Nord deSenegal (2011)-10. Riu Senegal: Parc Nacional de Djoudj

El Parc Nacional d’aus de Djoudj es troba a uns 80 km de Saint-Louis. Establert el 1971, ampliat el 1975, el parc va ser classificat el 1980 “Aiguamoll d’Importància Internacional” pel Conveni de Ramsar, i està inscrit a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 1981.

He trobat aquest mapa de la zona del parc, que m’ha semblat interessant perquè també indica on hi ha l’obertura que es va fer a la Langue de Barbàrie. https://www.researchgate.net/publication/306257264_Cartographie_participative_dossier

En aquest altra es veu millor la zona del parc i les comunitats del voltant. https://www.researchgate.net/figure/Map-of-Djoudj-National-Park-and-the-surrounding-communities-Source-DPN-2017-Legend_fig1_330234932

A causa de la seva ubicació geogràfica, el Parc Nacional de Djoudj és més que un refugi de pau per a les aus migratòries paleàrtiques. Representa un oasi al desert format per una cadena de llacs, aiguamolls, i bancs de sorra. És la primera etapa de migració després de creuar el Sàhara per a espècies d’ocells paleàrtics i afrotropicals.

Després dels avenços tècnics realitzats per millorar les condicions per a la migració (construcció de caixes niu), les espècies han començat a reproduir-s’hi. Amb la rehabilitació anual d’aquestes instal·lacions i els esforços per controlar el règim hidràulic, el nombre d’aus migrants i espècies nidificants està augmentant.

El parc compren un gran llac envoltat de rierols, estanys i aigües tranquil·les. Aquest hàbitat acull més d’un milió i mig d’aus de 365 espècies, incloent-hi més de 120 espècies de migradors paleàrtics.

Aquest espai proporciona un santuari vital per a la nidificació d’espècies com el pelicà blanc (Pelecanus onocrotalus), l’agró porpra (Ardea purpurea), el becplaner africà (Platalea alba), l’agró gran (Casmerodius albus), l’agró de corona negra (Nycticorax nycticorax) i el corb marí (Phalacrocorax carbo). Al parc hi ha també poblacions significatives de cocodrils i manatís.

Una de les amenaces que pateix el parc són els productes químics agrícoles, ja que són una font de contaminació de les aigües del riu Senegal, amenaçant l’equilibri delicat de la cadena alimentària.

Una altra amenaça és la construcció proposada d’una presa, aigües avall, que podria alterar greument l’equilibri hidrològic del parc. Després de l’obertura de la presa de Diama, situada aigües avall del parc, l’equilibri hidrològic es va veure fortament alterat. Això ha provocat la proliferació de plantes aquàtiques invasores (Pistia stratoites, Savinia molesta, Typha australis, etc.), la reducció de l’amplitud dels nivells d’aigua, la disminució i/o desaparició d’algunes colònies d’ocells. Per aquestes raons, aquest parc va ser inscrit a la Llista del Patrimoni Mundial en Perill durant els períodes 1984-1988 i 2000-2006.

Aquest parc és el tercer santuari d’aus al món. S’estima que uns tres milions d’aus migratòries passen pel parc al llarg de l’any. S’hi han catalogat 350 espècies, entre les quals destaquen el flamenc comú (Phoenicopterus roseus), el pelicà vulgar (Pelecanus onocrotalus), els martinets (Egretta), les oques esperonades (Plectropterus gambensis), el bernat pescaire (Ardea cinerea) i l’àguila peixatera (Pandion haliaetus), així com nombroses espècies d’ànecs, corbs marins i ocells coraciformes. És la principal àrea d’hivernada per la boscarla d’aigua (Acrocephalus paludicola).

Entre els rèptils, abunden els varànids, les pitons i els cocodrils. Entre els mamífers, la mona rogenca (Erythrocebus patas) i el facoquer comú (Phacochoerus africanus), i també s’hi poden trobar hienes, gats salvatges (Felis silvestris), servals (Leptailurus serval) i gaseles comunes (Gazella dorcas).

La visita al parc la vaig trobar molt interessant, però em va semblar una mica cara l’entrada, 20.000 CFA, equivalent a 30 euros. Crec que el recorregut pel parc es fa en piragua.

Veient les fotografies he recordat la impressió que em va fer veure que viuen tant atapeïts; una densitat de població brutal. Em sorprenia llavors i també ara que amb lo junts que estan puguin arribar a estendre les ales per iniciar el vol. El recorregut pel parc va durar unes dues hores; ens vam donar el goig complert de veure pelicans!