A Srinagar hi ha tres jardins mogols, ubicats a la riba
oriental del llac Dal. Estan lleugerament apartats de la ciutat.
Els tres jardins es van construir en el període mogol, entre
els regnats de Jahangir i de Xa Jahan (1605-1666); el segle XII va ser el de
màxim esplendor d’aquest imperi. Llegeixo que són contemporanis dels jardins de
Versalles.
Antigament a aquests jardins s’hi podia accedir directament amb
shikara; actualment hi ha la carretera pel mig.
Nosaltres vam agafar les shikares, vam anar fins a on teníem
els vehicles aparcats, i des d’allà vam començar la visita d’aquests jardins.
El primer que visitem, és el Cheshma Shahi (també escrit
Chashme Shahi), que significa font reial. I és que els jardins es van construir
al voltant d’una font d’aigua natural.
Els jardins es van construir l’any 1632, per ordre de Xa Jahan,
com a regal per al seu fill gran, el príncep Dara Shikho. Dels tres jardins
mogols de la ciutat aquest va ser el darrer a ser construït.
El jardí està construït en tres terrasses i inclou la font
d’aigua natural, que diuen que té propietats curatives; l’aigua d’aquesta deu
és rica en minerals i durant molts anys es duia aigua d’aquesta fins a Delhi i
per al consum de la família reial. Diuen que el primer ministro Nehru també la
consumia deforma regular.
Sembla que la font la va descobrir una santa del Caixmir, Rupa
Bhawani, que era del clan Sahib, dels pandits del Caixmir. Així que inicialment
la font s’anomenava “Chashme Sahibi” i amb el tempsva derivar al nom actual de
Chashme Shahi, que vol dir font reial.
Dels tres jardins mogols de Srinagar és el més petit i el jardí
Shalimar és el més gran. El jardí Nishat és el segon més gran.
El jardí presenta l’arquitectura mogol característica. Té
influència iraniana en el seu art i arquitectura i el disseny es basa en els
jardins perses. Està construït al voltant d’una font d’aigua dolça, que flueix
pel centre del jardí en terrasses. S’ha aprofitat la topografia i el pendent
del terreny per a la formació del jardí.