09 d’agost 2023

Estònia. Palmse. ParcNacional Lahemaa.

Avui anem ja direcció Tallin, la capital d’Estònia. De camí ens aturem a visitar la casa pairal de Palsme, que és una de les més importants del país. És una altra de les cases pairals que es troben en el parc nacional Lahemaa.

A l’edat mitjana Palmse pertanyia al convent de Sant Miquel de Tallin i hi ha constància de que a l’any 1510 ja se la coneixia per ser una gran casa senyorial.

L’any 1522 Dyrick Metztacken, d’una mansió propera, es va casar amb la filla de Junge i va comprar Palmse al sogre. La mansió va pertànyer a aquesta família al llarg de generacions, fins que va morir el darrer hereu masculí. Així que en el 1677 l’hereta el marit d’una de les noies de la família, Gustav Christian von der Pahlen. I a partir d’aquest moment és la família von der Pahlen la que s’anirà passant la casa pairal de generació en generació, fins al moment de la independència, en el 1919. Els von der Pahlen eren alemanys bàltics i van marxar.

L’edifici actual es va començar a construir en el 1697. Durant la gran guerra del nord la van cremar, i va ser restaurada en el 1730; més tard va fer-se una nova renovació entre el 1782 i 1785. L’última restauració és de la dècada de 1970.

El propietari de la finca en el 1864 era el president de la Companyia de Ferrocarrils del Bàltic. Aquesta companyia de ferrocarrils inicialment era privada, i en l’època en que Estònia pertanyia a l’Imperi rus va ser estatal. Va existir entre 1868 i 1907, tot i que va començar a operar en el 1870.  La línia principal de la companyia connectava el port Bàltic de Reval (actualment Tallin) amb sant Petersburg.

Aquesta companyia de ferrocarril la va fundar el baró Alexander von der Pahlen; l’any 1868 l’emperador rus Alexander II li va concedir el permís per la construcció ferroviària. En el 1870 es va fer la concessió per un període de 85 anys però l’estat es reservava el dret a comprar la companyia a partir dels 20 anys. L’any 1876 es va obrir una nova línia que unia l’actual Tapa amb Dorpat, l’actual Tartu. I l’any 1893 l’estat va comprar la companyia.

Llegeixo que hi ha tres camins principals per recórrer el jardí, el camí del senyor de la mansió, el de la senyora i el de la donzella que acaba a la casa dels treballadors de la taberna.

L’interior de la casa és del segle XVIII i XIX i mostra la forma de vida de la noblesa en aquell temps. A la planta baixa és on hi ha els salons i sales de recepció, amb sostres alts i més riquesa. Al pis hi havia les habitacions i dormitoris. Al soterrani hi havia la cuina i altres dependències.

El mobiliari que hi ha no és el que hi havia a la finca, només alguna peça, la resta son de diferents llocs d’Estònia. Les estufes son antigues, de finals del segle XVIII una i l’altra de començaments del XIX.

La construcció de la casa es va fer en diferents etapes. Es va iniciar la construcció en el 1697, quan va quedar malmesa per un incendi es va tornar a construir, en la dècada del 1720. Després s’hi van anar fent modificacions entre el 1782 i el 1785.

La casa pairal consta de diferents edificis i instal·lacions.

L’orangeria es va construir en el 1870, tot i que anteriorment ja n’hi havia hagut una altra, a finals del segle XVIII.  Com el seu nom ja suggereix era un hivernacle pels tarongers, tot i que podia haver-hi altres cítrics i vegetals que necessitessin estar resguardats del fred. És un edifici cobert de vidre.

En el segle XIX es va posar de moda el cultiu der plantes exòtiques en hivernacles. A començaments del segle a Europa van arribar unes 5.000 noves espècies de plantes provinents de les colònies. I el fet de que el sistema de calefacció s’hagués desenvolupat i que el preu del vidre va baixar, ja que s’havia trobat la forma de produir-lo,van ser incentius per aquest desenvolupament.

Es va desenvolupar molt la jardineria i el disseny de jardins. Els primers hivernacles es van construir prop de les cases pairal; de la mateixa època és l’hivernacle del jardí botànic de Tartu.

Aquests conservatoris o hivernacles, a més de ser l’espai de cultiu de plantes exòtiques també era un lloc de reunió i entreteniment de la família,

Un altre dels edificis era el magatzem; el que es veu és la reconstrucció del que hi havia en el 1820. Aquí s‘hi guardava gra, vodka, carn i altres productes. En el 1722 la mansió tenia 5 magatzems; el més gran tenia dos pisos i una mena de garatge al centre. 

Els estables és un edifici de pedra que es va construir en el 1914. Les sobres de la producció de vodka servien com a farratge pels animals. Era habitual que les destil·leries tinguessin estables i aprofitessin el material sobrant. El primer estable del que hi ha constància seria del 1776.

L’edifici de la forja es va construir en el 1802. Totes les grans mansions tenien també una ferreria. Com que hi havia perill d’incendi es construïen allunyades dels altres edificis. En el cas de Palmese estava al costat de l’estany.

A Estònia, els senyors de les cases pairals van començar a utilitzar treballadors remunerats en el segon quart del segle XIX. Aquests treballadors vivien en cases agrupades prop del pati de la casa pairal o prop dels camps. Sembla que ja hi havia la casa dels treballadors a finals del segle XVIII.

Hi ha la casa de banys a la riba de l’estany. La casa de banys de Palmse era la més gran de totes les cases pairals estonianes. La sauna inicial, del segle XVIII va patir un incendi  finals del segle XIX. La que es va construir després servia com a lloc de reunions socials a l’estiu.

A mitjans del segle XX estava molt deteriorada i es va restaurar en base a les fotografies antigues existents l’any 1987-88.

El graner de malta, es va construir en el 1804. Era el lloc on es feia germinar l’ordi per obtenir malta, que és el que es feia servir per fabricar cervesa i vodka. En aquest edifici també hi havia la fusteria i també hi vivien les famílies del botiguer i dels pastors.

El graner de malta es trobava ja en aquest lloc en el 1753, però era un edifici de fusta amb sostre de palla. L'actual graner va ser construït entre 1804 i 1805.

Un altre dels edificis era la casa d’esbarjo dels joves; era un edifici de fusta que es feia servir, a l’estiu com a lloc de trobada social i pels hostes. Les cases pairals acostumaven a tenir aquestes cases, que se les coneixia com la casa dels cavallers.

La casa de l’administrador, actualment és un hostal. 

A començaments del segle XX aquí hi havia un magatzem, l’administrador, un escrivà, en algunmoment hi va haver també el ferrer i el lleter. Era un edifici de dues plantes. La seva funció original era com a casa d’hostes.  L’any 1889 a la planta baixa hi havia 13 llits i al pis superior 11. No hi faltava una habitació de planxar, l'habitació de la mestressa de casa i una cuina.

La destil·leria, del 1860 té una xemeneia de 33 metres d’alçada.

La destil·lació del vodka a Estònia es va iniciar en la segona meitat del segle XVIII. La producció de vodka aportava substancials beneficis a la família de la casa pairal. 

A finals del segle XVIII, les mansions estonianes destil·laven de mitjana entre 1,4 i 1,6 milions de botes de licors a l’any, d’una concentració en alcohol del 50%. A finals del segle XIX, la producció havia crescut considerablement, fins a uns 3 milions i en vigílies de la Primera Guerra Mundial, era de més de 4 milions de botes per any.

La destil·leria de Palmse ha estat en més o menys el mateix lloc des de 1736. El primer edifici va ser de fusta, però la primera destil·leria de pedra es va aixecar ja el 1774. 

L'edifici voluminós actual amb la seva xemeneia de 33 metres va ser construït en les anys 1860 i 1870, i no estava alimentat per un molí d’aigua, sinó per vapor.

Entre les dependències més importants de les cases senyorials hi havia estables de cavalls i cases de vehicles, o sigui una mena de garatge. L’última que es va construir va ser en la dècada del1820. Però més tard va quedar destruïda i restaurada en el 1977.

Hi ha un altre pavelló, el mirador, construït en el 1840.

El parc de la casa pairal de Palmse, és un dels més destacats d’Estònia. A part de tots aquests edificis i una zona més enjardinada, hi ha una altra part, més allunyada de la casa que és el parc forestal, més semblant a un bosc.

Es va crear aquest parc com un jardí estil francès; les obres van començar en el 1738. El parc tenia terrasses, parterres i gespa decorades amb conjunts florals, laberints fets de tanques podades, grups d'arbres podats i arbustos...

Més tard, entre 1818 i 1840, es va remodelar canviant d’estil, més lliure amb uanpart tipus jardí anglès.

Hi havia uns altres pavellons dispersos pel jardí, eren les rotondes, o temples de l’amistat. Eren petites estructures de planta circular i columnes. Tenien unes escales que permetien baixar directament a l’aigua de l’estany.

Un altre edifici era la cerveseria. Ara és on hi ha l’exposició sobre l’elaboració d’aquesta beguda. Fins a finals del segle XIX, gairebé totes les mansió incloïen la cerveseria subministrava cervesa a la casa pairal.










08 d’agost 2023

Estònia. Vosu.

Vam acabar el dia al poble de Vosu. Hi vam arribar ja al vespre, passades les 6. És un lloc molt petit, només hi havia un parell de restaurants obert i algunes casetes escampades. 


Vam reservar per sopar a les 8 del vespre, tot i que ens deien que aquí sopen entre 6 i 7 d ela tarda. 


Vam fer una volta per la zona, feia molt de fred i vent, i amb poques coses per veure, o sigui que a 2/4 de 8 ja estàvem al restaurant. El menjar va estar molt be i el local era petit i estava totalment ple. Els preus per aquests terres son semblants als de Barcelona. En cada àpat he gastat uns 20 o 30 euros, un plat complert, postra i vi. Fins i tot en alguns llocs m’ha sortit més car. 








Estònia. Altja i parc nacional de Lahemaa

El dia és intens, ja que després de visitar Tartu i la casa pairal Sagadi encara ens queda avançar una mica més cap al nord per  arribar a Altja i fer una petita caminada pel parc nacional de Lahemaa.


Lahemaa va ser el primer parc nacional de la Unió Soviètica. És un parc diferent als altres que hem vist, almenys el recorregut que vam fer nosaltres. Hi ha part de bosc, però vam recórrer també la part marítima en la que es poden veure les casetes de fusta dels pescadors, que s’han restaurat en formar part del parc.


El primer cop que es menciona per escrit al poble d’Altja és en el 1465. La reconstrucció de les cases s’ha fet basant-se en fotografies antigues i en els records dels antics pescadors.


El recorregut que fem comença a la vora del mar, recorrent una part de la franja marítima del parc. Al davant hi ha la costa finlandesa, a uns 100 km. El retorn a Altja el fem creuant la part boscosa del parc.


Richard Uutmaa va ser un pintor estonià nascut en el 1905 en aquest poble d’Altja; a la casa on vivia hi ha una placa que el recorda. Va morir l’any 1977. Es dedicava a pintar tot el relacionat amb el mar i la pesca, així com paisatges.


Si ho he entès be, segons una fotografia dels anys 1920-30 per transporta llenya cap als vaixells primer en barques, i per dur la llenya fins a la barca es feien servir cotxes de cavalls.


En aquest parc hi ha grans blocs de roca, que poden tenir uns 4 metres d’alçada, que provenen del sud de Finlàndia i han sigut transportats pels glaciars.

 









Estònia. Casa pairal Sagadi.

Continuem ruta cap al nord i ens aturem a visitar la casa pairal Sagadi que es troba en el parc nacional Lahemaa.


La primera menció escrita que s’ha trobat sobre aquesta ubicació és del 1469. Al llarg dels anys aquí hi ha viscut diferents famílies d’alemanys bàltics. La casa senyorial en estil rococó es va construir entre el 1749 i el 1753, es conserven els plànols d’aquest edifici. Uns anys més tard, en el 1793, es va reconstruir amb un estil més elegant. Deu anys més tard encara es van fer noves millores. Durant la major part del segle XX aquí hi va haver una escola de música.


El conjunt de Sagadi consta de diversos edificis, em sembla que són una vintena, i el parc. Vam estar passejant pels jardins. L’edifici principal estava tancat. Em sembla que estava en restauració i no sé si hi volen fer un hotel.