Nord-est d'Etiòpia (2007)-15. Regió Tigre: en ruta cap a la regió Amhara, llac Hashenge

Continuem la nostra ruta cap al sud, direcció Addis Abeba. El paisatge és molt bonic.

Al sud de Tigre hi ha el llac Hashenge, que es troba en les terres altes etíops, a 2.409 metres d’altitud. El llac té uns 5km de llarg i 4 km d’ampla.

L’explorador britànic Henry Salt, va indicar que el nom tigrinya del llac és Tsada Bahri, Mar Blanca, en referència al nombre d’ocells que cobreixen la seva superfície. Segons una llegenda, en el lloc on ara hi ha el llac hi hauria hagut una gran ciutat, que hauria fet desaparèixer Déu.

A la vora del llac hi ha un important jaciment arqueològic, Mifsas Bahri, de restes axumites tardanes.

Al llarg de la història hi ha hagut alguns batalles a la riba d’aquest llac.

El 3 d’abril de 1936, milers de soldats de l’Imperi Etíop van morir pels efectes del gas mostassa. Els soldats es retiraven de la batalla de Maychew, durant la Segona Guerra Italo-Abissínia, quan els italians van ruixar i bombardejar la zona al voltant del llac amb gas mostassa, el que va provocar els efectes mortals. El 4 d’abril, l’emperador Haile Selassie I va anar al lloc dels fets i va quedar impactat per l’horrible visió dels cadàvers del seu exèrcit envoltant el llac enverinat.

Veient les fotografies dels nens em pregunto com deuen ser ara, si són vius... Han passat divuit anys des de que vaig visitar el Tigre, en el 2007, des de llavors la regió ha patit una altra guerra, la del Tigre, que va durar dos anys i va acabar al novembre del 2022. 

Nord-est d'Etiòpia (2007)-14. Regió Tigre: església d’Abreha i Atsbeha, prop de Mekele

A l’oest de Wukro, a uns 15 km, hi ha una altra església tallada a la roca, la d’Abreha i Atsbeha. També se l’anomena Debra Nagast (monestir dels reis).

Porta el nom de l’emperador cristià Abreha, que segons la llegenda, va regnar amb el seu germà Atsbeha, a l’imperi axumita durant el segle IV.

Es diu que Abreha i Atsbeha haurien adoptat el cristianisme en el segle IV, però no està molt clar que això sigui així. La història d’Abreha i Atsbeha s’extreu de la dels personatges històrics del rei Ezana i el seu germà Saizana. 

També s’ha especulat que el mite podria haver sorgit d’una confusió amb altres dues figures religioses axumites: Kaleb d’Axum, el nom del tron del qual era Ella Atsbeha, i Abraha, un general axumita que va promoure el cristianisme al Iemen.

Segons la tradició, Abreha i Atsbeha van succeir a Ella Allada al tron axumita. El missioner Frumentius, que havia estat capturat durant el regnat d’Ella Allada, va convertir els germans al cristianisme, i després la resta del regne es va convertir. Es diu que van fundar 44 esglésies.

Tallada a la roca durant el segle IV, aquesta església s’erigeix com un dels primers exemples de l’arquitectura cristiana etíop. Els dissenys complexos i els frescos que adornen les parets interiors proporcionen una visió de l’art religiós de l’època.

Es diu que Abreha i Atsbeha estan enterrats en aquesta església. En el passat havia sigut un monestir, però ara funciona com a església parroquial.

Aquí també expliquen que el sostre ennegrit és per culpa del sutge del foc provocat per la reina Gudit.

En un altre lloc trobo que va ser tallada a la roca, entre el 335 i el 340 dC pels dos famosos germans bessons, reis Ezana i Sayzana, més tard, anomenats Abraha i Atsbeha.

Ezana, un dels dos germans, va ser un poderós governant del Regne d’Axum, un antic regne centrat en el que avui és Tigre, va governar l’actual Eritrea i Etiòpia fins al Iemen i part de Sudan. El rei Ezana va ser el primer rei africà a convertir-se al cristianisme i el seu va ser el primer regne cristià del continent. Va encunyar monedes amb el signe de la creu per difondre la seva religió per tot el seu regne i els regnes veïns i socis comercials

L’antiguitat de l’església concorda amb la dels objectes que hi ha en un petit museu. L’església ha estat en ús deforma continuada durant gairebé 1800 anys (excepte alguns períodes d’inestabilitat política).  És una església activa amb una gran congregació, i és un lloc de pelegrinatge per a creients ortodoxos devots.