Continuem caminat fins arribar a un altre barri, Ikseondong,
que és un hanok o poble tradicional.
Després de l’annexió de Corea al Japó, molts japonesos van
venir a viure a Seül; a mesura que augmentava la població japonesa a la ciutat
i les polítiques discriminatòries del governador general empitjoraven, la
situació pels coreans es deteriorava. També arribava gent de les àrees rurals i
faltaven habitatges; a més la planificació urbana prioritzava als residents
japonesos.
Va ser en aquest context, que Jeong Se-gwon va fundar una
empresa per construir cases petites i assequibles. L’any 1920 va comprar
aquestes terres i hi va construir cases d’estil tradicional, de 30 m
2,
per la gent que no es podia permetre altres habitatges, i els hi venia a
terminis.
Els japonesos vivien sobretot a Myeong-dong i Yongsan, i els
ciutadans coreans vivien en la zona residencial de Bukchon, un altre poble de
hanoks.
Aquest arquitecte va participar en moviments nacionalistes i
per això va patir tortures i va perdre part de les seves propietats que van
passar al Govern General de Corea sota control japonès.
Més tard, aquest barri estava menys desenvolupat que la resta i
la gent va anar marxant. Al cap d’uns anys emprenedors i empresaris van veure-hi
una oportunitat de fer negoci. Van comprar les cases que estaven buides i van
obrir restaurants i botigues. El resultat és que s’ha convertit en un dels
barris turístics de la ciutat.
Són carrerons estrets, amb casetes baixes i tot ple de bars i
restaurants. Vam dinar en aquest barri, en un restaurant italià. Jo vaig
prendre arròs amb porc, estava molt bo.
