A l’oest de Wukro, a uns 15 km, hi ha una altra església
tallada a la roca, la d’Abreha i Atsbeha. També se l’anomena Debra Nagast
(monestir dels reis).
Porta el nom de l’emperador cristià Abreha, que segons la
llegenda, va regnar amb el seu germà Atsbeha, a l’imperi axumita durant el
segle IV.
Es diu que Abreha i Atsbeha haurien adoptat el cristianisme en el segle IV, però no està molt clar que això sigui així. La història d’Abreha i Atsbeha s’extreu de la dels personatges històrics del rei Ezana i el seu germà Saizana.
També s’ha especulat que el mite podria haver sorgit d’una confusió amb altres dues figures religioses axumites: Kaleb d’Axum, el nom del tron del qual era Ella Atsbeha, i Abraha, un general axumita que va promoure el cristianisme al Iemen.Segons la tradició, Abreha i Atsbeha van succeir a Ella Allada
al tron axumita. El missioner Frumentius, que havia estat capturat durant el
regnat d’Ella Allada, va convertir els germans al cristianisme, i després la
resta del regne es va convertir. Es diu que van fundar 44 esglésies.
Es diu que Abreha i Atsbeha estan enterrats en aquesta
església. En el passat havia sigut un monestir, però ara funciona com a
església parroquial.
Aquí també expliquen que el sostre ennegrit és per culpa del
sutge del foc provocat per la reina Gudit.
Ezana, un dels dos germans, va ser un poderós governant del
Regne d’Axum, un antic regne centrat en el que avui és Tigre, va governar
l’actual Eritrea i Etiòpia fins al Iemen i part de Sudan. El rei Ezana va ser
el primer rei africà a convertir-se al cristianisme i el seu va ser el primer
regne cristià del continent. Va encunyar monedes amb el signe de la creu per
difondre la seva religió per tot el seu regne i els regnes veïns i socis
comercials