Aquesta catedral és la principal església de culte catòlic de Lituània. Té una capella dedicada a Sant Casimir, que és a on venen molts fidels en pelegrinatge, tant del país com dels països veïns.
Sembla que aquí hi havia un temple pagà, dedicat al deu bàltic Perkūnas, que es considerava el deu del tro, la pluja, les muntanyes, els roures i el cel. Això és el que he trobat; em sorprèn que no es digui dels arbres sinó que se n’especifiqui un de concret.
Mindaugas està considerat el fundador de l’estat lituà. Va contribuir al’expansió del ducat de Lituània incorporant-hi nous territoris. Va ser el primer governant a converitr-se al cristianisme.
Quan el rei Mindaugas va morir dotze anys més tard, la catedral va tornar a ser un centre de culte pagà, ja que el cristianisme encara no era oficial. No va ser fins a l’any 1387 que la religió oficial va ser la cristiana. Llavors es va construir la nova catedral d’estil gòtic. I com en molts altres casos en aquella època, un incendi la va destruir.
Una peculiaritat d’aquesta catedral és que el campanar està separat.
Vam dinar en un restaurant amb pati. Un dels plats típics d’aquí és el cepelinai. El nom ve de que la seva forma recorda a un zeppelín. Està fet a base de puré de patata farcit amb carn picada i acompanyat amb cansalada. És força gran i te’n serveixen un parell. Per sort vam decidir fer un tast de diferents plats típics i així ens va tocar prendre menys cepelinai. Hi havia botifarra, i patates en diferents formes (arrebossades, bullides, farcides), unes mini empanadilles, que si no recordo malament també tenien patata... Vaig acompanyar el dinar amb vi lituà, que no vaig tornar a demanar: era més aviat dolç i amb gust de fruits del bosc.
L’educació a Lituània va començar amb l’arribada del cristianisme l’any 1387. La primera universitat (o escola?) del país estava a la catedral de Vilnius. Després se’n van crear en altres poblacions com Trakai, Varniai i Kaunas. S’hi estudiava llatí, polonès, a vegades lituà, matemàtiques, cantar himnes i disciplines eclesiàstiques. Els alemanys, russos, jueus i tàtars que vivien al país tenien els seus propis centres educatius.
A començaments del segle XVI la St John Church school de Vilnius es va ampliar i es van introduir noves matèries d’estudi.
A mesura que el gran ducat de Lituània es feia més gram, es requeria demés gent formada per ocupar els diferents càrrecs (ambaixadors, secretaris, monjos...). Els ducs també requerien tenir un bon nivell educatiu. Sembla que el Vytautas, que va governar entre el segle XIV i XV parlava diverses llengües.
Mentre no hi havia universitats els fills de la noblesa anaven a estudiar a fora. Per exemple, el germà de Vytautas va estudiar a la universitat de Praga, cap al 1370, que s’acabava de crear. Alguns van anar a Cracòvia a estudiar, altres a Leizpig, Paris, .....
La universitat de Vilnius es va fundar en el segle XVI. A la ciutat van començar a arribar estudiosos i artistes, els nobles van començar a crear les seves biblioteques. La biblioteca del rei Sigismund Augusuts va portar a la fundació de la biblioteca de la Universitat de Vilnius.
La unió entre Lituània i Polònia reduïa la seva independència i la noblesa que volia preservar la seva identitat nacional va considerar que el millor era tenir una universitat pròpia, per evitar la influència polonesa de la universitat de Cracòvia.
Era descendent d’una família aristocràtica lituana; a part de la seva activitat religiosa, com a cap de la diòcesis, va ser el president del comitè que revisava l’estatut de Lituània. Defensava la independència de Lituània, a tots nivells, també jurídics, i per això la creació de la Universitat de Vilnius era important, no tan sols a nivell cultural i religiós, sinó també a nivell polític. Per això es va fixar en l’ordre dels jesuïtes que tenien un paper molt actiu en la contra-reforma i en l’educació.
Aquest centre educatiu va començar amb 160 alumnes. I és el que va donar peu a la seva conversió en universitat. Ara be, aquesta conversió no va ser fàcil, ja que mentre el col·legi depenia només de l’església la universitat necessitava autorització de l’estat. Així que la fundació de la Universitat de Vilnius es considera que va ser l’any 1580.
La importància d’aquesta universitat no és per la seva antiguitat sinó perquè va lligada a la historia del país. En la seva història va estar tancada dos cops: durant l’ocupació russa del tsar Nicolas I en el 1832 i durant l’ocupació nazi en el 1943.
A la torre campanar a la que es pot pujar hi ha un pèndul de Foucault.
