El nom de desert de Wahiba és el nom històric, que fa
referència a la tribu que vivia en aquesta regió, el Bani Wahiba. Actualment
se’l coneix com a “Sharqiya Sands” ja que aquest desert es troba a la regió
d’Ash Sharqiyah (Oman oriental) entre les planes interiors i la franja
costanera del país que dona a la mar d’Aràbia. A mi m’agrada més el nom
històric, així que seguiré parlant del desert de Wahiba.
És un desert de sorra i dunes, que fa uns 180 km de nord a sud
i uns 80 d’est a oest. L’any 1986 la
Royal Geographical Society va organitzar una expedició per documentar la
diversitat de terreny, la flora i la fauna. Es va veure que hi ha uns 16.000
invertebrats, 200 espècies d’animals salvatges, incloent-hi ocells, i 150
espècies de flora autòctona.
En aquest desert es diferencien dues zones: la alta i la baixa,
en funció de l’alçada de les dunes. La Wahiba Alta, és on hi ha les grans dunes
orientades de nord a sud, que sembla que es van formar pels monsons; les que
estan més al nord daten de l’última glaciació regional, i arriben a tenir uns
100 metres d’alçada. La Wahiba Baixa té unes dunes més baixes.
El desert es va formar durant el període Quaternari com a
resultat de les forces del monsó que bufava cap al sud-oest i el vents alisis
que venien de l’est. Sota la sorra superficials hi ha una capa més antiga de
sorra carbonatada cimentada.
Al matí següent vam endinsar-nos pel desert dirigint-nos cap al sud, fins arribar a la costa, a la zona d’al-Khaluf. Després vam continuar per la costa, ja per carretera asfaltada fins a Ras al-Hadd.
