Els tres jardins es van construir en el període mogol, entre
els regnats de Jahangir i de Xa Jahan (1605-1666); el segle XII va ser el de
màxim esplendor d’aquest imperi. Llegeixo que són contemporanis dels jardins de
Versalles.
Antigament a aquests jardins s’hi podia accedir directament amb
shikara; actualment hi ha la carretera pel mig.
El primer que visitem, és el Cheshma Shahi (també escrit Chashme Shahi), que significa font reial. I és que els jardins es van construir al voltant d’una font d’aigua natural.
Els jardins es van construir l’any 1632, per ordre de Xa Jahan,
com a regal per al seu fill gran, el príncep Dara Shikho. Dels tres jardins
mogols de la ciutat aquest va ser el darrer a ser construït.
Sembla que la font la va descobrir una santa del Caixmir, Rupa
Bhawani, que era del clan Sahib, dels pandits del Caixmir. Així que inicialment
la font s’anomenava “Chashme Sahibi” i amb el tempsva derivar al nom actual de
Chashme Shahi, que vol dir font reial.
El jardí presenta l’arquitectura mogol característica. Té
influència iraniana en el seu art i arquitectura i el disseny es basa en els
jardins perses. Està construït al voltant d’una font d’aigua dolça, que flueix
pel centre del jardí en terrasses. S’ha aprofitat la topografia i el pendent
del terreny per a la formació del jardí.