Moldàvia-6. Chisinau: arc de triomf i catedral

Després vam anar cap al centre a dinar, al restaurant la Placinte. Un lloc molt agradable i on es menja molt be. Vaig compartir una mena de tartaleta de formatge i després vaig prendre uns raviolis farcits de patata amb salsa de xampinyons. De beguda aigua i una copa de vi moldau. En total em va sortir per uns 8 euros.  

Una cosa que ens han explicat i m’ha xocat és que els pares paguen un sobresou als mestres per evitar que pleguin. M’explico. El sou dels professors és molt baix, i quan un mestre els hi agrada per evitar que es busquin una altra feina els hi paguen un extra. Això passa a Chisinau, en altres llocs més petits els pares paguen pel material escolar. L’escola és gratuïta.

La nostra guia ens explicava que la majoria de gent necessita tenir dues feines per poder sobreviure, ella mateixa compaginava dues feines.

Quan passeges per la ciutat veus molts contrastos entre edificis. N’hi ha de molt moderns, i altres baixets, de dos pisos, que són els que s’han conservat d’abans de la Segona Guerra Mundial. Alguns d’aquests edificis antics valdria la pena restaurar-los, perquè eren bonics, però és car; els propietaris no els poden enderrocar i en molts casos deixen que es vagin deteriorant i que s’ensorrin sols per poder construir de nou.

La visita de la tarda a peu no va ser massa agradable ja que continuava plovent i amb molt de vent que girava el paraigües.

Comencem la ruta per una de les arteries principals de la ciutat, el carrer de Esteve III.  La ciutat té molts espais verds, un d’ells són els jardins on hi ha la catedral i al davant hi ha l’arc de triomf.

L'Arc de Triomf es va construir l'any 1840 per commemorar la victòria de l'Imperi Rus sobre l'Imperi Otomà, durant la guerra russo-turca, 1828–1829.

Fins a l’any 2011 en el  segons nivell, hi havia una gran campana, de gairebé 6.400 Kg. Es va fabricar amb el coure dels canons que havien anat capturant als otomans. Inicialment aquesta campana tenia que anar al campanar d’espadanya de la catedral, però va quedar massa gran i no hi cabia, així que es va instal·lar en aquest arc, que llegeixo que es va dissenyar expressament per col·locar-hi la campana.

Abans s’anomenava Les Portes Santes de Chisinau i en l’època soviètica, Arc de la Victòria de Chisinau. És l’únic arc de triomf que hi ha a la ciutat.

Aquest arc té dos nivells i un total de 13 metres d’altura. Hi ha quatre columnes encastades i els seus capitells imiten l’estil corinti, i tenen detalls decoratius de ceràmica. El nivell superior està decorat en estil classicista. En una de les façanes hi ha un rellotge mecànic. El primer rellotge s’hi va instal·lar l’any 1842 i es va portar expressament des d’Odessa. Al cap de set anys, una forta ventada va fer saltar l’esfera del rellotge, però no es va arreglar. 

L’any 1881 el mecanisme del rellotge va deixar de funcionar i llavors sí que es va substituir l’aparell. El nou rellotge es va dur d’Àustria i va estar en funcionament fins a l’any 1941, quan va patir els bombardejos durant la Segona Guerra Mundial.

L’any 1945 es van col·locar a les parets de l’arc unes plaques amb els noms dels combatents de l’exèrcit soviètic i dels ciutadans moldaus que van lluitar a Bessaràbia durant la guerra; posteriorment van rebre la distinció d’herois de la Unió Soviètica. Aquestes plaques es van retirar després de la independència, l’any 1991.

A tocar de l’arc de triomf comencen els jardins on es troba la catedral i el campanar. 

La catedral de la Nativitat de Crist és la catedral principal de l'Església Ortodoxa Moldava. Es va construir en la dècada de 1830 amb un disseny neoclàssic.

Va ser bombardejada durant la Segona Guerra Mundial i els comunistes locals van destruir el campanar l’any 1962. El nou campanar és de l’any 1997. Com ja havia comentat, durant l’època soviètica la catedral es va fer servir com a sala d’exposicions.

Em sorprèn una mica la senzillesa de la façana, que tan sols té sis columnes dòriques a l’entrada. Al llarg del temps ha patit molts atacs i s’hi ha hagut de fer moltes restauracions, amb diversos canvis de forma. La cúpula de zinc que hi ha actualment, i la creu a la part superior són afegits de l’any 1997, construïts sobre l'estructura anterior.

Durant el període soviètic l’interior es va pintar de blanc; actualment torna aestar coberta de frescos de temàtica ortodoxa. La reobertura de la catedral al culte es va fer el 25 d’agost de 1996.

A l’interior hi ha tres altars, el central dedicat a la Nativitat de Crist, i els dos laterals, el de l’esquerra està dedicat a Sant Joan el nou i el de la dreta a Sant Nicolau màrtir. Hi ha un sant romanès del segle XIV al que anomenen Sant Joan el Nou de Suceava. Suposo que és aquest.

La primera estació de radio de Chisinau, Radio Bessaràbia, es va inaugurar el 8 d’octubre de 1939, retransmetent la litúrgia des d’aquesta catedral.

La catedral va patir desperfectes amb el terratrèmol del 1940 i després durant la Segona Guerra Mundial; es va reconstruir en el 1956, però ja amb variacions respecte a la forma original.

En un extrem de la plaça hi ha aquest monument, que em van dir que estava dedicat als que van lluitar per la defensa de la llengua. No em va quedar massa clar qui eren així que h buscat una mica.

El campanar original, separat de la catedral, es va construir al mateix temps. Està a 40 metres de la catedral.

Està dedicat a Simeon Murafa, Alexei Mateevici i Andrei Hodorogea. Llegeixo que en aquesta mateixa plaça hi va haver, entre el 1933 i el 1940, un monument dedicat a aquests tres personatges, que van morir a l’agost del 1917.

El 20 d’agost del 1917 uns 200 soldats, amb líders bolxevics van capturar i assassinar a dos destacats líders moldaus, Andrei Hodorogea i Simeon Murafa, aquí a Chisinau.

El 17 de juliol de 1917 Alexei Mateevici va escriure el poema “Limba noastră”, en català seria “La nostra llengua” que és actualment l’himne nacional de la República de Moldàvia. Al cap d’un mes, el 24 d’agost, moria de tifus.

Després de l’ocupació soviètica el monument va ser destruït, en el 1940.

Simeon Gheorghevici Murafa (1887–1917) va ser un polític de Bessaràbia, en la Rússia imperial. Era també publicista, compositor i em sembla que cantant. Va ser un dels principals activistes en la defensa de l'emancipació ètnica romanesa a Bessaràbia. L’any 1914 es va associar amb el nucli revolucionari del moviment nacionalista romanès, al qual representava com a director del diari Cuvânt Moldovenesc.

Va ser oficial de l’exèrcit de l’Imperi Rus, durant la Primera Guerra Mundial, i des d’aquesta posició va avançar en el nacionalisme romanès. A començaments del 1917, va ajudar a la formació del Partit Nacional Moldau, ajudant a organitzar les seves cèl·lules a Bessaràbia i Odessa. Va ser assassinat quan en la festa d’un amic va ser reconegut per un grup de soldats revolucionaris, que el consideraven un enemic polític. El seu llegat és honrat tant a Romania com a Moldàvia.

Andrei Hodorogea (1878-1917, era enginyer i va ser també un polític de Bessaràbia. Era defensor de la causa nacional i en el 1917 va entrar al Partit Nacional Moldau.

Entrem a la catedral i com en totes les esglésies ortodoxes les dones ens hem de tapar el cabell; no sembla obligatori, però ens ho recomanen. 

Lituània. Vilnius- Catedral i Universitat.

Arribem a la plaça de la catedral. Una plaça molt gran, amb edificis blancs. Prop d’aqui hi ha el pont que creua el riu Neris que dú al barri on hi ha l’hotel.

Aquesta catedral és la principal església de culte catòlic de Lituània. Té una capella dedicada a Sant Casimir, que és a on venen molts fidels en pelegrinatge, tant del país com dels països veïns.

Sembla que aquí hi havia un temple pagà, dedicat al deu bàltic Perkūnas, que es considerava el deu del tro, la pluja, les muntanyes, els roures i el cel. Això és el que he trobat; em sorprèn que no es digui dels arbres sinó que se n’especifiqui un de concret.

L’any 1251, el rei Mindaugas, en convertir-se al cristianisme, va fer construir en el mateix lloc una catedral. S’han trobat restes d’aquesta catedral.

Mindaugas està considerat el fundador de l’estat lituà. Va contribuir al’expansió del ducat de Lituània incorporant-hi nous territoris. Va ser el primer governant a converitr-se al cristianisme.

Quan el rei Mindaugas va morir dotze anys més tard, la catedral va tornar a ser un centre de culte pagà, ja que el cristianisme encara no era oficial. No va ser fins a l’any 1387 que la religió oficial va ser la cristiana. Llavors es va construir la nova catedral d’estil gòtic. I com en molts altres casos en aquella època, un incendi la va destruir. 

Vytautas el gran, quan va ser coronat va fer construir la nova catedral. Però aquesta també va patir diverses restauracions i transformacions. L’edifici que es veu actualment és de la reconstrucció de finals del segle XVIII i començaments del XIX.

Una peculiaritat d’aquesta catedral és que el campanar està separat.

Vam dinar en un restaurant amb pati. Un dels plats típics d’aquí és el cepelinai. El nom ve de que la seva forma recorda a un zeppelín. Està fet a base de puré de patata farcit amb carn picada i acompanyat amb cansalada. És força gran i te’n serveixen un parell. Per sort vam decidir fer un tast de diferents plats típics i així ens va tocar prendre menys cepelinai. Hi havia botifarra, i patates en diferents formes (arrebossades, bullides, farcides), unes mini empanadilles, que si no recordo malament també tenien patata... Vaig acompanyar el dinar amb vi lituà, que no vaig tornar a demanar: era més aviat dolç i amb gust de fruits del bosc.

 Després de dinar vam anar al recinte de la universitat, ja que es pot pujar a la torra i es té una bona vista del barri històric.

L’educació a Lituània va començar amb l’arribada del cristianisme l’any 1387. La primera universitat (o escola?) del país estava a la catedral de Vilnius. Després se’n van crear en altres poblacions com Trakai, Varniai i Kaunas. S’hi estudiava llatí, polonès, a vegades lituà, matemàtiques, cantar himnes i disciplines eclesiàstiques. Els alemanys, russos, jueus i tàtars que vivien al país tenien els seus propis centres educatius.

A començaments del segle XVI la St John Church school de Vilnius es va ampliar i es van introduir noves matèries d’estudi.

A mesura que el gran ducat de Lituània es feia més gram, es requeria demés gent formada per ocupar els diferents càrrecs (ambaixadors, secretaris, monjos...). Els ducs també requerien tenir un bon nivell educatiu. Sembla que el Vytautas, que va governar entre el segle XIV i XV parlava diverses llengües.

Mentre no hi havia universitats els fills de la noblesa anaven a estudiar a fora. Per exemple, el germà de Vytautas va estudiar a la universitat de Praga, cap al 1370, que s’acabava de crear. Alguns van anar a Cracòvia a estudiar, altres a Leizpig, Paris, .....

La universitat de Vilnius es va fundar en el segle XVI. A la ciutat van començar a arribar estudiosos i artistes, els nobles van començar a crear les seves biblioteques. La biblioteca del rei Sigismund Augusuts va portar a la fundació de la biblioteca de la Universitat de Vilnius.

La unió entre Lituània i Polònia reduïa la seva independència i la noblesa que volia preservar la seva identitat nacional va considerar que el millor era tenir una universitat pròpia, per evitar la influència polonesa de la universitat de Cracòvia.

En la fundació de la Universitat de Vilnius va tenir un paper clau el bisbe de Vilnius, Protasewicz, que va morir just l’any que la Universitat obria les portes.

Era descendent d’una família aristocràtica lituana; a part de la seva activitat religiosa, com a cap de la diòcesis, va ser el president del comitè que revisava l’estatut de Lituània. Defensava la independència de Lituània, a tots nivells, també jurídics, i per això la creació de la Universitat de Vilnius era important, no tan sols a nivell cultural i religiós, sinó també a nivell polític. Per això es va fixar en l’ordre dels jesuïtes que tenien un paper molt actiu en la contra-reforma i en l’educació. 

Els jesuïtes ja havien creat algunes universitats o escoles de grau superior en diverses regions del mon. Així que el bisbe els hi va deixar dos edificis propers a l’església de Sant Joan, i uns terrenys propers per fundar el Col·legi de jesuïtes l’any 1570. 

Aquest centre educatiu va començar amb 160 alumnes. I és el que va donar peu a la seva conversió en universitat. Ara be, aquesta conversió no va ser fàcil, ja que mentre el col·legi depenia només de l’església la universitat necessitava autorització de l’estat. Així que la fundació de la Universitat de Vilnius es considera que va ser l’any 1580.

La universitat de Vilnius es considera una de les més antigues d’Europa central i de l’est. Però si mirem les dates, la de Praga és del 1348, Cracòvia del 1364, Pecs del 1367 són més antigues.

La importància d’aquesta universitat no és per la seva antiguitat sinó perquè va lligada a la historia del país. En la seva història va estar tancada dos cops: durant l’ocupació russa del tsar Nicolas I en el 1832 i durant l’ocupació nazi en el 1943.

A la torre campanar a la que es pot pujar hi ha un pèndul de Foucault.