Sud de Tunísia_7: Tataouin i voltants

És la vigília de cap d’any. A l’hotel de Tataouin hi ha força gent del país. Hi ha algun grup d’estrangers, però el que abunda més son les famílies tunisianes que suposo que han anat a celebrar el canvi d’any. Van molt ben vestits, de dinar familiar. En un altre hotel on vam dinar el que hi havia més eren homes de negocis. A l’hotel de Tataouin va arribar-hi també un grup de gent que participava en un rally de motos. Molts tunisians aprofiten aquestes festes per baixar cap al desert i passar el cap d’any, famílies i amics en el desert. En aquest hotel, el Sangho, hi ha una col·lecció de fotografies de la segona guerra mundial. Són interessants de veure. L’hotel és molt agradable. 

Ksar Ouled Soltane: porta que comunica els dos patis.

Ksar Ouled Soltane

Aquest és un ksar de la plana. Els ksours van anar evolucionant, a mida que el perill a les parts baixes de la muntanya va decréixer, i per això els ksours de les planes són els últims que es van construir. 

El protectorat francès va animar a la construcció dels ksours en les planes. Això és en el segle XIX. Per altra banda, en algun altre lloc he trobat que el ksar Ouled Soltane data del segle XV. O sigui que no sé a quina època va ser construït. Aquests ksours podien ser molt més amplis, ja que no estaven limitats per l’espai sobre l turo o el penya-segat. Generalment aquest tipus de ksours tenen tan sols la planta baixa i un pis, però no és el cas d’Ouled Soltane.

Interior d'una gorfa

Aquest ksar em va encantar. Està just al costat del poble actual i encara hi ha algunes gorfes que s’utilitzen, tot i que no per guardar-hi menjar sinó pintures. Hi ha dos xicots artistes que pinten aquarel·les del ksar i les venen als turistes que passen. Utilitzen les gorfes com a tallers i magatzem de les seves obres. 

He parlat d’aquarel·les perquè son les que em van ensenyar, però a dins de les gorfes em va semblar veure teles grans, i tenien carpetes amb diferents estils de dibuixos. El ksar té dues parts, la més externa, per la que hi accedeixes, em sembla que em van dir que va ser una ampliació i és la que s’utilitzava de magatzem, mentre que el pati interior i les gorfes que hi ha allà, servien de vivenda i és on ara hi ha els tallers dels artistes. 

És un recinte molt agradable i tranquil; les escales per accedir als pisos em van agradar molt i es poden veure detalls decoratius. Està molt cuidat i això de que estigui al mateix poble l’hi dona un aire diferent.

Parem a Tataouin i donem una volta pel mercat. Hi ha animació i molt color. Les parades de fruites i verdures i les d’espècies. També és molt bonica la ceràmica que tenen. A mi em sorprenen les petites gasolineres, o paradetes de distribució de gasolina. 

Una altra cosa que m’encanta son les parades de túniques o capes d’home. Els venedors riuen quan em paro a mirar-les, tenen diferents tonalitats des de l’ocre fins al negre, i el tacte és summament agradable. Vaig estar una mica temptada de comprar-me’n una. M’hagués anat molt be pel desert! Una altra cosa que va cridar la meva atenció van ser unes ampolles de vidre, de litre, que pels colors de les etiquetes, vist de lluny, em semblaven ampolles de licor, però quan m’hi vaig atansar me’n vaig adonar de que eren de colònia.

Bunker de Tataouin

Sortim de Tataouin anem a visitar el bunker. De lluny el que es veu és una muntanya, en que la part de dalt de tot és de roca; sembla una muntanya com tantes altres, però en aquesta part de Tunísia tot està camuflat. I aquesta muntanya està tota perforada, plena de túnels, ben reforçats i molt ben comunicats. Aquesta muntanya divideix la ciutat de Tataouin en dos i el bunker té dues obertures en sentits oposats, mirant cadascuna cap a una banda de la ciutat i així tenint-la tota controlada. A part dels diferents túnels també hi ha pous que devien portar a magatzems subterranis on devien guardar-hi armament. 

Es pot circumval·lar tota la muntanya i es van trobant diferents entrades dels túnels, algunes mig cobertes per terra, que potser és d’algun despreniment. Per alguns dels túnels es pot travessar fàcilment la muntanya. Jo, com que no portava llanterna i tinc una mica de claustrofòbia vaig preferir donar la volta per fora i ja ho vaig trobar prou impressionant. En aquesta zona es poden trobar fòssils. Des de dalt es veu la plana i la ciutat de Tataouin, que destaca per les cases blanques, en l’entorn terrós habitual del sud de Tunísia.

Vista de Tataouin des del bunker

Sud de Tunísia_6

Cheneni

Cheneni és també un ksar ciutadella, amb les cases excavades a la muntanya i diverses coves. Hi ha també una mesquita subterrània i unes tombes de 4 metres que tenen una curiosa llegenda. Segons la llegenda, en aquestes tombes hi havia enterrats uns berbers que van morir a mans dels romans i que es van despertar al cap de 4 segles, i se’n van adonar de que els seus cossos havien anat creixent durant aquest temps. En despertar-se no reconeixien res i es van acabar convertint a l’islam. Quan van morir se’ls va enterrar en aquestes tombes que estaven fetes a la seva mida.

El poble de Cheneni és molt bonic, i és el ksar on trobem més gent. Hi ha botiguetes, una cafeteria i un restaurant en una de les cases mig excavada a la muntanya. La vista des de la part alta del poble és agradable tot i que el paisatge es veu molt àrid. El curiós és que molts d’aquests ksours van enfonsar-se degut a unes riuades que hi va haver, crec que l’any 1968. Veient-ho tot tant sec costa una mica d’imaginar.

Pel que he entès, en aquests ksours ciutadella, la part alta, que és la fortalesa era la part defensiva i que s’utilitzava de graner i a la base de la muntanya és on hi havia les vivendes. 

Passegem pel poble, les cases estan a diferents nivells, hi ha una mesquita restaurada, que contrasta amb el paisatge terrós del voltant. I anem dinar al ksar o antic poble de Cheneni. Dinem al resto local que hi ha dins del poble. Aquest es el mes turístic. Les botiguetes de records venen unes roses del desert espectaculars, grandioses. M’expliquen que provenen del Chott el Djerid o en general, dels llacs salats de la zona. Em sorprenen perquè són molt més cristal·lines que les que tinc a casa i que les que havia vist altres cops. La base de les roses del desert és el guix, sulfat de calci, que en cristal·litzar lentament va agregant granets de sorra. És curiós perquè en venen de molts colors: les clàssiques de tons entre ocre, marró i vermellós, però també de tonalitats blavoses i verdoses. Sempre havia pensat que eren pintades, però em diuen que no; pot ser és degut als minerals que hi ha.  

Tataouin

Després de dinar anem cap a Tataouin, a visitar el museu de ciències. Tataouin es troba 50 Km al sud de Medenine. Antigament era una parada en la ruta de les caravanes que unia gabes amb el sud-oest de Líbia i Sudan. En el 1890 va passar a ser un centre militar i actualment té un mercat important, on es troben la gent dels ksours i els nòmades.

 El sud-est de Tunísia té la influència del Sàhara, (el gran erg oriental) i del mar (golf de Gabes).  Per això des de l’antiguitat ha sigut una porta o orient, per la gent del magreb i un lloc de pas cap al sud, entre el Sàhara i Sudan. És per això que el seu paisatge és peculiar i per les seves terres hi ha passat moltes civilitzacions diferents.

Hi ha evidencies de que a finals de l’era primària (fa uns 250 milions d’anys) en aquesta zona hi havia el mar de Tetis. Al djebel Tebaga s’hi ha trobat restes d’algues, closques i esponges. A l’era secundària en aquesta regió de Tunísia hi havia grans moviments de l’aigua del mar, envaint el territori (transgressió) per desprès retrocedir (regressió). Les transgressions van tenir lloc fa uns 150 milions d’anys, en el període juràssic i en el cretaci superior, fa uns 90 milions d’anys. Això va deixar molts sediments fòssils i actualment es veuen les capes calcàries, de guix i d’argila. En els períodes entremitjos hi va haver les regressions, i en aquella època hi havia vida en la regió, una vida típica d’un delta, amb fauna i flora. S’han trobat troncs petrificats i empremtes de plantes en l’argila. S’han trobat ossos també i s’ha pogut demostrar que en aquesta zona hi vivien els dinosaures. Va ser a finals de l’era secundària que el mar es va retirar definitivament d’aquesta zona.

Em va agradar visitar el museu. Hi ha maquetes de dinosaures i també d’un ocell prehistòric. Es poden veure ossos d’aquests dos animals. Hi ha també un fòssil de tortuga, que m’impressiona perquè té milers d’anys i la forma del cap és similar al de les tortugues actuals. M’impacta un fòssil de musclo, que trobo sorprenentment gran, fa uns 40 cm de llarg. També s’hi poden veure fragments de meteorits, un és del 2001, que té una composició de ferro i níquel. En una altra vitrina expliquen que s’ha trobat pols d’un meteorit que va caure a Mèxic.

Com que és un museu de ciències i geologia també hi ha minerals diferents, em sorprèn una làmina fina d’iridi, i grans blocs de minerals de plom i zinc, que son metalls que s’extreuen en aquesta zona. També hi ha una ampolleta amb petroli, i és que el país també en té, encara que no massa.

Sempre havia trobat sosso el paisatge sedimentari, però en aquest viatge l’hi he començat a agafar carinyo. En les parets de terra, sediments de temps passats, hi ha molta història amagada, que es pot llegir en el seus fòssils. Es poden veure els diferents tipus de “terra”, de coloració, composicions diverses. 

 Ksar Douiret

Anem a visitar el ksar Douiret. És un altre exemple de ksar ciutadella; com en els altres, la mesquita blanca contrasta amb les construccions terroses. Hi ha una part del ksar restaurada, fins i tot hi ha una cafeteria molt agradable, i una part en roines. Les cases estan a diferents nivells enfilant-se per la muntanya. Les habitacions son petitones.

Tornem cap a Tataouin. A l’hotel hi ha força gent, però no sé si es gent que està allotjada a l’hotel o tan sols han passat a prendre alguna cosa.  

Pel camí el xofer m’explicava que tots aquests poblets que anem veient tenen aigua i llum, i que molts també tenen accés a internet. En molts d’ells veiem la font i la gent amb els bidons anant a buscar aigua.

Hotel a Tataouin

M’explica que hi ha molts tunisians que han marxat a Europa a treballar i que ara el que hi ha son molts libis que han passat a Tunísia fugint de la guerra al seu país. Estan en camps de refugiats de nacions unides, i no tenen permís per treballar. Aquí també hi ha crisis econòmica, i com que l’atur és elevat ha proliferat el contraban de gasolina. Per la carretera, a un costat i l’altre, es poden veure paradetes amb bidons, que indiquen que venen gasolina. Està prohibit però més o menys tolerat degut a la situació actual.