tots els vols.
Han passat dos mesos des de que vaig tornar del Japó i la meva percepció del viatge i del país ha anat canviant a mesura que anava buscant informació i escrivint.
És un viatge dens, hi ha molta informació a pair; el país té una història molt rica, i molt desconeguda, al menys per mi. Els noms de les figures rellevants de la història costen de recordar, així com els anys corresponents a cada període històric. També a nivell cultural, tot i que actualment tenim molta més informació de tot, anar assimilant els trets culturals, costa.
Quan era allà a vegades tenia la sensació de que els diferents temples, santuaris o castells eren en general molt semblants. Ara, després d’escriure tot això, d’anar-ho digerint, me n’adono de que no és ben bé així. Tinc la sensació de que la descoberta del país i la cultura és un procés amb moltes capes; potser no és la forma més correcta de dir-ho, però és que m’he sentit una mica així. Allà vaig intentar assimilar les coses, vaig fer moltes fotografies per tal de recordar, seria una primera capa, una visió superficial, després en llegir sobre les coses que he fotografiat perquè m’han cridat l’atenció, he anat absorbint una mica la història, però també petits detalls de la cultura, de la forma de comportar-se, de la vida quotidiana... Llegir articles, llibres, novel·les, veure pel·lícules.... capto detalls que em recorden el que he vist, i que em fan tenir una visió més àmplia.
Algunes de les coses que m’han agradat és que cuiden molt els detalls, les petites coses, tot està molt net i polit, són silenciosos (si no estan bevent) i ordenats en les cues i en aglomeracions. Són respectuosos. M’ha meravellat és la quantitat de jardins i espais verds; molts són en temples i santuaris, per tot arreu trobes flors ben cuidades, tot i estar en una gran ciutat.
