Equador (2008)-18. Illes Galápagos: Plaza Sur

Vam fondejar davant de l’illa i vam esmorzar. Quan estàvem a punt per baixar ens vam trobar que ens havien pres un dels caixons on deixàvem el calçat. Estàvem tots sorpresos, ens deien que no havia passat mai. Jo vaig perdre les sandàlies. Finalment vam desembarcar en sec.

Plaza Sur és una illa molt petita, 1,2 km de llarg per 200 m d’ampla, que es va formar per afloraments de lava des del fons de l’oceà.

Els penya-segats marins acullen un gran nombre d’ocells que hi nidifiquen, com el cua de jonc bec-roig i la gavineta cua de tisora.

El nom de l’illa és en honor a un president equatorià, el General Leónidas Plaza.

Els cactus del gènere Opuntia i Sesuvium formen una mena de catifa sobre les formacions de lava. No sé si són les dues plantes o tan sols el Sesuvium (verdolaga), que canvia de color segons la quantitat d’aigua que té. En època de pluges és verda, però quan té mancança d’aigua es va tornant taronja o vermella.

En aquesta illa abunden les iguanes terrestres i marines i actualment hi ha algunes espècies hibrides d’ambdues espècies. El que jo tinc apuntat és que els híbrids que hi ha (o hi havia en aquella època) eren de femella terrestre i mascle marí.

Durant el període de reproducció de les iguanes hi conflueixen les iguanes marines i les terrestres, donat lloc a una població única d’iguana híbrida.

Les iguanes mascle tenen el seu territori mentre que les femelles es busquen la vida i quan no troben aliment és quan s’apropen als cactus per menjar; allà hi ha els mascles esperant-les per aparellar-se.

Un dels mamífers marins més nombrosos a les Galápagos és el lleó marí de les Galápagos (Zalophus wollebaeki), una espècie de mamífer carnívor de la família dels otàrids.

S’estima que la seva població en tot l’arxipèlag és d’uns 50.000 individus. Va ser la primera sorpresa en aterrar a les illes, veure’ls a la sortida de l’aeroport a Baltra.

Un mascle adult pot arribar a pesar uns 250 kg; el mascle és una mica més gros i fosc que la femella i també té un bony característic al front que el diferencia. El nom específic wollebaeki commemora el zoòleg i conservador noruec Alf Wollebæk.

Els lleons marins defensen el seu territori; les colònies estan separades uns 20 metres. Quan el mascle d’una colònia està cansat i n’apareix un de més fort el fa fora i es queda amb les seves femelles.

Hi ha el racó dels mascles solters, on es recuperen i agafen forces per anar a conquerir una colònia de femelles.