Va estar fent vent tota la nit i a les 7 del matí s’estava força be de temperatura, 23 graus, tot i que ja es notava que el sol tornaria a escalfar. L’hotel estava a Karadut, tot i que no vam arribar a veure la població. Des d’aquí vam continuar pel sud del país, cap a l’est, direcció Diyarbakir que era el nostre destí d’aquell dia; uns 170 km de cotxe.
Al cap de poca estona de sortir vam trobar de nou amb el pantà d’Atatürk en el riu Èufrates, i ens vam aturar per veure el pont Nissibi, que va entrar en funcionament en el 2015.
Quan l’any 1992 es va construir la presa i es va omplir el pantà d’Atatürk el pont que hi havia a la carretera que unia Kahta amb Diyarbakir i que permetia creuar l’Èufrates va quedar cobert per l’aigua. El trànsit entre Adıyaman i Diyarbakır es va haver de desviar per altres carreteres i també amb un ferri que creuava pel pantà.
Per millorar la comunicació es va construir aquest nou pont, que creua el pantà i diuen que escurça el trajecte en uns 60 km. El nom de Nissibi correspon a una antiga ciutat que hi havia prop d’aquí.
