Està habitada majoritàriament per població de l’ètnia Bai, tot i que també hi ha gent de l’ètnia Hui i de la Han. El curiós és que tot i que no està massa lluny de Dali, és com un altre mon; aquí hi ha molt menys turisme.
L’origen d’aquesta població es remunta a l’època de la dinastia Sui, cap al segle VI. Després, amb la formació del regne de nanzhao, el fet de no estar lluny de la capital va la ciutat. Durant aquest regnat era una base militar i també servia com a residencia temporal del rei.
Una de les coses que ha quedat d’aquesta època en que estava sota control mongol és el consum i fabricació de formatge.
Durat la dinastia següent, la Ming (1368 - 1644) Xizhou va prosperar gracies al comerç. Els mercaders Bai viatjaven cap al Tibet portant entre d’altres productes te, marbre i teixits.
A començaments del segle XX, després de la dinastia Qing, els negocis prosperaven I les famílies benestants enviaven als fills a estudiar fora. Per la seva banda Xizhou es va convertir en un important centre acadèmic i aquñi i venien professors d’altres universitats. A la universitat de Xihou se la coneixia com la Cambridge de l’est.
El mercat és un dels més importants d’aquesta vall i hi venen els pagesos i venedor dels pobles veïns. En els darrers anys els homes Bai han deixat de portar el vestit tradicional, en canvi les dones encara porten al menys el barret tradicional.
Passejant pels carrers, cases amb dibuixos en gris, amb simbolismes diversos, que demostra que quan era una ciutat pròspera hi havia molts edificis senyorials. I és que va ser un important centre comercial. Hi van arribar a haver gairebé 400 companyies comercials.
El complex familiar que es visita a Xizhou era la residencia familiar i també on allotjava als convidats. Si no estic confosa es va construir entre el 1907 i el 1917. Suposo que anaven afegint edificis. Es troba en una de les places de la ciutat.
Al darrera de tot hi ha un edifici de tipus occidental. Aquest es va construir en el 1936. Havia viatjat una mica pel mon i va descobrir la cultura occidental pel que es va voler construir una casa en aquest estil.
Va fer portar el material de Hong Kong però per arribar fins aquí va ser tot un periple, ja que anava per mar fins a la costa vietnamita, després en tren, fins a Yunnan, un cop a la regió per carretera i el tram final a cavall.
Una característica important de l’arquitectura Bai és que les cases tenen una paret de color banc en els patis de les cases, que queda just davant de l’habitació principal.
Quan estava per allà m’havia intrigat molt aquestes parets que trobaves en cases i hotels, en els patis. A vegades tenen una decoració al centre o una sanefa. Ha sigut ara, en buscar informació que he trobat l’explicació a les parets reflectants.
Una altra característica de l’arquitectura Bai és que fan servir molt el marbre; aquest material és abundant en la regió i per tant accessible. Es fa servir en terres, escales, columnes i decoracions diverses.
Una curiositat que trobo: la paraula marbre en xinès vol dir pedra de Dali. Hi ha marbre en altres zones, però sembla que el marbre d’aquesta vall ha sigut des de fa temps famós.
Es una estructura de dos pisos, amb passadissos estrets que et porten a les diferents sales i amb finestres al pati central. Les balconades en fusta vermellosa i les finestres de les cantonades rodones. Hi ha algunes fotografies antigues que em van agradar ja que es veu com era la vida en el passat.
Quan estàvem per allà estaven fent una col·lecció de fotografies a una parella amb diferents vestits i en les diferents habitacions. Era com veure una pel·lícula antiga. Una de les habitacions que em va xocar va ser el dormitori. El llit força alt, sobre una base de fusta, amb cortines, ple d’edredons.