Equador (2008)-20. Illes Galápagos: Española

Vam continuar cap al sud fins a l’illa Española, també anomenada Hood, és l’illa més meridional de l’arxipèlag.

En aquesta illa hi nien els albatros i també té poblacions de falcó de Galápagos, tortugues marines, tortugues gegants de les Galápagos, mascarells de Nazca, iguanes marines, taurons, llops marins, gavines de cua bifurcada, coloms de Galápagos, tortugues gegants i mascarells camablaus.

Una fissura en la lava en un punt de la costa ha creat un “buit bufador” on l’aigua s’eleva diversos metres quan les ones colpegen contra la paret del penya-segat. Es considera que és una de les illes més antigues de l’arxipèlag.

Vam visitar dos punt d’aquesta illa: Punta Suarez al matí, i la Badia Gardner, a la tarda. 

La visita de Punta Suarez em va agradar, malgrat que no feia molt bon temps i que com que era molt d’hora no hi havia massa bona llum.

Abans he posat alguna fotografia d’un ocell marí volant, els veiem especialment quan navegàvem, però encara no he parlat d’ell. És la fregata magnífica o fregata grossa (Fregata magnificens).

La fregata magnífica té una longitud d’un metre i una envergadura de més de 2 metres. Els mascles són negres i tenen un sac a la gola que s’infla amb un color vermell viu durant l’època d’aparellament. Les femelles són negres, però tenen el pit blanc, igual que la part inferior lateral del coll, i tenen una banda marronosa a les ales.

Les veiem sovint però no és fàcil veure al mascle inflant la bossa del coll. El que sí que vam veure és com prenen el menjar, en ple vol, a les gavines o a altres ocells.

Els lleons marins només poden alimentar a una cria cada vegada, i per això tan sols en tenen una. A la cria l’han de cuidar durant més d’un any; si mentre encara es cuiden d’aquesta cria en neix una altra la maten.

Les vistes que es fan a les illes estan bé, però baixes dues hores al matí i dues a la tarda. Si fas snorkel bé, però sinó, són masses hores de no fer res, massa poca activitat per al meu gust. Les meves impressions d’aquell moment era que no compensava el preu que pagues pel temps que pots baixar del vaixell i gaudir de la vida a les illes. 

Quan et deixen baixar, has d’anar pels camins marcats i fer la ruta que ells et marquen; no et pots apropar als animals per no destorbar-los, has d’estar a més de 2 metres de distància. Tot això ho entenc, però el recorregut que et fan per les illes és molt curt, veus una part molt petita de l’illa.

A més, en cada cala hi ha sempre 4 o 5 vaixells, i quan baixem també hi ha altres grups fent el recorregut davant o darrera nostre.

El que em va agradar era veure els animals en el seu hàbitat, contemplar què fan, com es belluguen...Vam veure la dansa d’aparellament dels albatros.

A la tarda vam anar a la badia Gardner; des d’on teníem el vaixell a la platja eren uns deu minuts en llanxa, feia fred. Vam veure més lleons marins, i un parell barallant-se.