Equador (2008)-16. Illes Galápagos, Baltra

Al dia següent vam anar a les illes Galápagos on hi vam passar 8 dies.

El vol dura 1 h 40 min, però has de ser allà dues hores abans ja que els tràmits a fer són laboriosos. Primer vam haver de passar les maletes per l’escàner, després vam haver de pagar 10 dòlars de taxes aèries i llavors ens van donar el bitllet per accedir al nostre vaixell amb el que aniríem tots aquells dies. També ens van donar un document que teníem que presentar a la policia, una etiqueta en la que hi constava el nom del vaixell, per enganxar a la maleta i una altra amb la mateixa informació per posar-nos-la nosaltres.

L’aeroport de Guayaquil, la part de vols nacionals era petita, no sé si ha canviat amb aquest anys. Allà em vaig comprar una ampolla de vi pels dies del recorregut per les illes; tot el vi que anava prenent era xilè, el que vaig comprar també. L’ampolla em va costar 7 dòlars, era de la varietat de raïm riesling; quan prenia una copa el preu oscil·lava entre 2 i 3,5 dòlars.

L’arxipèlag de les Galápagos és una de les províncies de l’Equador; es troba a uns 1.000 km de la costa equatoriana. Consta de 13 illes de natura volcànica i una multitud de petits illots. Aquestes illes són famoses per la seva riquesa biològica, amb un nombre considerable d’espècies endèmiques. També tenen renom ja que hi va fer estada Charles Darwin.

Aquestes illes van ser descobertes per atzar, el 10 de març de 1535, el religiós dominic fra Tomás de Berlanga, que llavors era bisbe de Panamà. Es dirigia al Perú, per encàrrec del rei espanyol Carles V per arbitrar en una disputa entre Francisco Pizarro i els seus subordinats.

Els primers mapes que van incloure aquestes illes van ser els d’Abraham Ortelius i Mercator, al voltant de 1570, en els que anomena a aquestes illes com “Insulae dels Galopegos” (Illes de les Tortugues).

Els pirates anglesos s’amagaven en aquestes illes, en els seus viatges de pillatge als galions espanyols que portaven or i plata d’Amèrica cap a Espanya. El primer pirata que es coneix que va visitar les illes va ser Richard Hawkins, l’any 1593. Des de llavors i fins a 1816 molts pirates van arribar a aquest arxipèlag.

La primera missió científica que va visitar les Galápagos va ser l’expedició Malaspina, una expedició espanyola dirigida per Alejandro Malaspina, el 1790. Ara bé, els registres d’aquesta expedició no es van arribar a publicar.

L’any 1793 James Colnett va descriure la flora i fauna de les illes i va suggerir que les Galápagos podien ser utilitzades com a base pels baleners que operaven a l’oceà Pacífic. Colnett també va dibuixar les primeres cartes de navegació de l’arxipèlag.

Els baleners van capturar i van sacrificar milers de tortugues de l’arxipèlag per extreure’n l’oli.

L’Equador va annexar-se les illes el 12 de febrer de 1832, sota el govern del General Juan José Flores, batejant-lo com a arxipèlag de Colom.

El bergantí d’investigació britànic, Beagle, sota el comandament del capità Robert Fitz Roy, va arribar a les Galápagos el 15 de setembre de 1835 per investigar els accessos als ports. En aquest viatge hi anava el jove naturalista Charles Darwin; tots els participants en l’expedició van dur a terme un estudi científic de la geologia i biologia en quatre de les illes, abans de continuar el seu viatge el 20 d’octubre.

Les illes són d’origen volcànic; es troben sota la placa tectònica de Nazca, que es mou cap al continent americà a uns 7 cm/any. Sota aquesta placa es troba un dels anomenats “punts calents”, infiltracions de magma cap a la part superior que arriben a trencar la superfície de la placa i surten a l’aigua. Aquestes infiltracions creen els cons volcànics que posteriorment són arrossegats cap a l’est pel moviment de la placa de Nazca.

Per aquesta raó les illes situades més a l’est (Santa Fe, Floreana, amb cinc milions d’anys) són més antigues que les situades a l’oest (Isabela, un milió d’anys). Concretament el punt calent està situat sota les illes Isabela i Fernandina.

Les Galápagos van ser declarades parc nacional l’any 1959, protegint el 97,5% de la superfície terrestre de l’arxipèlag. L’àrea restant és ocupada per assentaments humans que ja existien quan es va crear el parc, i en els que hi vivien entre 1.000 i 2.000 persones en quatre illes.

El 1986 la zona marítima que envolta Galápagos fou declarada reserva marina. La UNESCO va incloure les Galápagos en la llista del Patrimoni de la Humanitat el 1978 i el desembre de 2001 es va ampliar aquesta nominació també per a la reserva marina.

El 1972 un cens va determinar que hi vivien 3.488 persones, però en el cens de 2001 la població havia crescut fins a les 18.640 persones. El 2010 hi vivien unes 30.000 persones i el nombre de turistes el 2008 (175.000 persones) va ser 10 vegades superior al de 1980. Aquest creixement tant de la població com del turisme ha condicionat l’ecosistema de les illes fins al punt que l’ONU les va incloure en la llista del Patrimoni de la Humanitat en perill del 2007 al 2010.

Malgrat la degradació de l’ecosistema, l’ONU va notar alguns progressos; l’illa Pinzón es va restaurar prou per a permetre la reintroducció de tortugues gegants de les Galápagos, entre elles, el maig del 2010. Els vaixells que van des de Guayaquil a les illes ara són desinfectats i a les illes s’estan realitzant diverses campanyes de reciclatge.

Em sembla recordar que nosaltres cada cop que pujàvem o baixàvem del vaixell havíem de rentar el calçat.

En el nostre recorregut no vam visitar totes les illes, només les del centre de l’arxipèlag.

 Ens van dir que no podíem anar l’illa Santa Isabel ja que l’any anterior s’havia cremat.

Quan l’avió ja estava baixant per aterrar a l’illa de Baltra van obrir tots els compartiments i van fumigar tot l’avió, per evitar introduir cap bitxo a les illes.

Quan vam arribar a la terminal, les maletes ja estaven allà i ja les estaven duent cap al nostre vaixell, que era molt nou, ens van dir que tan sols havia dut a quatre grups abans del nostre.

Només de posar el peu a terra a Baltra vaig quedar meravellada i tot em sorprenia. El primer va ser els lleons marins estirats tranquil·lament prenent el sol en els bancs.

Baltra és una illa molt petita, 27 km², que serveix de punt de partida i d’arribada dels recorreguts per les illes, ja que és on hi ha l’aeroport principal de l’arxipèlag. L’aeroport va ser construït durant la Segona Guerra Mundial per la Marina dels Estats Units, amb l’objectiu de servir de base per a patrulles aèries sobre el Canal de Panamà. Els soldats aquarterats aquí van eliminar totes les iguanes terrestres que hi havia, per això després es van reintroduir.

A aquesta illa també se la coneix com a Seymour Sud. Des d’aquí vam agafar el nostre vaixell per anar a l’illa Santa Cruz.

Des de l’illa de Baltra, ja en el nostre vaixell vam anar fins a l’illa de Santa Cruz on vam desembarcar a la platja de Las Bachas.