Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Podor. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Podor. Mostrar tots els missatges

27 d’agost 2026

Nord de Senegal (2011)-6. Riu Senegal: camí de Podor

Els següents dies ens vam dedicar a descobrir la vida a la riba del riu Senegal. Si no estic confosa vam anar en cotxe fins a Podor i prop d’allà vam agafar una embarcació amb la que navegàvem pel riu Senegal, i baixàvem per visitar poblats, per dinar i al vespre per acampar. Vam acampar tres nits, i vam fer 4 dies de recorregut des de que vam sortir de Saint Louis fins que hi vam tornar.

No tinc massa clar el recorregut que vam fer, ja que em sembla que el vam modificar una mica per poder visitar, el dia de tornada cap a Saint Louis el parc Djoudj.

Tinc anotat que vam arribar fins a Saldé, però no n’estic segura; se’m fa difícil saber els noms dels pobles que vam visitar, i tampoc sé, si la població més gran que tinc fotografiada és Podor o Saldé.

Podor es troba a uns 215 km de Saint Louis. El trajecte es fa per carretera asfaltada, però en aquells moments molts trams estaven en mal estat i era pista de terra. El terreny és àrid, tot molt sec, vegetació de sabana, es veuen cabres i zebús. 

De camí vam parar en un poblat nòmada, on hi passen uns mesos. Al campament hi havia les dones i els nens ja que els homes havien marxat amb els ramats.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Futa_Toro

Vam continuar la ruta i vam fer pic-nic per dinar, abans d’arribar a Gaoulé, prop de Podor, que és on vam embarcar per fer el recorregut pel riu.

La població aquí és de l’ètnia tuculor, viuen a la riba del riu Senegal. Aquest grup ètnic o lingüístic l’he trobat escrit de moltes formes diferents: tuculor, tukulor, tocolor, tokolor, toucouleur, tekarir, takarir i també haalpulaar’en. Viuen principalment al nord del Senegal i sud de Mauritània, i en menor proporció a Mali i a Guinea Conakry. Són d’origen peul o fula o fulbe. A Senegal, són el 10% de la població.

Són descendents de l’estat de Takrur. Van tenir el seu moment de glòria sota al-Hadjdj Umar, a la segona meitat del segle XIX (1848-1864).

Parlen una llengua dialectal fulbe coneguda com a pulaar. S’anomenen a ells mateixos haapulaar’en, que vol dir “els que parlen pulaar”. La majoria són musulmans. La societat és sedentària, patriarcal i jerarquitzada, amb 12 castes subdividides en tres classes.

Les noies es casen als 13 anys; el matrimoni és arranjat pels pares i abans de finalitzar la cerimònia cal determinar que la noia és verge.

Quan neix una criatura, al cap d’una setmana, se li dona nom i la googo (germana del pare) li talla els cabells, mentre el pare diu als marabuts el nom escollit, que després s’anuncia al poble.

Futa Toro és el nom d’una regió en el riu Senegal en el que és ara el nord del Senegal i l’extrem sud de Mauritània.

En aquest mapa és mostren els estats que hi havia a la vall baixa del riu Senegal, cap al 1850, abans de l’ascens d’Umar Tall.

La paraula Futa era un nom general que els fulbes van donar a qualsevol àrea on vivien, mentre que Toro era la identitat real de la regió segons els seus habitants. Les persones del regne parlaven pulaar, un llengua de la família de llengües ful esteses per Àfrica des de l’oest des del Senegal al Camerun. Es van identificar per la llengua que dona origen al nom Haalpulaar’en (els qui parlen pulaar). Els haalpulaar’en són també coneguts com a Tuculors, un nom derivat de l’estat antic de Tekrur.

Al Futa Toro, al final del segle XVIII, un grup de musulmans es va organitzar contra els atacs que feien els nòmades del nord, que la dinastia fulbe dels deniyanke (que governava el país) no podia aturar. Dirigits per Sulaiman Bal i després per Abdul Qadir Kane, van mobilitzar els camperols i van instal·lar l’anomenat imamat. Els deniyanke els van anomenar tarodbe (recollidors d’almoines), nom que els musulmans van adoptar com a propi i va ser el nom de la nova classe dirigent; eren d’orígens diversos (fulbe, soninke, malinke, wolof, hassaniyya i d’altres).

Abdul Qadir Kane fou el primer imam (cap al 1770-1807) que va exportar el seu moviment islamista, però va acabar assassinat per una sèrie de gent que no estava d’acord amb la seva militància islamista. Els seus successors van subsistir fins a la conquesta colonial francesa sense adoptar l’expansionisme d’Abdul Qadir.

Hi va haver un grup de gent que va preservar les idees d’Abdul Qadir Kane; el lloc on hi havia més gent partidària d’aquestes idees era a la vall mitjana del Senegal, en ple Futa Toro, que van fer de la cultura musulmana el seu senyal d’identitat ètnica. Van ser anomenats takulors (per Takrur), nom que després els francesos devien interpretar com tot color (tout coleur).

Un dels personatges que van donar relleu als tucolors fou al-Hadjdj Umar, nascut a l’oest del Futa Toro a final del segle XVIII. Va fer una guerra santa contra els malinkes i bambares (actualment a l’oest de Mali), cap al 1858 o 1859 amb un exèrcit de 40.000 persones. El seu estat fou anomenat Imperi tuculor. Seydu Nuru Tal, net d’al-Hadjdj Umar, va seguir mantenint la identificació de Futa Toro i els tuculor amb la militància islamista durant el govern colonial (1920-1960).

La diversificació de les pràctiques islàmiques i les seves reformes i l’expansió de la llengua pular per l’Àfrica occidental, combinats amb l’absència d’una autoritat islàmica central, va atenuar després aquesta característica, però encara subsisteixen associacions militants musulmanes que s’anomenen tuculor.

Deixem el poble enrere i continuem ruta fins al lloc de parada per fer el pícnic, a l’ombra d’una acàcia.