26 de gener 2024

Corea del sud-32. Busan: torre de Busan i parc Yongdusan

La Torre de Busan està en el parc Yongdusan. Té 118 metres d’alçada. Es va construir l’any 1973 com a atracció turística; a diferència d’altres torres, aquí no hi ha cap sistema de comunicacions, no és cap antena de radio o televisió.

Es puja amb ascensors ràpids. Des de dalt hi ha molt bones vistes, llàstima que és a través dels vidres, i no tots estan massa nets. Hi ha també una petita cafeteria. Hi ha també algun que altre entreteniment.

A la base de la torre hi ha botigues  de records i uns passadissos foscos amb llums de colors i imatges projectades, on la gent s’atura a fer-se fotografies.

La muntanya  Yongdusan on es troba la torre de Busan té tan sols 49metres d’alçada, és més aviat és un petit turó. Originàriament s’anomenava muntanya Songhyeonsan, que vol dir muntanya coberta de pins. 

Després se l’hi va canviar pel nom actual, Yongdusan, ja que diuen que el pic de la muntanya té forma de cap de drac, i que protegeix la regió dels invasors japonesos que poguessin arribar per mar.

Aquest parc té significança històrica, especialment durant el segle XX i per això se’l considera un símbol de Busan.  Durant el període Joseon aquí hi va haver un enclavament ètnic japonès; entre els segles XVII i XX hi havia el santuari Ryutosan.

Durant la guerra de Corea els refugiats que van arribar aquí van construir-se cases en els vessants de la muntanya, fins a dalt de tot. Ara bé, aquests barris es van cremar un parell de cops quedant la muntanya pelada. Moltes de les estructures que hi havia van quedar destruïdes per incendis.

Llavors es va iniciar la restauració de la muntanya, plantant nous arbres i construint el parc.

L’any 1955 se’l va anomenar parc Unam, que era el nom de ploma del primer president de Corea del sud, Syngman Rhee. Però després de la revolució d’abril del 1960, que el va enderrocar, se l’hi va canviar el nom per l’actual, Yongdusan.

En aquest parc hi ha monuments diversos, com l’estàtua de l’almirall Yi Sun-sin, un heroi naval coreà del segle XVI. Hi ha també un bust de l’escriptor Ahn Huijae. També es pot veure un monument commemoratiu de la revolta del 19 d’abril del 1960, una pagoda, un temple budista, el pavelló octogonal Palgakjeong i evidentment, la torre que ho presideix tot.

 










Corea del sud-31. Busan: mercat del peix, Jagalchi, i mercat internacional, Gukje.

El mercat del peix, Jagalchi, es troba al costat del port de Nampo. Està considerat el mercat de marisc més gran de Corea del sud. Aquí s’hi pot trobar tant peix i marisc fresc com deshidratat. Venen també algues marines.

Pots comprar el producte que vols menjar aquí i demanar que te’l cuinin i el menges en el restaurant del pis de sobre.

La majoria de parades les atenen dones. A aquestes dones se les anomena Jagalchi ajumma; en coreà ajumma vol dir dona casada o de mitjana edat.

Aquest mercat és molt popular tant entre els coreans com entre els turistes estrangers.

A la planta baixa hi ha el peix fresc, que es pot comprar viu. En el primer pis hi ha els restaurants i el peix deshidratat i al segon pis hi ha una sala d’exhibicions, amb una sala de karaoke i un restaurant. En els dos pisos següents hi ha algun restaurant més i el centre de convencions. A dalt de tot hi ha un observatori.  Jo vaig passejar només per la planta baixa.

 




Entre el mercat del peix i el mercat internacional hi ha el districte cinematogràfic de Busan.

On ara hi ha aquest barri modern antigament tan sols tenia un parell de cinemes que es van construir després de l'alliberament de Corea del domini colonial japonès. La renovació del barri es va fer per tal d’acollir el primer Festival Internacional de Cinema de Cinema, BIFF (les sigles del nom en angles). Aquesta zona, un cop renovada se la coneix com la plaça BIFF. Hi ha alguns carrers amb noms relacionats, com és el carrer del Festival i el carrer de les estrelles.

Des de l’any 1996 cada octubre es fa aquí aquest festival que atrau molt de públic. El BIFF és un dels festivals més grans d’Àsia.

És un barri amb molta animació.

 




El  mercat Gukje o mercat internacional Nampodong ha tingut diferents noms al llarg del temps.

Era el mercat internacional quan totes les mercaderies estrangeres entraven pel port.

Aquest mercat es va fundar l’any 1945, en un solar buit, amb el nom de mercat Dotegi.

En la dècada de 1950, els refugiats que havien arribat aquí van anar obrint petits comerços per tal de guanyar-se la vida. I aquestes botigues que van anar apareixent és el que ha conformat el mercat de Gukje. És el mercat tradicional més gran de Busan; aquí s’hi ven de tot i s’hi poden trobar articles tant nous com de segona mà.

Em va fer gràcia els indicadors del què podies trobar en cada secció. Tot molt visual.

Vaig anar a dinar per aquest barri. Un local petit i un menjar molt bo. No m’atreia gaire anar al mercat del peix, ja que detesto els peixos amb espines.  Vam prendre un menú molt complert.

Després de dinar anem cap a la Torre de Busan, que sobresurt per entre les cases.

 







24 de gener 2024

Corea del sud-30. Busan: poblat cultural Gamcheon

Gamcheon es troba en un dels districtes de Busan. És un lloc peculiar, amb moltíssima gent per tot arreu.

Aquest barri es va construir en les dècades de1920 i 1930 per tal de reubicar a la gent de classe senzilla que vivia a la zona del port; amb l’ampliació del port tenien que marxar. Per altra banda, com que estava proper al port podien treballar a les obres.

Com ja havia comentat, quan hi va haver la guerra de Corea, Busan va ser l’únic lloc que va resistir a l’ocupació nord-coreana, per tant, aquí hi van arribar refugiats de tot el país, fugint  de la guerra. 

Entre aquests refugiats hi havia Jo Cheol-je, el fundador de Taegeukdo, una nova religió i els seus seguidors. No havien trobat cap lloc on instal·lar-se, així que van construir una residència col·lectiva en el turó Oknyeobong.

Eren unes 800 famílies les que es van assentar aquí, em sembla que en el 1955, i van començar a cultivar la terra del vessant de la muntanya, per tal de guanyar-se la vida. Això va contribuir al creixement del poble que es va anomenar poble Taegeukdo.

L’any 1957 els veïns del poble van acordar dos principis bàsics per fer la planificació urbana: tots els camins havien d’estar connectats i una casa no podia bloquejar la vista als de la casa del darrera. Com a resultat, el poble està format per cases adossades, els carrers esglaonats i carrerons estrets formant gairebé un laberint.

En la dècada de 1970 hi havia tan sols cases de fusta, no va ser fins a finals de la dècada següent i començaments de la dècada de 1990 que les famílies van començar a construir-se cases de dos pisos d’obra. Ara be, això no resolia els problemes que tenien amb la pobresa i les males condicions de vida.

En la dècada de 1980 hi vivien unes 20.000 persones, però després de la mort del fundador de Taegeukdo la població es va reduir a gairebé la meitat, ja que els descendents van començar a marxar.

Fins a començaments de la dècada del 2000 Gamcheon era un poble poc desenvolupat, on hi vivien famílies amb pocs ingressos. 

Va ser llavors que el govern local i el sector privat van decidir aprofitar que cada cop arribava més turisme a la ciutat de Busan, per crear un projecte cultural a Gamcheon i transformar-lo en un atractiu turístic.

L’any 2009 el projecte “Dreaming Busan’s Machu Picchu” va guanyar el concurs de projectes que s’havia convocat. La idea era fer una renovació artística de l’espai i convertir-ho en un centre cultural. 

Es va convocar a estudiants d’art, a artistes professionals i a residents, per tal de que arreglessin i decoressin els carrers de Gamcheon, amb murals i instal·lacions artístiques. Es van restaurar les infraestructures, es van pintar de colors vius, es van habilitar espais per botigues, bars i museus.

Llegeixo que part de la gent que hi vivia es va quedar i va participar en la transformació de Gamcheon però d’altres van marxar i em sembla que encara queden algunes cases buides.

La renovació va ser un èxit, ja que l’any 2015, va rebre gairebé 1,4 milions de visitants. I ara segueix sent un èxit rotund. Estava a vessar de gent.

Hi ha un carrer principal pel que va tothom, i és un formiguer de gent. Vas trobant diferents llocs on fer fotografies, i en alguns punts cal fer cua per poder fer-se la foto. És molt graciós.

Per sort, a mida que vas pujant pel poble va disminuint la quantitat de gent.

Un dels llocs que tenen més èxit és on hi ha una escultura del Petit Príncep mirant el mar. Es formen grans cues per fer-se la foto al seu costat.


 












23 de gener 2024

Corea del sud-29. Busan: platja de Haeundae i illa de Dongbaek

Arribats a l’aeroport  deBusan anem cap a l’hotel; teòricament el trajecte hauria de ser d’una horta, però vam trigar molt més, ja que hi havia molt embús. És la segona ciutat més poblada del país, i passa com a Seül, que si es l’hora d’entrada o sortida de la feina el trànsit és infernal.

Aquesta ciutat es troba al sud-est de la península, a la vall del riu Nakdong. És la població de Corea del sud que està més propera al Japó; les illes Tsushima es troben a gairebé 50 km de Busan i Fukuoka està 100 km més a prop que Seül.

Busan està envoltada per petites muntanyes en el nord-oest, i a l’oest hi ha la desembocadura del riu Nakdong, que és el més llarg de Corea del Sud. Aquest riu ha sigut, durant segles, la connexió comercial entre el port de Busan i les regions de l’interior.

De les muntanyes que l’envolten, la més alta és el Geumjeongsan (801,5 m).

Els primers assentaments humans que hi va haver en aquesta zona s’han datat al voltant del 18.000 aC. Ara be, la primers població com a tal, es va fundar en el segle II. A mitjans del segle VI formava part del regne de Silla.

L’any 757 va adoptar el nom de Dongnae, que actualment és el nom d’un dels districtes de la ciutat. Durant el regne de Gorieo va passar a anomenar-se Busanpo, que feia referència a la forma de la muntanya que flanqueja el port; Bu vol dir bullidor, san és muntanya i po vol dir port. Després va derivar a Pusan i a partir del segle XV en els documents oficials va començar a aparèixer amb el nom de Busan.

Donada la seva situació geogràfica en el segle XV, sota la dinastia Joseon, es va convertir en un port comercial de referència amb el Japó. Això va fer que sorgissin alguns assentaments estrangers.

El 23 de maig del 1592 va patir la invasió nipona; uns 7000 soldats,0 liderats per Konishi Iukinaga, van arribar a la badia. El setge de Busan va ser la primera batalla de la guerra dels set anys. En un parell de dies els japonesos es van fer amb el control de la ciutat i la van convertir en un lloc estratègic de subministres, fins a la seva retirada l’any 1598. A partir d’aquell moment els coreans no van permetre que es tornés a establir a Busan una comunitat nipona. No hi van tornar fins al 1607, quan es van restablir les relacions entre ambdós països.

El port de Busan es va inaugurar l’any 1876 permetent el comerç internacional. El major beneficiat amb aquesta mesura va ser el Japó, en virtut del Tractat de Kanghwa.

Amb la caiguda de la dinastia Joseon i el posterior domini colonial nipó, Busan va viure un important creixement comercial, ja que era el principal centre de distribució entre la península i l’arxipèlag. Llegeixo que va gaudir d’alguns avenços tecnològics, com ara tenir el primer tramvia de vapor.

En acabar la segona guerra mundial, dos anys després de la partició de corea va esclatar la guerra de Corea. Els militars de Corea del nord van envair Seül i Busan es va convertir en la capital provisional de Corea del sud. La ciutat va acollir a nombrosos refugiats i les seus de molts negocis es van desplaçar de Seül a Busan. Al seu voltant es va establir un perímetre de 225 km per evitar l’ocupació total. 

La batalla de Busan va tenir lloc entre el 4 d’agost i el 18 de setembre de 1950; era la batalla entre les tropes de Corea del nord i les de la coalició de les Nacions Unides. Les tropes aliades van aconseguir resistir a l’avenç dels nord coreans.

Com es pot veure en la seqüència de mapes, trets de la web  http://nationalatlas.ngii.go.kr/pages/page_3084.php, i va haver un moment, en que tan sols resistia la zona de Busan i l’illa de Jeju.


El nostre hotel estava prop de la platja Haeundae, que és un dels atractius turístics de Busan. Hi ha molta animació. Aquesta platja porta fins a Dongbaekseom, l’illa de Dongbaek o illa de les camèlies. Antigament era una illa, però amb l’acumulació de sediments ha quedat unida al continent per un extrem, formant una península.

Quan vam arribar a l’hotel no teníem temps de fer cap visita, o sigui que vam passejar una mica per la platja abans de buscar un lloc per sopar.

El barri es molt animat. Vam sopar en una guingueta prop de la platja. Vam prendre cranc i vam demanar també pop petit, això és el que posava al rètol. Però va resultar que el pop estava cru i encara es bellugava. Vaig provar-ne una mica però vaig deixar la resta. El cranc valia 20.000 wons (uns 14 euros) la peça i una ampolla de soju 4.000 wons (menys de 3 euros), que jo vaig barrejar-me amb coca-cola. M’havia quedat amb gana i en un altre lloc vaig comprar-me una gamba arrebossada.

Ens va resultar difícil trobar lloc on menjar asseguts, el més habitual és comprar-te alguna cosa i menjar de peu dret.

Al matí següent vam anar caminant fins a l’illa de Donggbaek. L’illa o península de Dongbaek ara és un parc, molt agradable pera passejar-hi i amb bones vistes.

En aquest parc hi ha un edifici emblemàtic, la casa Nurimaru APEC. Nurimaru en coreà vol dir cimera mundial i APEC és la sigla de Cooperació Econòmica Àsia-Pacífic. En aquest edifici es va reunir la cimera de l’APEC  l’any 2015.

És un edifici de 3 plantes; diuen que és una expressió moderna d’un jeongja, el pavelló tradicional coreà. La forma del sostre simbolitza la carena de l'illa de Dongbaek. A l’interior la decoració representa la cultura tradicional coreana.

Una mica més enllà de l’edifici del’APEC hi ha el far i una mica enfilat a la muntanya hi ha un pavelló des d’on es té bona vista.

Just al davant el que es pot intuir entre els núvols és territori japonès.

Sembla ser que en el segle IX Choi Chi-won, encantat amb les vistes que hi havia des d’aquí, va gravar en una roca “Haeundae”. No s’ha trobat el gravat, però hi ha un poema del segle XIV, de Jeong Po, que és titula així, Haeundae.

Choe Chi-won era un filòsof i poeta coreà de finals del període de Silla unificada. Va estudiar molts anys a la Xina dels Tang i va passar l’examen imperial, arribant a tenir un alt càrrec oficial. Després va tornar a Silla i va intentar reformar el sistema governamental a Silla que estava en declivi. En els darrers anys de la seva vida es va dedicar al budisme i es va fer ermità.

En el mon literari se’l coneixia també per altres noms: Haeun, que vol dir núvol marí, o més freqüentment com Goun que vol dir núvol solitari.

Tornem cap a Haeundae i agafem el bus per anar fins Gamcheon, una altra zona de la ciutat. Busan és molt gran, i per anar des de Haeundae fins a Gamcheon es passa pel pont gwangan o pont de diamants. Aquest pont té  7,4 km de llarg i és el segon més llarg del país. Es va començar a construir l’any 1994 i es va acabaren el 2002. És un pont de dos nivells, el més llarg sobre l’oceà que hi ha a  Corea.

Al febrer del 2019 un vaixell de càrrega rus, que acabava de sortir del port de Busan va estavellar-se contra el pont, i va afectar a la part inferior del pont.