Un dels llocs que no es pot deixar de visitar a Perpinyà és el Palau dels reis de Mallorca. No està massa lluny del centre, o en el meu cas, no estava lluny de l’hotel.
Vaig arribar-hi massa d’hora; l’horari d’obertura que havia trobat per internet no es corresponia amb el d’aquell moment, en plena pandèmia. Una mica abans de l’hora ja ens van deixar entrar. Hi havia una família que també estava esperant, i a la que van tenir organitzat el protocol d’entrada i neteja vam poder passar.
Més tard devia estar més ple, però a primera hora del matí hi havia una tranquil·litat absoluta. Em van fer un carnet per poder gaudir de descomptes en les diferents visites per la ciutat.
El recorregut pel palau és molt interessant i hi ha molts plafons explicatius. Se’l coneix també com el Castell reial de Perpinyà i la seva historia es remunta al segle XIII. Abans, però hi havia hagut un altre palau, aquest en el centre de la vila.
Hi ha un document escrit, una carta escrita l’any 1152, en la que es parla del palau comtal de Perpinyà, que estava al costat del cementiri de Sant Joan, el que està al costat de la catedral. I és que a finals del segle X el comte de Rosselló va instal·lar la seva residencia a la ciutat de Perpinyà. Els comtes de Rosselló van viure en aquest palau al centre de la ciutat antiga fins al moment en que es va construir el Palau dels reis de Mallorca.
Si no estic confosa, el castell reial de Perpinyà, que era el nom que va tenir inicialment, es va construir sobre un turó on hi havia un antic castell.
La seva historia està relacionada amb el llegat de Jaume I, rei d’Aragó, en el 1276 i la distribució que va fer del territori entre els seus hereus. Al fill gran, Pere, l’hi va deixar el reialme de Valencia i la principat de Catalunya. Al fill petit, Jaume, l’hi va deixar el reialme de Mallorca, els comptats de Rosselló i la Cerdanya, i la senyoria de Montpeller.
Jaume II va ser el primer dels reis de Mallorca, un reialme curt, de menys de cent anys. En accedir al tron va fer construir aquest palau, a les afores de la ciutat medieval, per acollir-hi a tota la cort. Amb aquesta construcció volia posar de manifest la legitimitat de la nova dinastia i al mateix temps fer-se valdre davant de la corona aragonesa de la que volia alliberar-se.
Aquest reialme va tenir tres reis, Jaume II, Sanç i Jaume III i una vida bastant curta. Va durar menys de cent anys. Ja des del primer moment els reis de la corona d’Aragó van intentar apoderar-se de les terres del seus parents, els reis de Mallorca. Va aconseguir-ho Pere el cerimoniós, l’any 1344, forçant la renuncia de Jaume III, que va ser assassinat uns anys més tard, en el 1349. Durant uns 40 anys, els seus hereus van intentar recuperar el tron sense èxit.
Amb la integració de Perpinyà a la corona d’Aragó, el palau va perdre una mica la seva importància, però els monarques de la corona catalanoaragonesa quan venien de visita per aquesta regió s’allotjaven al palau.
En l’època dels reis de Mallorca la ciutat de Perpinyà, a l’igual que les altres del reialme, tenia una bona activitat econòmica i artística. Es van construir grans edificis, tant en l’àmbit civil com en el religiós. L’arquitectura d’aquesta època era d’estil gòtic però amb influencia mediterrània.
La construcció de la universitat de Perpinyà, al peu del turó del castell reial, va ser posterior, de poc després de l’annexió del reialme per part de Pere el Cerimoniós.
Inicialment aquest recinte se’l coneixia com el Castell Reial de Perpinyà. A finals de l’edat mitja es va utilitzar com arsenal.
Entre el segle XIII i XV al voltant del palau hi havia una zona enjardinada amb gespa, arbres fruiters i no fruiters, i un espai reservat a animals diversos, entre ells, lleons, llops, ossos, estruços.... En el pati hi havia una sínia que permetia portar l’aigua del canal per la irrigació del jardí.
Al segle XVI després de la unificació dels regnes de la península ibèrica, el rei Felip II va fer construir la muralla, per reforçar la fortalesa que controlava la frontera amb el reialme francès. La muralla forma una ciutadella en forma d’estrella de sis puntes que envolta el palau medieval i que s’ha conservat fins a l’actualitat.
A finals del segle XVII quan Perpinyà ja forma part del regne de França, el rei Lluis XIV va encarregar la seva modernització i el reforçament de les muralles. Al voltant del palau, a l’interior del recinte emmurallat, es van construir diferents dependències de serveis.
El jardí que es veu actualment s’ha volgut que s’assembli al que hi havia a l’edat mitja.El recinte té dues capelles superposades, la de Santa Maria Magdalena i la de la Santa Creu. Estan ubicades en la zona que separa les estances de la reina i les del rei i a les que també s’hi accedia des de l’espai públic.
Les pedres emprades en la construcció i decoració del palau eren de diferents tonalitats i originaries de diferents llocs. El marbre vermellós, de Vilafranca de Conflent, el blanc i el blau de Ceret. Tant les parets com els sostres estaven decorats amb pintures. Algunes es conserven.
La visita em va agradar molt. Com tot el que he visitat aquest estiu, es fa estrany estar en llocs emblemàtics o molt turístics, i visitar-los en solitari. Passejar per les diferents estances del palau sense trobar a ningú em produïa una sensació estranya. En el seu temps devia estar sempre en plena activitat, amb molta gent movent-se per galeries i passadissos, omplint les sales... En canvi ara, el silenci i la soledat és el que omple aquest recinte.
A l’igual que a la catedral, aquí també predomina el marbre vermell i blanc, el trobo original i molt bonic.
Al jardí de l’entrada hi ha un parell d’escultures, i ja en el jardí de davant del palau, una part està dedicada a les plantes aromàtiques.
