Arribats a l’aeroport deBusan anem cap a l’hotel; teòricament el trajecte hauria de ser d’una horta,
però vam trigar molt més, ja que hi havia molt embús. És la segona ciutat més
poblada del país, i passa com a Seül, que si es l’hora d’entrada o sortida de
la feina el trànsit és infernal.
Aquesta ciutat es troba al sud-est de la península, a la vall
del riu Nakdong. És la població de Corea del sud que està més propera al Japó;
les illes Tsushima es troben a gairebé 50 km de Busan i Fukuoka està 100 km més
a prop que Seül.
Busan està envoltada per petites muntanyes en el nord-oest, i a
l’oest hi ha la desembocadura del riu Nakdong, que és el més llarg de Corea del
Sud. Aquest riu ha sigut, durant segles, la connexió comercial entre el port de
Busan i les regions de l’interior.
De les muntanyes que l’envolten, la més alta és el Geumjeongsan
(801,5 m).
Els primers assentaments humans que hi va haver en aquesta zona
s’han datat al voltant del 18.000 aC. Ara be, la primers població com a tal, es
va fundar en el segle II. A mitjans del segle VI formava part del regne de
Silla.
L’any 757 va adoptar el nom de Dongnae, que actualment és el
nom d’un dels districtes de la ciutat. Durant el regne de Gorieo va passar a
anomenar-se Busanpo, que feia referència a la forma de la muntanya que
flanqueja el port; Bu vol dir bullidor, san és muntanya i po vol dir port.
Després va derivar a Pusan i a partir del segle XV en els documents oficials va
començar a aparèixer amb el nom de Busan.
Donada la seva situació geogràfica en el segle XV, sota la
dinastia Joseon, es va convertir en un port comercial de referència amb el
Japó. Això va fer que sorgissin alguns assentaments estrangers.
El 23 de maig del 1592 va patir la invasió nipona; uns 7000 soldats,0
liderats per Konishi Iukinaga, van arribar a la badia. El setge de Busan va ser
la primera batalla de la guerra dels set anys. En un parell de dies els
japonesos es van fer amb el control de la ciutat i la van convertir en un lloc
estratègic de subministres, fins a la seva retirada l’any 1598. A partir
d’aquell moment els coreans no van permetre que es tornés a establir a Busan
una comunitat nipona. No hi van tornar fins al 1607, quan es van restablir les
relacions entre ambdós països.
El port de Busan es va inaugurar l’any 1876 permetent el comerç
internacional. El major beneficiat amb aquesta mesura va ser el Japó, en virtut
del Tractat de Kanghwa.
Amb la caiguda de la dinastia Joseon i el posterior domini
colonial nipó, Busan va viure un important creixement comercial, ja que era el
principal centre de distribució entre la península i l’arxipèlag. Llegeixo que
va gaudir d’alguns avenços tecnològics, com ara tenir el primer tramvia de
vapor.
En acabar la segona guerra mundial, dos anys després de la
partició de corea va esclatar la guerra de Corea. Els militars de Corea del
nord van envair Seül i Busan es va convertir en la capital provisional de Corea
del sud. La ciutat va acollir a nombrosos refugiats i les seus de molts negocis
es van desplaçar de Seül a Busan. Al seu voltant es va establir un perímetre de
225 km per evitar l’ocupació total.
La batalla de Busan va tenir lloc entre el 4 d’agost i el 18 de
setembre de 1950; era la batalla entre les tropes de Corea del nord i les de la
coalició de les Nacions Unides. Les tropes aliades van aconseguir resistir a
l’avenç dels nord coreans.
Com es pot veure en la seqüència de mapes, trets de la web
http://nationalatlas.ngii.go.kr/pages/page_3084.php,
i va haver un moment, en que tan sols resistia la zona de Busan i l’illa de
Jeju.
El nostre hotel estava prop de la platja Haeundae, que és un
dels atractius turístics de Busan. Hi ha molta animació. Aquesta platja porta
fins a Dongbaekseom, l’illa de Dongbaek o illa de les camèlies. Antigament era
una illa, però amb l’acumulació de sediments ha quedat unida al continent per
un extrem, formant una península.
Quan vam arribar a l’hotel no teníem temps de fer cap visita, o
sigui que vam passejar una mica per la platja abans de buscar un lloc per
sopar.
El barri es molt animat. Vam sopar en una guingueta prop de la
platja. Vam prendre cranc i vam demanar també pop petit, això és el que posava
al rètol. Però va resultar que el pop estava cru i encara es bellugava. Vaig
provar-ne una mica però vaig deixar la resta. El cranc valia 20.000 wons (uns
14 euros) la peça i una ampolla de soju 4.000 wons (menys de 3 euros), que jo
vaig barrejar-me amb coca-cola. M’havia quedat amb gana i en un altre lloc vaig
comprar-me una gamba arrebossada.
Ens va resultar difícil trobar lloc on menjar asseguts, el més
habitual és comprar-te alguna cosa i menjar de peu dret.
Al matí següent vam anar caminant fins a l’illa de Donggbaek. L’illa o península de Dongbaek ara és un parc, molt agradable
pera passejar-hi i amb bones vistes.
En aquest parc hi ha un edifici emblemàtic, la casa Nurimaru
APEC. Nurimaru en coreà vol dir cimera mundial i APEC és la sigla de Cooperació
Econòmica Àsia-Pacífic. En aquest edifici es va reunir la cimera de l’APEC l’any 2015.
És un edifici de 3 plantes; diuen que és una expressió moderna d’un
jeongja, el pavelló tradicional coreà. La forma del sostre simbolitza la carena
de l'illa de Dongbaek. A l’interior la decoració representa la cultura
tradicional coreana.
Una mica més enllà de l’edifici del’APEC hi ha el far i una
mica enfilat a la muntanya hi ha un pavelló des d’on es té bona vista.
Just al davant el que es pot intuir entre els núvols és territori japonès.
Sembla ser que en el segle IX Choi Chi-won, encantat amb les
vistes que hi havia des d’aquí, va gravar en una roca “Haeundae”. No s’ha
trobat el gravat, però hi ha un poema del segle XIV, de Jeong Po, que és titula
així, Haeundae.
Choe Chi-won era un filòsof i poeta coreà de finals del període
de Silla unificada. Va estudiar molts anys a la Xina dels Tang i va passar
l’examen imperial, arribant a tenir un alt càrrec oficial. Després va tornar a
Silla i va intentar reformar el sistema governamental a Silla que estava en
declivi. En els darrers anys de la seva vida es va dedicar al budisme i es va
fer ermità.
En el mon literari se’l coneixia també per altres noms: Haeun,
que vol dir núvol marí, o més freqüentment com Goun que vol dir núvol solitari.
Tornem cap a Haeundae i agafem el bus per anar fins Gamcheon,
una altra zona de la ciutat. Busan és molt gran, i per anar des de Haeundae
fins a Gamcheon es passa pel pont gwangan o pont de diamants. Aquest pont
té 7,4 km de llarg i és el segon més
llarg del país. Es va començar a construir l’any 1994 i es va acabaren el 2002.
És un pont de dos nivells, el més llarg sobre l’oceà que hi ha a Corea.
Al febrer del 2019 un vaixell de càrrega rus, que acabava de
sortir del port de Busan va estavellar-se contra el pont, i va afectar a la
part inferior del pont.
